FOTOS: VIA FERRADA TERESINA A MONTSERRAT

Bones gent;

Aquest passat dissabte un grupet de la secció varem anar fins a Montserrat per fer la mítica via ferrada "Teresina" equipada per en Garcia Picazo a principis dels 90. Està considerada com l'àvia de totes de ferrades doncs es creu que va ser la pionera d'aquesta modalitat al nostre país. Cap de nosaltres l'havíem feta anteriorment així que varem pensar que una ferrada amb aquesta solera i història no podia faltar als nostres currículums.

Es una ferrada catalogada d'un nivell entre mig i difícil segons les fonts que es consultin, d'uns 1000m de recorregut i uns 350m de desnivell positiu. Tot i tenir trams força aeris i verticals transcorre en bona part per canals, corriols i feixes herboses que la fan un pèl discontinua però no menys divertida.

Els que finalment ens varem animar en aquesta aventura fórem; en Pere, l'Esther, en Lluís Albert, en Rafa, l'Ari, i L'Isaac. En Francisco, i la Martona varen optar aquest cop per anar a caminar i reunir-se més tard amb nosaltres a la Miranda de Sant Jeroni; fi del trajecte de la via ferrada.

Per mostra algunes fotillos;

Deixem el cotxe uns metres enllà del pàrquing de Santa Cecília, avui plé a vessar, i ens dirigim cap a l'inici del sender que puja cap a la paret de Santa Cecília.

Ja inmersos de plé en les entranyes de Montserrat anem pujant per la Canal de la Llum.

En aquest tram trobem alguns passos equipats per seguretat.

Al cap d'uns metres ens desviam pel Canal del mejillón i anem visualitzant de prop la paret on comença la via.

Després d'uns 40 minuts de pujada trobem l'inici de la ferrada i començem pròpiament l'aventura. A la foto l'Esther comença seguida d'en Pere i l'Ari sortint del forat creat per un bloc encaixat.

Ara que encara no estem cansats aprofitem per fer alguna foto de grup.

Començem travessant un curt pont nepal·lí sembla ser que recentment instal·lat...

...on cal canviar de paret en un pas que ens recorda al pas de la fé de la ferrada Regina a Oliana. A la foto en Lluís Albert tot engorilat desprenent adrenalina a dojo seguit d'en Rafa.

Seguidament anem enllaçant trams verticals sense graons i amb cadenes amb...

...trams senzills únicament equipats amb cable guia i...

...amb trams més aeris dotats de graons en abundància.

Tot i que el dia avui ha començat assolellat el cel es comença a tapar. A pesar d'aixó les vistes de la plana del Bages i de la muntanya de Montserrat son impresionants.

Durant el recorregut trobem també algun flanqueig que creua entre agulles...

...per anar a buscar trams de paret més vertical.

Van passant les hores i ens acostem al cim de la paret de Santa Cecília per l'últim tram dret...

...que surt d'un còmode repós al costat d'un arbre. A la foto l'Ari a punt per fer l'últim tram fins al cim.

Som arribats al cim de la paret de Santa Cecília i ens toca esperar a una cordada que duem davant. Aprofitem per menjar alguna cosa i mentalitzar-nos per el ràpel que ens ve.

Des d'on som ara observem la Miranda de Sant Jeroni, punt final de la ferrada i on hem quedat amb en Francisco i la Martona. La via ascendeix la xemeneia vertical que veiem des d'aquí i la veritat es que te una pinta brutaaaal!!!

Ha arribat el nostre torn i ens anem col·locant un per un a la reunió que hem muntat per rapelar.

Segons la ressenya que duem aquest tram el podem destrepar per cadenes i uns graons força petits que hi ha instal·lats peró la veritat no ens fà cap gràcia desgrimpar un tram tant vertical. A la foto en Pere li ha tocat ser el primer...

...en Lluís Albert el segon...

...l'Ari la tercera...

...l'Esther la quarta i així anar fent fins al darrer.

Un cop tots hem rapelat ens dirigim per un corriol tot flanquejant la muntanya cap a l'entrada de la xemeneia vertical. En aquest punt s'ens posa a ploure lleugerament fet que ens preocupa un xic alhora d'encarar aquest últim tram tant vertical.

Entrem de plé a la xemeneia i ens adonem que estem de sort. Afortunadament plou amb vent i aixó acompanyat de l'estretor de la xemeneia ha fet que dins d'aquesta estigui tot ben sec.

Certament es força vertical i el primer pas cal treure'l amb ramonaix. Tot un plaer pels sentits i un final de festa magnífic que ningú esperàvem. A la foto l'Ari surt del pas inicial seguida de l'Esther i en Pere.

Tot aquest últim llarg es troba molt ben equipat amb graons i cadenes i assegurat per cable guia. No ens ofereix cap tipus de problema.

Finalment i al cap de 4h de ferrada arribem a la miranda de Sant Jeroni punt i final de la ferrada Teresina.

Fem foto de grup amb uns núvols amenaçadors al darrere que...

... ens manen la pressa per baixar cagant llets!

Al cap d'un metres ens trobem en Francisco i la Martona que ens esperàven i...

...tots plegats iniciem el descens cap al Monestir pel camí de Sant Jeroni i posteriorment trencant cap al plà dels Ocells.

Finalment i després d'aquesta aventurilla fem un beure al bar del Monestir abans d'agafar de nou el cotxe i tornar cap a casa.

Només ens queda felicitar a les últimes incorporacions de la secció pel bon paper que han fet avui i esperar que s'acabin d'enganxar a la màgia de la muntanya i així poder-ho disfrutar tots plegats.

Les bones vibracions sempre ens acompanyen a la colla de la secció.

Salut i tàpia i...fins la propera família!!!!

FOTOS: VIA FERRATA RIERA DE SALENYS (ROMANYÀ)

Bones gent,

El passat diumenge dia 17 un grupet de la secció varem anar a fer la fàcil i curta via ferrata de la Riera de Salenys a Romanyà. Els que s'hi varen animar foren la Marta, la Natalia, en Paski, en Joan, , en Rafa, en Xeve, l'Olga i la Bruna.

Cartell d'advertència a l'inici del recorregut.

El grup disposat a començar la ferrata. A la foto la Marta, en Rafa, l'Olga i en Xeve amb la Bruna a coll.

En Paski i en Joan preparats per l'aventura.

Varem tenir una memebre il·lustre de la secció; La Bruna que va fer tot el recorregut a lloms d'en Xeve i per la cara que fa s'ho va passar teta!!

Tot i que la via es molt senzilla sempre hi ha trams on es requereix certa concentració. La Marta concentrada en asseguar-se del cable guia.

Salut i fins la propera!!!!

FOTOS: VIA FERRATA REGINA

Bones gent;

Els passat diumenge dia 23, 9 persones de la secció varem anar fins a Oliana (Alt Urgell) a fer la via ferrata Regina. Els valents varen ser en Joan, la Mariana, la Natalia, en Dani, la Marta, en Toni, en Job, l'Ariadna i l'Isaac. El dia ens va acompanyar i malgrat trobar-nos-hi força gent, no ens vam destorbar els uns als altres i varem poder anar al nostre ritme i acabar tranquilament el tres trams de la via en aproximadament 4h30'.

Com de costum entre els de la secció va haver-hi molt bon rotllo i molt companyerisme. Cal felicitar a tot el grup i en especial aquells qui s'estrenàven en les ferrates i que la veritat sigui dita; ho varen fer molt bé. Aquí us deixem algunes fotos de la jornada;

La paret per on transcòrre la ferrata Regina de Peramola. El primer tram busca el cim de l'agulla característica sobreposada al frontal de la paret i el segon i tercer tram ja traçen directament per la impresionant pared de la Cinglera dels Espolvins. En total el desnivell es de 330mts.

El grup a l'inici. Deixem els cotxes just abans del segon túnel sortitnt d'Oliana per la C-14 i en seguida trobem el camí amb marques vermelles que ens durà a la torre d'alta tensió i d'allí al peu de la via. Aproximació=20'

Un cop a peu de via ens organitzem les posicions i començem a trepar ordenadament, no sense abans esquivar alguna que altre pedra dels que van per davant nostre.

L'Ari, en Dani i en Joan seguint el primer trencant a l'esquerra cap al mirador del cim de l'agulla característica i final del primer tram.

La Mariana encarant l'últim pas abans del mirador on...

... a poc a poc tots hi anem arribant. La Marta i en Toni tancant el grup.

Foto de grup al cim alternatiu de l'agulla amb la paret de la Cinglera dels Espolvins a l'esquena.

Hem acabat el primer tram de la via i les vistes del Pantà d'Oliana des d'aquí dalt son força impressionants.

La representació femenina de la secció avui es força nodrida i així ho fan saber. La Natalia, l'Ari, la Marta i la Mariana fan una pinya forta i posen seny, serenor i donen molt bon rotllet al grup com es habitual en elles.

Baixant de l'agulla enllacem amb el pont tibetà que separa l'agulla sobreposada de la paret per on hem de seguir. El grup s'ordena per passar d'un en un i poc a poc. Les presses en aquest pont no son aconsellables.

En Job que ja fa rato que porta la directa, passa primer desafiant el buit que pel que sembla no li suposa cap repte. Segur que a l'obra ha estat en adamis molt menys segurs que aquest pont!!

Poc a poc anem passant tots, uns mes ràpids, altres mes lents però tots contents! L'Ari a mig camí entre les dues parets.

La Mariana acabant de passar el pont i l'Ari encarant ja l'inici del segon tram en plena paret. Per difícil de creure que sembli, els ànims van millorant conforme anem guanyant alçada...la cara de l'Ari aquí ens ho demostra.

El grup va per feina i anem fent metres i mes metres, i esglaons i mes esglaons. En Dani va controlant la rereguarda per si algú es queda despenjat. El companyerisme es important a la muntanya i en activitats com aquesta es vital!

De tant en tant la paret ens dona una respir en forma de plà horitzontal i el grup s'ajunta, fem uns beures, uns riures....i a tornar-hi!!

Aquest segon tram es força més aeri que el primer i la sensació de buit es total.

Arribem al tercer tram i un cartell ens adverteix seriosament que estem entrant al tram complicat de la via. L'única opció vàlida per nosaltres es continuar, ningú es planteja la retirada ni de broma!!

Ara el grup va molt mes compacte doncs caldrà veure com reaccionem davant dels desploms i si es necessari ens haurem d'ajudar entre nosaltres a superar-los. La Mariana encara l'inici del tercer i últim tram.

Els desploms es fan esperar però acaben arribant, primer suaument i després més durs. La Marta i l'Isaac progressant en parella.

Cada cop el pantà s'ens presenta mes petit als nostres ulls. Hem pujat un desnivell aproximat de 250mts des de l'inici de la via.

El pati a les nostres esquenes es brutal i s'amenitza amb el pas constant de voltors que ens recorden que aquí els estrangers som nosaltres!!! La Marta disfrutant en les alçades.

Deprés d'un desplom durillo i d'un curt flanqueig aribem al conegut "pas de la fé" que ens canvia de paret i ens introdueix ja en l'última tirada de la via. La Natalia fent el pas amb delicadesa.

La Mariana i en Dani progressant en parella.

Superat aquest pas, la paret segueix guanyant verticalitat. Després de tres hores a la paret, el buit que ens rodeja ja ha passat a ser una cosa secundària com aquí ho demostra la cara de la Marta.

En Toni va tancant el grup i un cop passat el pas aprofita les vistes per dibuixar un somriure de complicitat. Aquest panorama no es veu cada dia!

La cosa encara es posa mes dreta i sabem que ens espera el desplom més dur per el final. Tot el grup progressant lentament per els últims desploms.

Afortunadament no tot son desploms i fem la segona parada tècnica del dia en una petita repisa que fa la paret que tot i ser força comfortable...

...ens obliga a anar assegurats com hem fet durant tota la via. No oblidem que estem sentats en un balcó a quasi 300mts del terra... i sense barana!!

Després de la parada, en Job arrenca amb ganes de fer-se amb el cim, quin senglar!!!

Després d'un curt tram, arribem a una bauma amb un pot de registre, on deixem constància del nostre pas mentre esperem el torn per pujar...

...l'enèssim desplom del dia!! La Mariana fent el pas amb elegància.

En Toni amb cara de circumstàncies: doncs resulta que aquí dalt no hi ha cap bareto com ens havien dit!!!! Serem pasarells...hahaha!!

Finalment després de 4h30' aproximadament arribem al cim de la via. Foto de grup amb la senyera del CER.

La baixada es fa per un camí equipat i com diria el nostre "estimat" Laporta, cal anar també al loro!!! La Natalia mirant-s'ho bé. Segons com, resulta mes complicat baixar que no pas pujar per aquests esglaons de deu!

Les canals se succeeixen i van fent que perdem alçada ràpidament. L'Ari embutida en una canal mirant de no sortir-ne gaire perjudicada.

Finalment rodejem la base de la paret per una bauma espectacular i enllaçem amb la tartera que ens durà al camí de tornada cap al pàrquing. La Mariana despedint-se de la paret. Últim contacte amb la roca vertical.

Després d'una bona remullada al pantà ens fotem també una bona remullada a la gola i aixequem les copes amb aires de germanor i amb ganes de tornar-hi.

Felicitats a tot el grup i fins la propera trempats!!!!