FOTOS: ESCALADA DE VIA LLARGA A ROCAMAURA

 Bones gent;

Aquest passat diumenge, a pesar del fort vent de nord i de les baixes temperatures, un reduit grup d'escaladors de la Secció hem anat a fer dues vies recentment obertes a la veïna paret de Rocamaura. Una es la via Poseidon, de 115m, 6a+ oberta pels companys Pep i Zoilo (ZP Climbing) i l'altra es la via del Maño de 110m, 6b/Ae,V+ oberta per membres de la Secció a finals de gener d'aquest any.

Finalment a la sortida han assistit; en Jaume, en Joan Roure, l'Enric, la Nandy, la Marta i l'Isaac. Dividits en 2 cordades de tres hem encadenat les 2 vies en paral·lel i alhora.

Per mostra unes fotos de la jornada:


 A la via del Maño, la cordada formada per en Jaume, la Marta i l'Isaac arrenquen just passades les 10h de matí amb una paret força freda i el sol sense ganes de fer acte de presència.

 En el primer llarg, trobem la primera dificultat en un petit desplom que cal superar abans d'entrar i encarar la fissura que transcòrre pel diedre.
 
 La primera reunió es força còmode i ofereix unes vistes espectaculars sobre les Illes Medes. A la foto la cordada al complet.

Un cop deixem la primera reunió, al cap d'uns metres encarem a l'esquerra una segona fissura també en un altre diedre aquest cop mes petit que ens duu fins a un desplom que cal superar amb un pas atlètic flanquejant cap a la dreta. 

 A la foto la Marta mirant de superar el pas en questió. La segona reunió es la menys confortable de la via doncs es quasi penjada i...

  ...hi ha poc espai per a col·locarse. Toca organitzar-se bé per deixar arribar al darrer de la cordada.

Al mateix temps i sobre la Poseidon, la cordada formada per l'Enric, la Nandy i en Joan segueixen a bon ritme. A la foto, la Nandy mirant de superar el pas de la via, una 6a+ de placa.
 
 El tercer llarg de la via del Maño es de transició, força curt i herbós. A la foto la Marta arribant a la R3 amb l'Estartit i la seva platja de fons.

 El 4 i darrer llarg supera d'inici un sostre, on trobem el pas de la via (6b). Aquest està equipat per poder superar-lo en Ae. Un cop superat aquest sostre ens plantem sobre una placa ajaguda amb una fissura contínua fins al cim on podem anar equipant al gust. A la foto en Jaume col·locant-se els estreps per poder trobar la sortida cap a la placa

 Aquest últim llarg es pot fer també per una variant equipada de III+/IV, que surt ven bé recte amunt des de la reunió, per qui no sigui molt amant del sostres. A la foto la Marta encarant l'inici d'aquesta variant.

 
 La cordada de la Poseidon estan també fent ja l'últim llarg, una placa que gradua 6a i on el seguros allunyen un xic. A la foto, la Nandy i en Joan a punt per encarar-lo.

 L'Enric, avui fent de primer de la seva cordada ha fet un paperàs, demostrant un cop més el gran potencial del escaladors de la Plana de Vic.

La cordada d'en Jaume, la Marta i l'Isaac arriba al cim per la via del Maño després de quasi 4h!!

 Sobre la Poseidon, l'Enric, en Joan i la Nandy triguen pràcticament el mateix temps.

Ens veiem aviat trepant per algun racó...

Salut i tàpia companys!!!

OBERTURA DE LA "VIA DEL MAÑO"

Bones gent;

Tot just aquesta setmana hem enllestit un projecte que ens varem encarregar nosaltres mateixos recentment després de la marxa del nostre estimat amic Maño. Tal i com creiem que mereix, li hem volgut obrir una via a la paret de Rocamaura, sovint oblidada per els escaladors, però amb un encant màgic i unes vistes espectaculars.

La via en questió l'hem anomenat "Via del Maño" i ha estat oberta des d'abaix entre els dies 25 de gener i 1 de febrer, per els membres de la Secció de muntanya del CER, Albert Caralps i Isaac Royo. La via està encara pendent de graduació peró consta de 4 llargs i te un recorregut aproximat de 110m, transcòrre al llarg de plaques i fissures geneorses, es de caire clàssic i es troba semiequipada, amb les reunions amb argolla per poder-la rapelar.

En breu penjarem la ressenya de la via al blog.

 Per mostra unes fotos de l'obertura;

 L'inici de la via comença en una placa i prossegueix per una fissura. Aquesta tònica d'alternança es manté durant quasi tota la via.

 
 La preparació del material cada matí s'asssembla més a un ritual de màgia negra que a una tasca d'equipadors...
 ...sort que l'aproximació fins a peu de via es quasi de broma; menys de 5 minuts!! 

 
 A primera hora ens toca pujar per la corda fixe ben carregats el llarg que hem deixat equipat el dia anterior i...

 
 ...remuntar tot el material d'equipament que necessitarem per seguir obrint la via.

En definitiva que quan arrivem a la reunió i ens toca començar a treballar ja estem cuits!!

 Reposem una estona abans de posar-nos-hi i gaudim de les vistes. Desde les 3 reunions les Medes es divisen a la perfecció.

 Sense massa temps per perdre ens hi posem tan aviat com hem recuperat forçes. Toca seguir pujant i obrint metres sobre preses que es trenquen, savines que s'arrenquen, i vegetació de tota mena que ens priva d'avançar tot lo ràpid que voldriem.

 
 La via es de caire clàssic i per tant els seguros escassejen peró allà on decidim que es un bon lloc, provem la qualitat de la roca i...

...col·loquem el seguro. Aquests es troben sobre tot en els passos que considerem claus i difícils de protegir. El soroll del taladre es de les poques coses que trenca silènci que ens envolta al llarg del dia.

 Un cop hem obert un llarg, el repassem, el netejem, i sant tornem-hi


I així anem fent metres i més metres i anem trepant tot descobrint aquesta línia directe per aquesta paret desconeguda però tant propera que sempre ens ha cridat l'atenció.

 ...pujant el material sempre amb nosaltres...

...col·locant puntualment algun seguro...

 
...muntant reunions...
 
...repassant i probant la qualitat de la roca del llarg obert...

...fins que se'ns acaba la llum i ho hem deixar per el proper dia...

Al seguent dia tornem amb les piles carregades i amb ganes ja de sortir per dalt.

Remuntar tot el material fins a la darrera reunió es la feina més cansada de la jornada. A la foto l'Albert carregant-se de trastos per obrir l'últim llarg!!

Aquest darrer llarg es on es troba la roca més precària de la via i és on hem hagut d'anar més en compte alhora de triar per on havia d'anar la línia de la via. A la foto l'Albert progressant per les plaques de l'últim llarg després d'haver superat un sostre que ha resultat ser el pas més dur de la via.

 
 Degut a la precarietat d'aquest últim llarg ens decidim a muntar una variant de 3+, IV grau per que es pugui realitzar la sortida de la via sense temeritats.

Finalment i després de 4 dies de feina, sortim per dalt i donem per acabada la Via del Manyo!!

Volem agraïr a la botiga de material de muntanya BLACKISARD de la Bisbal d'Empordà i en especial a en Manel, la seva col·laboració material en aquest projecte.

Salut i tàpia companys!!! 

Va per tú Maño...

FOTOS: RECOLLIDA DEL PESSEBRE - HOMENTAGE "MAÑO"

Bones gent;

Aquest passat diumenge la gent de la Secció juntament amb una bona colla d'amics i de familiars d'en Manyo varen desplaçar-se fins al Montplà per recollir el Pessebre del CER i retre un petit homenatge al nostre gran amic i recentment desaparegut Maño.

Un xic tard de dates, doncs ens varem veure obligats a anul·lar la recollida anual prevista pels volts de la Candelera a principis de febrer degut al mal temps, el nombrós públic que va assistir a la sortida, demostra la gran simpatia i estima que despertava aquest gran home en tots nosaltres. Ven bé una seixantena de persones van acompanyar a les Laures i a en Germán per a retirar el Pessebre i col·locar una placa en memòria d'ell.

 Com estava previst a les 10h es donen cita a Sta. Caterina els dos grups de gent que estaven convocats per aquesta marxa. Els que sortien del CER a les 9h i els que sortien directament des de Sta. Caterina a les 10h. La gentada que hi ha a l'esplanada demostra que molta gent ha volgut participar en aquest petit homenatge.

 Pujant cap al coll, el camí s'estreny i la cua s'allarga.

 En aquest tram es guanya desnivell de manera força brusca peró l'esforç val la pena i més en un dia com avui.

 Un cop dalt del coll la vista no arriba a divisar el cap de la fila de gent que camina cap al Monplà. Quin goig que fà veure tant gent caminant plegats!

 Des de la caseta del guaita, tres quarts del mateix, la fila s'allarga peró es contínua. Ja som a punt d'arribar.

 Els primers de la llarga fila van arribant al cim del Montplà i van esperant a la resta que poc a poc...

 ...van omplint l'indret on, com mana la tradició, reposa altiu el Pessebre del CER desde principis de desembre fins a principis de febrer any rere any.

 Al cap d'una llarga estona podem dir que ja hi som tots i es que en aquest petit indret ja no hi cap quasi ningú més. L'assistència en aquesta sortida, ara que hi som tots plegats, podem dir que ha estat espectacular.

 Com sempre, els protagonistes d'aquesta jornada, son els més petits, i seràn ells els responsables de desmuntar el Pessebre i deixar-lo ben guardat al CER fins al desembre que ve, quant els tornarà a tocar pujar-lo i muntar-lo de nou.
 
 Avui però, l'altre gran protagonista, és el nostre gran amic i company Maño, que de ven segur, des d'allà dalt on reposa, estarà més que content de veure la gentada que ha decidit calçar-se les botes i caminar una bona estona per venir a dedicar-li un últim adéu. Abans de retirar el Pessebre, en Francisco de la Secció fa entrega d'una placa honorífica a les Laures i a en Germán... 
 
 ...perqué ells la col·loquin en aquest indret tan especial i que a tanta gent ens recorda al Maño.
 
 En aquesta placa que restarà aquí per sempre més hi resa; "Sempre caminaràs amb nosaltres...", una veritat com un temple!!!

El petit acte d'homenatge segueix amb l'entrega d'una de les fotografies mes significatives d'en Maño que varem trobar en el nostre arxiu fotogràfic, dedicada i firmada per una bona part dels seus companys de Secció.


També per últim, en Lluis Albert, il·lustre membre de la Secció, incansable col·laborador i gran orador per tots reconegut, dedica unes paraules espontànies i emotives en nom del nostre company i dirigides als seus familiars i a tots aquells que varem tenir la gran sort de conèixer.


Gràcies a tohom per haver assistit en aquesta jornada tant especial i per haver estat al costat de les Laures i en Germán en un dia trist però digne per recordar.

...Sempre caminaràs amb nosaltres.....

!!! A T E N C I Ó !!!


RECORDEU
, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local
de la secció (2ª planta del CER).

Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.