FOTOS: SERRA DE CORSAVELL I BASSEGODA

Bones gent;

Aquest passat Diumenge dia 22 teníem programat anar a pujar al cim del Bassegoda, però la nit anterior el Barça generosament regalava la lliga a un equip més necessitat, el dia és va aixecar plujós i a sobre a les 7:30 vam coincidir 13 supersticiosos excursionistes. Davant tanta adversitat vam decidir que "Pit i collons, i cap a Alb...anyà". Els 13 valents vam ser en Joan Roure, el Maño i en Germán, la Mamen, la Pili i lÀngel, en Ferran, l'Elvira i la Marga, en Joan López i el seu fill Pau, en Francisco i en Lluís Albert.

A les 9:00 en punt deixem els cotxes al collet de la Teia i salvem el primer desnivell fins a arribar a la carena de Corsavell. Aprofitem per esmorzar un xic i posem a votació el nom què més escau a l'església mig enrunada de Sant Joan de Mussols, o Sant Joan de Bussols, o Sant Joan de Boussols o de Nostra Senyora del Corb...

Comencem l'ascensió al Puig d'Escaleró. A la foto en Maño explica al Pau com arrenquen els arbres a l'Aragó.

En Pau força satisfet de poder portar a la pràctica l'ensenyament rebut.

Al mateix temps, en Joan Roure fa una classe magistral de com ballar el Minuet. L'Elvira no perd detall.

Segon desnivell superat. Al Puig d'Escaleró aprofitem per tornar a esmorzar un xic més mentre comentem la possibilitat de pavimentar i allisar el cim, excessivament gastat segons la nostre entesa opinió.

Reagrupament al coll de Bassegoda, abans d'enfilar l'última i més temuda ascensió. Ens mirem amb gran respecte l'enorme i vertical cinglera que s'aixeca davant nostre, i si no plorem d'emoció és senzillament per que la boira no ens deixa veure res de res..., ni enorme, ni vertical ni cinglera !

Voleu dir què és per aquí? Mireu què no és veu ni una trista fita, més val tirar enrere fins a la tartera...
Sort de la Marga, la nostre fotògrafa oficial. Aquí, aquí hi ha senyals !

Comença la grimpada amb l'ajuda de graons, cadenes i el sempre amatent Joan..., què no sap on posar exactament la ma per millor ajudar a l'Elvira en un pas complicat.

Hem fet cim!! Després d'esmorzar per tercer cop un xic més, el guia amb precisió matemàtica va assenyalant tots els indrets que suposadament és veuen des del Bassegoda. Amb gran atenció la concurrència fixa la vista al punt al mig de la boira què més els hi plau.

Llamp de Deu ! Per no faltar a la tradició la Mamen és aquest cop l'encarregada de recitar amb veu de soprano i gran aplom la poesia de la secció. L'Àngel, atent, vigila que amb l'emoció no es salti cap paràgraf.

I com encara mana més la tradició, la sempre bonica foto del grup al cim, ben agermanats i units gràcies a l'airet geladet què corre per les altures...

Com s'agraeix després de sis hores de caminar per la boira l'estufeta i el copiós dinar de Can Nou, amb un bon rotllo impressionant excepte al moment de repartir l'all i oli...

I a la tarda, una horeta de camí planer abans d'arribar a destí. A la foto Mossèn Maño oferint una missa cantada amb l'ajuda de l'escolanet Albert a la bonica ermita de Sant Martí de Corsavell, situada a mig camí.

Esverat amb tant de rebombori, el Baró Ferran de Corsavell surt del seu castell i mana al seu fidel servent Germán que esbrini que passa.

No és res Monsenyor, notifica el fidel servidor. Uns altres domingueros que no tenen res més a fer que pujar i baixar muntanyes i ficar-se al mig del bosc per espantar la fauna local  amb els seus crits i càntics.


Per acabar, a punt d'arribar als cotxes, la mare naturalesa ens pica l'ullet, el cel s'obre i ens permet gaudir de la vista que s'albira als nostres peus; Albanyà a la dreta, al mig i en segon terme l'inconfusible silueta punxeguda de Santa Magdalena i al fons la Serra de Rodes tancant el paisatge.

Com sempre, una sortida rodona amb molt bona companyia i l'alegria imperant per sobre de tot. Felicitats a tothom , especialment en aquesta diada de Sant Jordi als enamorats i enamorades de la muntanya en general i l'Alta Garrotxa en particular.

Fins la propera !!!

FOTOS: JORNADA DE TÈCNIQUES ALPINES A CAN SALINER

Bones gent;

Aquest passat diumenge dia 15 i degut a l'anul·lació del Corredor Vermicelle al Cambredase per mal temps varem anar fins a Can Saliner per practicar tècniques d'encordament, protecció, ràpel i progressió en ensamble.

Les 3 cordades formades per en Joan Roure, en Toni, en Jordi Payeró, en Joan Deulofeu, l'Eva, l'Albert, la Martona i l'Isaac ens vàrem dividir en 2 grups; una cordada va anar a fer la Cresta del Duc d'Ullà de 100m, VI grau i semiequipada i les altres 2 cordades varen anar a fer la via Pamtumata de 2 llargs (70m) tota equipada i V grau.

La cresta del Duc d'Ullà de 100m es força discontinua i permet multitud d'escapes. Es tracta d'una cresta d'iniciació molt senzilla amb un parell de trams d'escalada. Ha estat semiequipada per membres de la secció per treballar específicament tècniques d'autoprotecció. Que ningú s'esperi una cresta molt aèrea.

La cordada formada per l'Eva i l'Albert creuen el pedrigolet que separa el sector d'esportiva de Can Saliner de la Cresta del Duc d'Ullà.

Passades les 10h la primera cordada es posa en marxa. L'Albert comença fort a la canal d'entrada de la Cresta amb uns parell de passos de IV que cal protegir. La roca es bona i amb multitud de fissures que permeten posar friends, tascons, ponts de roca etc...

La canal d'entrada es herbosa pel ben mig però es força tancada i et permet jugar amb les parets de banda i banda. A la foto l'Albert probant l'eficàcia d'un tascó.

En aquest primer tram de cresta hem procurat crear una situació el més semblant possible al que hagués sigut pujar per una canal protegint la progressió d'una cordada. A la foto l'Albert aprofitant un pont de roca per assegura-se.

Aquesta jornada d'entrenament sense presses i sense la pressió de la meteo resulta ideal per iniciar-se en les tècniques de protecció en vies alpines desequipades. A la foto l'Albert munta una reunió de fortuna per assegurar a l'Eva que puja de segona i...

...li toca treure tota la multitiud i varietat de seguros que l'Albert ha anat posant durant el primer tram de canal.

Un cop a la reunió els dos s'organitzen i decideixen seguint les instruccions que varem rebre de l'última jornada d'entrenament a Vallter que a partir d'ara avançaran en ensamble amb l'Eva de primera protegint els passos.

Separats uns 8m entre ells, l'Eva busca i protegeix els passos delicats sempre conduint la corda convenientment per l'aresta i deixant entre ambdós un mínim de 2 seguros.

En els trams més aeris es on cal posar més atenció. Avui el fort vent que bufa a l'Alt Empordà li dona un caire encara més alpí a l'activitat que fem.

A part de la canal d'entrada de la cresta a mig recorregut trobem també una paret amb 2 passos d'escalada de IV+ on cal assegurar de nou al primer. A la foto l'Albert muntant un merlet en el pas central de la placa.

En aquest tram trobem 4 seguros (parabolts) per evitar ensurts. A la foto l'Eva barallant-se amb la fissura per sortir de la placa.

De nou i passat el tram d'escalada la cordada torna a agafar el rol de progressió en ensamble autoprotegint-se.

Un cop a dalt de tot l'Eva assegura amb mitjans de fortuna a l'Albert en els últims metres de cresta. Després de quasi tres hores gaudint de l'art de l'autoprotecció la cordada arriba al cim de la cresta del Duc d'Ullà on...

...evidentment hi trobem el Cau del Duc d'Ullà. Una cova amb entrada i galeria inclosa que degut a la seva peculiar ubicació costa força de trobar inclús a la gent de la zona.

l'Eva i l'Albert recullen els trastos ja cansants després d'una intensa jornada a la cresta. Al fons apreciem les parets de l'escola d'escalada esportiva de Can Saliner.

Fem foto de família a l'entrada del Cau del Duc i...

...enfilem cap a avall per anar a trobar-nos amb les altres dues cordades.

Finalment ens ajuntem amb les altres cordades que baixen eufòrics de la via Pamtumata on han posat en pràctica tècniques com el muntatges de reunions i el ràpel.

Felicitar a tots els integrants del projecte Montblanc que avui s'han donat cita a Can Saliner, que tot i ser un indret ben lluny de qualsevol paratge alpí ens treu el mono quan ens falla la meteo i ens deixa entrenar i disfrutar de valent.

Fins la propera!!!

FOTOS: JORNADA D'ESCALADA CLÀSSICA A LA DENT D'EN ROSSELL

Bones gent;

Finalment aquesta Setmana Santa hem fet canvi de plans; en vistes del poc èxit d'assistència a la crida per anar fins a Coll de Nargó hem decidit assegurar i hem triat un paratge més proper. La gesta ha consistit en anar fins a Ribes de Freser i més concretament a la Dent d'en Rossell per fer la via clàssica "Diedre de Primavera" de 200m i V+.

Els que ens varem apuntar a l'aventura forem en Joan Roure, en Toni Montal, la Martona i l'Isaac.

Per mostra algunes fotos;

Després de fer un café a Can Gusi a Ribes de Freser, deixem el cotxe a uns 300m de l'inici de la pista que puja a Fontalba. L'aproximació es preveu d'entre 1h i 1h30' fins a peu de via seguint primer un corriol i mes endavant creuant una tartera dreta. A la foto el grup ja enfila tartera amunt cap al contrafort de la Dent d'en Rossell.

Després de una bona estona trepant per la tartera divisem la imponent paret per on transcòrren les vies de la Dent. A simple vista la paret ens impressiona força.

Un cop hem arribat al peu de la paret comença la tasca d'identificar l'entrada de la via cosa no gaire fàcil si tenim en compte que la via està pràcticament desequipada i està força bruta de líquen i molsa que borra el rastre de les repeticions. D'aquesta delicada tasca s'en cuiden en Joan i en Toni...

...que llibre en mà deicideixen quin es l'inici correcte de la via. Bona feina la seva doncs un mal començament pot complicar innecessàriament les coses.

Un cop decidit l'inici, les dues cordades avui presents es disposen a començar la via. A la foto en Joan i la Martona fent els últims preparatius.

Començem la via a les 12h en punt, no tenim massa pressa doncs el dia no ens apreta i sembla que no plourà pas. En el primer llarg ens adonem ràpidament de la tendència que seguirà la via; hem fet 40 metres i només hem trobat 1 seguro! Avui toca posar caxarros a tort i a dret...això promet!!

Les reunions si que estan equipades (unes quantes amb spits oxidats) i son força còmodes Aixó ens permet esperar-nos les dues cordades llarg rere llarg. A la foto en Joan arriba a la primera R.

El dia avui s'ha llevat amenaçador però a mesura que passen les hores es va obrint deixant-nos unes vistes magnífiques de la vall de Núria.

Seguim amunt ja inmersos totalment en la via i després d'un segon llarg de tràmit entrem en el tercer llarg propiament de diedre. Un passillo de V/V+ ens posa els punts sobre les i's i ens mostra la qualitat i màgia d'aquest enorme diedre de granit vermellós.

En aquest pas tant fotogènic toca obrir-nos de cames al màxim i apurar les preses de mans per superar el pas. En els 40m de llarg trobem 3 seguros que s'agraeixen prou. A la foto la cordada-matrimoni avança sinuosament per l'interior del diedre, la Martona tira de braç mentre l'Isaac l'assegura.

Mes enrera la segona cordada ara liderada per en Toni segueix a bon ritme i sense descans a la primera i resol també amb nota el passillo de diedre. A la foto en Toni cara a cara amb el diedre.

Superat el primer diedre les dues cordades ens plantem al peu del segon diedre en el quart llarg. Un pas preciós de bavaresa inicia el llarg on trobem el que es el pas de la via; un V+ finet amb sortida un xic explosiva. La fissura es ideal per protegir-la amb friends i algun tascó. A la foto l'Isaac patint de valent a la bavaresa.

La segona cordada ara encapçalada per en Joan encara el segon llarg de diedre seguint d'aprop a la segona de la primera cordada, la Martona que mira de resoldre els darrers passos de bavaresa amb elegància.

Després d'haver gaudit d'un diedre impressionant ningú pot reprimir les cares de satisfacció que salten a la vista. A la foto en Joan i la Marta després d'haver disfrutat de valent en el diedre.

Aviat començem el cinqué i últim llarg que ens duu a la carena de la dent. La temperatura ha començat a baixar suaument i trobem a faltar ja el sol que s'amaga rera la carena. A la foto la Martona a punt d'arribar al cim de la via seguida...

...per en Toni que ara va de primer de la segona cordada. La cordada Montal-Roure avui ha fet un paperàs i s'ha consolidat com a cordada autosuficient i molt ben organitzada. Han encarat la via amb el cor calent i el cap fred.

Les vistes de fons amb les roques de Totlomon ens acompanyen quasi fins a dalt. A la foto en Joan apura els últims passos de la via.

Després de superar un pas curiós de sortida, finalment les cordades arribem juntes a l'última reunió després de quasi 5h de progressió per la paret i després d'haver patit algun desengany amb un friend encanyonat en una fissura. A la foto en Toni supera l'últim pas de la via.

La veritat es que ens ho hem pres amb calma però hem disfrutat de valent...les cares de la gent així ho demostren!!! A la foto la Marta, en Toni i en Joan al cim de via.

Des d'aquesta talaia gaudim d'uns vistes inmillorables de la vall de Núria que avui bé ens hem merescut.

Fem la foto de família i...

...enfilem cap avall amb l'objectiu d'arribar al coll que separa la paret de la dent d'en Rossell del contrafort. Encara ens queda una hora llarga per arribar al cotxe. A la foto en Joan i la Marta baixant pel dret seguint la línia de carena amb la carretera que puja a Fontalba al fons.

El desnivell de baixada es força acusat i fins i tot trobem un pas equipat amb cordes fixes per baixar un tram quasi vertical.

Un cop hem arribat al coll divisem de nou la paret ara ja tota a l'ombra i encara ens sorprén la línia espectacular que segueix la via. A la foto en Toni i en Joan observant la grandària de la Dent d'en Rossell.

Després de baixar de nou la tartera i desfer el camí fet a l'inici arribem de nou al cotxe on...

...fem la repartició corresponent de material. A la foto en Toni i en Joan desfent-se de tota la ferralla que avui hem hagut de carregar.

Finalment i com mana la tradició, fem un beure a Can Gusi on recordem cada pas i cada anècdota de la jornada entre riures i bona companyia.


Bé doncs esperem poder repetir una jornada tant brillant com aquesta el més aviat possible...qui va dir que els plans B no eren una bona opció??? Gràcies i fins la propera trepas!!!!

!!! A T E N C I Ó !!!


RECORDEU
, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local
de la secció (2ª planta del CER).

Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.