Al arribar el pàrking estaba a petar, i hem decidit seguir la tàctica de deixar passar a tot déu per no trobar-nos amb altres cordades per davant i per darrera. Equipats i preparats finalment ens posem en marcha a les 11h i amb la calma.
L'aproximació al peu de via es molt curta (15') i es fa per un camí força evident marcat amb senyals de pintura grogues i vermelles. Aquí la Nandy tancant el grup.
A l'arribar a peu de via veiem la marabunta de gent penjada en tot el primer tram. Les Rambles no crec que estiguessin tan plenes avui a aquesta hora del matí....bufff. Es el que hi ha.. demanem "qui es la última" i a esperar.
Després d'aprofitar els minuts explicant una mica les nocions bàsiques de una Ferrata als debutants, per fí ens arriba el torn. Foto de grup a peu de via. Son les 12.00h
Els primer tram no té quasi bé cap dificultat i el passem força ràpid tots d'una tirada. La Marta i en Lancha acabant de sortir del tram.
Ja inmersos en el segon tram, començem empalmant varis flanquejos.
Després d'esperar 1h de rellotge on hem aprofitat per dinar i per deliberar sobre les possibilitats reals de cadascú per creuar aquest "maleït" pont, ens toca el torn i anem creuant un per un. La mitja per persona es de 5' de canguelis per creuar-lo. Només un cop l'hem passat, tots arribem a la conclusió de que tampoc es mereix la mala fama que li han penjat...però si som sincers quan erem just al mig, tots ens hem enrecordat del Nepal i dels seus p.tus ponts!!!
En Marcelo acabant la llarga agonia nepalí.
Per sorpresa de tots, enmig d'un altre flanqueig en el segon tram, ens hem topat amb un "cabron" que cobraba pistachos i madalenes de peatge per deixar-te seguir Ferrata amunt. Sort que en Lancha te "traça" amb els animals i han arribat a un "acord" satisfactori per les dues parts.
Per no faltar a la crida de l'ego masculí, la cordada de "mascles" hem decidit desviar-nos del traçat habitual i anar a buscar una variant catalogada com a "molt difícil"....Posteriorment, i un cop superat el pas chungo, hem entés que "molt difícil" vol dir "molt difícil" i hem pactat de mutu acord, amagar l'ego al fons de motxilla i no tornar-lo a treure fins que haguem acabat...per déu!!!
De mentres que els homes feiem l'orangutan, la cordada femenina ha aprofitat per recarregar les piles, beure i menjar...sàvia elecció.
El tercer tram comença amb un parell de desploms prou dignes d'aquells que fan "pendular les motxilles". La Natalia buscant la manera mes "elegant" d'encarar el pas de la barra metàl·lica.
Un cop superat el famós pas de la barra, hem seguit un caminet que ens ha dut fins al final del tercer tram i pràcticament fins al cim. La Marta, la Nandy i en Marcelo a bon ritme encarant l'esprint final.
A les 18.10h arribàvem al cim del Puigsagordi (920m) i final de la Via Ferrata. Foto de família.
El descens (45') per un caminet equipat amb cordes fixes es fa força bé tot i que hi ha talls que cal anar al lloro i sense presses.
Un cop abaix i com es tradició, hem col·laborat amb l'economia local...una bona birrota freda, unes patatukis i cap a casa!!
En resum, un gran dia amb un grup collonut i el bon rollet al que ja estem acostumats. Fins la pròxima i ens veiem pel camí trepaaas!!!!
En Lluc va bàtre el rècord de tirades per la tirolina...molt valent aquest nano!!
La veritat es que semblava que la mainada no es canses mai ...però que els hi doneu de menjar en aquestes bestioles!!! 
En Lluc va demostrar ser una futura promesa de l'escalada...pura tècnica amb 8 anyets!!!
La Xènia va arribar de les últimes peró deunido com va aprofitar l'estona!! 
Per molts d'aquests nanos aquest va ser el seu primer contacte amb algo semblant a un rocòdrom...
... i la paret
3era FASE: comprovació final de la instal·lació.
