FOTOS : ASCENCIÓ AL PIC DE SABURÓ (2912m)

Bones gent;

El passat cap de setmana (12 i 13 de febrer) varem anar a fer el Pic de Saburó de 2912m al Pallars Sobirà dintre del Parc Nacional d'Aiguestortes i Estany de Sant Maurici. La sortida estava organitzada per els nostres companys del C.E. Baix Empordà i com a representants de la secció de muntanya del C.E.R. varem anar la Marta, en Maño, en Xeve, en Job i l'Isaac.

La sortida va ser un èxit d'assistència (16 persones) i varem poder gaudir d'un cap de setmana de sol i bones temperatures. L'estat de la neu no era l'òptim però tant els "raqueteros" com els esquiadors varem quedar satisfets després de tot.

La furgo carregada a tope. Sortim del C.E.R. a les 07h del dissabte 12 cap al Pallars, ens espera un llarg però entretingut camí plè d'acudits, anècdotes, batelletes, etc...

Un cop arribats a Espot, deixem els cotxes a les afores del poble i començem a caminar sense gota de neu. Els que anem amb esquís no ens queda una altre que carregar esquís i botes a l'esquena. Està més pelat del que pensàvem!!!

El camí s'enfila sense pausa al llarg de 13'2km i 1000m de desnivell fins al refugi, objectiu de la primera jornada i on haurem de fer nit. La Marta i en Job fent una paradeta tècnica per agafar aire.

La neu no apareix fins després d'1h llarga de marxa i encara no es suficient per calçar-nos els esquís....paciència! A la foto en Xeve carregat com un mulo...

...seguit d'aprop per l'Isaac que va podant totes les maleïdes branques baixes que impedeixen el pas als seus esquís, quina feinada!!

Finalment i després de 2h30' arribem al nostre destí; un dels refugis més ben parits del Pirineu Català; el Josep Maria Blanc, un veritable hotelet a 2350m.

Vistes de l'Estany Negre tot gelat davant del refugi amb els cims propers il·luminats per els últims raigs de sol del dia.

La jornada d'aproximació s'acaba; la llum s'esmunyeix, la temperatura baixa en picat i...

...ens toca l'hora de sopar. Els tres plats del menú ens alegra la panxa. El vi de sobre taula i el "Pacharán" d'en Job acaben de fer la resta. El bon rollo està servit!

Llevats i esmorzats ben d'hora, el grup es posa en marxa. Ens espera una jornada llarga però de moment el sol ens acompanya a pesar de les prediccions adverses. El grup de raqueteros surt primer i agafa avantatge.

Seguidament i al seu encontre surten els grup d'esquiadors a bon ritme. A la foto en Xeve obrint traça seguit d'en Marc.

Anem creuant llacs gelats i zones rocoses però les raquetes no fan falta doncs la neu es força dura. El desnivell es encara força suau i el grup segueix avançant unit...

...però aviat arriben les primeres complicacions. Els forats enterrats entre pedres juguen més d'una mala passada al grup de "raqueteros".

El desnivell augmenta al cap de poc i les primeres pendents fan que el grup s'estiri. En aquest punt també es important no anar massa junts doncs cadascú ha d'agafar el seu ritme i així evitar posar-se en perill a ell i als demés.

Després de 2h30' el grup ja totalment fracturat avança amb parelles o grups mes petits que arriben poc a poc al coll que hi ha previ al cim.

En Maño va tancant el grup de "raqueteros" vigilant que ningú quedi massa enrera.

El grup d'esquiadors arriba últim i abandona l'equip al coll per calçar-se els grampons i encara-se a la cresta que duu fins al cim.

Les vistes des d'aquest coll a 2890 m son imponents.

La cresta te passos força aeris i trams mitxes de neu i roca on cal anar al lloro doncs els grampons dificulten força la progressió.

Després d'avançar uns 100 metres, veiem el cim com una acumulació de roques desordenades que donen la sensació d'aguantar-se dretes en equilibri per l'acció divina. Tenim el cim a tocar però...

...no val a badar doncs el temps aquí dalt es força cambiant i la boira apareix de sobte donant-nos un punt de pressió i de neguit.

Finalment i després d'alguna grimpada en roca fem cim al voltant de la 12h de migdia després de 4h d'ascenció. A la foto en Xeve, l'Isaac, la Marta, en Maño i en Bertu.

Des del cim observem tota la vall per on hem pujat i alguns dels llacs que hem atravessat. També observem la Pica d'Estats en la llunyania.

En Maño celebrant l'ascenció amb entusiasme.

La Marta esperant el torn per baixar després de fer cim.

Cap a quarts de 5 arribem de nou a Espot i ho celebrem com es habitual amb una birrra al bar més proper.

Només ens queda felicitar-nos per l'èxit de la sortida, la benevolència del temps que hem tingut i agraïr sobretot als nostres companys i amics del C.E. Baix Empordà amb en Bertu al capdavant el tracte rebut i esperar que tornem a coincidir si es que neva una mica abans de que acabi la temporada!!!

Salut i muntanyes, colla de trepassssss!