FOTOS: INICIACIÓ A L'ESCALADA de VIA LLARGA (MONTSERRAT)

Bones gent;

El passat diumenge varem anar a escalar a Montserrat dintre del cicle d'iniciació a l'escalada de via llarga que duem fent a la secció desde finals d'estiu. Aquest cop la via seleccionada fou la "Badalona" de 170m i V grau del Gorro Frigi. Tot i la predicció meteorològica adversa la resposta de la gent va ser tot un èxit i la crida va reunir a 8 escaladors de la secció. Els atrevits foren en Job, la Niet, la Nandy, en Joan, en Rafa, en Xeve, la Marta i l'Isaac. La jornada va ser força dura amb temperatures rondant els 5º però amb un vent gelat que feia que la sensació tèrmica fos encara pitjor, segurament per sota dels 0º.

A pesar del fred extrem tothom va gaudir al seu ritme i es va trobar amb la paret i amb noves tècniques que practicar.

Primera hora; bocata al bar del Monestir tot preparant les cordades i estudiant la via al detall.

Pujant cap al funicaular la boira envaeix tot el recinte del Monestir i fa preveure un dia poc agradable per escalar.

Avui no estem per perdre el temps i sense manies agafem el funicular que ens puja cap al camí de Sant Joan. La Marta, la Nandy i en Rafa disfrutant d'una de les aproximacions mes còmodes de la història....més val que no ens hi acostumem gaire perquè realment aquest "lujo asiàtico" es una raresa dins del mon de l'escalada i on a més....

...pots disfrutar de les vistes de l'abadia de Montserrat mentre vas pujant cap a la paret.

El funicular ens deixa al camí de Sant Joan a Sant Jeroni que prenem sense pausa doncs les ganes ja afloren i volem aprofitar el solet que timidament encara escalfa les cares Est de les agulles.

Al llarg del camí ens topem amb siluetes conegudes per tot bon escalador que hagi trepat algun cop per Montserrat. A la foto les agulles de L'Elefant, la Prenyada, la Momia i la Momieta.

Situats ja a peu de via fem les quatre explicacions pertinents i la primera cordada formada per en Xeve, en Rafa i la Marta es disposen a escalar el primer llarg mentre les altres dues cordades esperen pacientment el seu torn.

Aviat ens adonem que el fred es intens i que ens tocarà aguantar de valent doncs el sol no triga en marxar ràpidament ja que la via es troba a la cara nord-est. En Joan, primer de la segona cordada, donant explicacions a la Nandy mentre la Niet i en Rafa mediten i la Marta assegura a peu de via.

La primera cordada fa molt bé la seva feina, per cert no massa fàcil doncs el primer llarg de la "Badalona" es un xic perdedor i desprotegit. La Marta tancant la primera cordada i a punt de flanquejar a l'esquerra cap a la reunió. Al fons l'agulla de la Magdalena Superior.

Amb les tres cordades ja a la paret anem enllaçant llargs, posant a prova els coneixements adquirits i perdent la por a l'alçada. El vent gelat ens fa abrigar-nos a tots més del que pensàvem i les esperes a les reunions es tornen tortuoses!!!

Les hores d'escalada esportiva han servit per assolir coneixements generals, per aprendre maneig de cordes i instruments d'escalada, per pedre la por a l'alçada, per millorar l'equilibri i per guanyar agilitat però aquí cal estrenar-se a pujar metres i més metres tot perdent el terra de vista i concentrant-nos en dosificar l'energia fins al cim. A la foto en Job posant tots els sentits en avançar amb seguretat cap a la reunió.

En les jornades d'iniciació tothom progressa al seu ritme, en funció de les seves aspiracions i de les seves capacitats. Les cordades segueixen i depenen dels seus primers i en Joan que avui s'estrena de primer, fa un paperàs portant la seva cordada amb ordre i disciplina llarg rere llarg cap al cim.

L'hivern ens ha vingut a buscar a la paret, i el temps canvia cap a pitjor amb un vent enfurismat uns núvols amenaçadors i una fred que ens cala als ossos. Tot i això les tres cordades progressen poc a poc i sense lamentar-se doncs comprenen perfectament la situació. Arribats en aquest punt queixar-se no serviria de res, més val guardar energies i resar perque el cel no descarregui. En Rafa en una reunió prenent-s'ho amb filosofia mentre s'intenta liar un piti amb els que considera que ja no son els seus dits...doncs fa estona que no els sent!

L'ambient gèlid no deixa estones per masses contemplacions però de tant en tant ens permetem el luxe d'admirar el paisatge que ens envolta i que sobresurt de la boira. Les esperes per deixar avançar al "convoi" de les tres cordades ens deixa imatges com aquesta; en Job i l'Isaac posant amb part de la Catalunya central treient el nas timidament per darrere.

La primera cordada arriba al cim i es disposa a esperar a les altres dues cordades enmig d'un vent fortissim amb ratxes de més de 60km/h. En Rafa intenta demostrar-li a la Marta la força del vent amb mètodes rupestres.

L'Espera al cim es fa eterna i els jocs es van succeint. Ara es el torn de la Niet que com a bona paracaigudista (fixeu-vos amb el detall: el seu casc) li ensenya a en Rafa a estabilitzar el seu cos contra el vent.

La segona cordada arriba quan el sol ja ha desaparegut del tot i la fred es fa quasi insuportable, però resta encara la tercera cordada i cal esperar un xic més, d'això s'en diu esperit de sacrifici!

Finalment i després d'un munt d'hores de patiment agraït, arribem al cim del Gorro Frigi amb un sentiment general d'èxit i eufòria.

La baixada es un pèl delicada i cal anar si cap encara amb més compte per les fortes ratxes de vent. En Job i la Marta baixant per els trams de descens equipats.

Arribem de tornada al Monestir ja fosc i amb frontals. Avui celembrem més que altres dies, haver fet cim, doncs les condicions han estat realment adverses i per contra tothom s'ha portat com un valent i ha sapigut estar a l'alçada de la situació. Un aplaudiment per aquest grup que s'ha curtit prematurament en la paret i que demostra així que els hi espera una gran futur trepant per les alçades!

Felicitats a tots campions!!!!!

Salut i mutanyes i...fins la propera