El passat diumenge dia 19 varem anar a a pujar el Canigó com ve sent habitual cada any a mitjans de Setembre. Aquesta sortida la considerem com la popular de la secció i enguany la vam declarar també "Memorial Cristina Duch" en honor i record de la nostra recentement despareguda companya.
El dia no podia ser millor en quant a temps, i al final les prediccions de Meteofrance van encertar de plé. Com varem observar dies abans per aquesta magnifica webb de meteorologia, el diumenge es va presentar despejat de núbols i amb un sol radiant que ens va acompanyar absolutament tot el dia i que ens va regalar una temperatura ideal per pujar al cim.
Aquest cop els membres de la secció ens vàrem dividir en 2 grups durant l'ascenció; en Maño, la Marta, en Lluís, en Jordi, l'Àngel, en Job, en Joan i l'Òscar van ascendir per la ruta normal (llarga) sortint des del refugi de Marialles i arrbant al cim en menys de 4h. Per altra banda en Joaquín, l'Eva i l'Isaac van sortir des del refugi de Cortalets i van pujar escalant la cara est per la via "Eureka" (280m, V) en 4h30'. Lamentablement no varem poder coincidir al cim per un error de càlcul i un retràs alhora de trobar la via per part del grup d'escaladors, peró la jornada va ser molt intensa i emotiva per als dos grups. Per mostra unes fotos;
El grup de caminants encaren la primera tirada fins al refugi d'Aragó....
...on fan la primera parada merescuda tot just bans d'encarar les primeres rampes "series" del dia. La Marta reposant, mentre en Joan i l'Angel comenten la jugada.
El dia es presenta inmillorable. El cim del Canigó ens espera com cada any a la nostra cita.
Els grup d'escaladors van progressant per la cara est. En Joaquín i l'Eva saludant des del flanqueig del 3er llarg amb la cara nord a l'esquena.
Foto de cim del grup de caminants. Ho celebren bocata en mà i rodejats de gent.
Les vistes ens deixen veure tota la plana del Rosselló, el mar, gran part la costa vermella francesa, Perpinyà, etc... Des de que pujem anualment al Canigó, aquest cop ha estat sens dubte el que hem gaudit de millor clima i visibilitat.
Tot seguit deixem un ram de clavells roses i una senyera de la secció dedicada en honor de la Cristina i la recordem amb un minut de silenci emotiu.
Les vistes del veí Pic de Barbet. Al fons podem apreciar débilment el Puig Neulós i la Serra de l'Albera tapada per la boira, ja en territori Català.
El grup de caminants decideix retornar per que no se'ls faci massa tard i reprenen en camí de tornada que sempre es fà llarg i cansat. L'Ángel i l'Oscar de baixada en el últim tram de bosc.
Mes o menys 3 hores mes tard, el grup d'escalador arriba al cim de la via, a mitja la cresta, del Canigó. L'Isaac i en Joaquín amb ganes d'arribar encara al cim.
Al cap de 30 minuts els tres escaladors arriben crestejant al cim del Canigó, ara ja tot solitari. En Joaquín observant la vall per veure si localitza els companys del grup de caminants.
Foto de cim del grup d'escaladors. L'Isaac, l'Eva i en Joaquín.
Ja de baixada per la banda de Cortalets ens despedim del cim fins l'any que vé, decidim mirar per últim cop enrere i ens enduem aquesta magnfica vista de la cara Nordest del Canigó.Bé doncs un cop més la gent de la secció ha respost a la crida popular i ens hem ajuntat per pujar la nostra muntanya més emblemàtica i recordar plegats a una de les nostres que sempre més tindrà el seu petit lloc a dalt del cim que un dia va voler pujar amb nosaltres...
...Cristina, els teus companys que no t'obliden.
...Cristina, els teus companys que no t'obliden.
5 comentaris:
Va ser genial!!
(" Com pujar al Montgrí, pero una mica més!")
Amb una colla aixi no podia ser d'un altra manera!!
Totalment d'acord Lluís. Fins i tot el temps va estar amb nosaltres. Realment per recordar.
Ei gent, immillorable dia i gràcies a tots vosaltres!
Fins demà al a reunió!
Hola gent aquí teniu el link del video Canigó 2010
http://www.youtube.com/watch?v=Gfs1AmW5_OY
Una abrasada
Publica un comentari a l'entrada