FOTOS: CRESTA DEL FERRAN

Bones gent;

Aquest passat dissabte 5 membres de la secció, en Joan, en Rafa, en Marc, la Marta i l'Isaac, varem anar a fer la cresta del Ferran (Alta Garrotxa) considerada un clàssic dintre del món de les crestes. Es tracta d'una cresta de calcari, força llarga i aèrea, amb unes vistes privilegiades del prepirineu i dels boscos i contrades de la comarca.

Deixem el cotxe passada la Masia de Can Pei, sortint d'Oix, i emprenem la pista que en duu a la Palanca de Samsó per creuar la riera de Beget i vorejar per sota la base de l'inici de la cresta. A la foto el grup fent camí, amb la cresta al fons, cap a l'inici de l'aventura.

Un cop passat el trencant cap a l'inici de la cresta (fletxa vermella), el camí es transforma en un corriol que ens fa grimpar per dins de bosc fins a una paret força vertical amb un parabolt a la base. En Rafa i en Joan contemplant la pista que duu a Talaixà des del peu de la cresta.

Aquest llarg es forá senzill (IV- ??) i amb bon canto però ens encordem i progressem en ensamble per evitar ensurts fins al peu de la cova on comença propiament la cresta del Ferran. En Joan progressant pel llarg que cal protegir...

...mentre la Marta ja espera a l'entrada de la cova.

Un cop hem reunit les dues cordades, ens endinsem en la gran cova que atravessa el llom de la cresta on...

...trobem un passillo "delicat" (III??) un pèl sobat i relliscós que cal considerar.

Sortint de la cova ens enfilem en una lleixa estreta que ens duu ja cap a la cresta. En Marc sortint del forat i encarant-se cap a la cresta.

Els primers metres de cresta no son ni massa complicats ni massa aeris i es poden fer prou ràpids. La Marta grimpa per les primeres rampes.

Aviat començem a guanyar alçada i la cosa es posa interessant. Darrere ens queda el Bestracà i la seva cresta. El grup progressa ja més lentament.

Anem fent metres sempre amb la timba a l'esquerra. El que més ens sobta es la continuitat de la cresta que és quasi ininterrumpuda; la manera més ràpida d'avançar és sempre per la pròpia aresta fet que fà que constantment tinguem els cinc sentits posats en no cometre cap error. En Rafa es mira el pati des de la cornisa.

El cel avui ennubolat ens fa un gran favor de fet, doncs realitzar aquesta cresta amb un dia assolellat deu ser força més fatigós. La Martona progressant per la fina aretsa.

A mida que anem fent metres, la cresta guanya en verticalitat, exposició i ambient. Trobem talls on cal utilitzar mans i peus per guanyar estabilitat alhora de fer el pas. Caure en aquests trams està totalment "prohibit".

Després d'aproximadament 2h d'haver començat la cretsa arribem al ràpel de 25m que muntem (reunió amb parabols i argolla) i baixem per el mateix diedre-canal herbós. Ens queda el dubte de si l'hauriem pogut baixar sense rapelar i tots arribem a la mateixa conclusió; de fer segurament es pot fer, però no es pot caure ja que l'alçada es considerable. La Marta rapela àgilment fins al coll on continua la cresta.

Seguidament al ràpel i sempre en la línia de la cresta, trobem el pas de IV- que superem sense complicacions assegurant-nos en una petita alzina primer i en dos pitons després. Es força recomanable encordar-se de nou en aquest punt i allargar el tram fins haver superat la placa i el pas de la imatge. Muntem la reunió en una alzina i fem que la cordada segueixi cresta amunt.

Els desnivells importants no son molt habituals durant el recorregut però els que trobem cal passar-los a conciència i amb tranquilitat. Les presses no s'avenen gens amb les crestes. La Marta mirant de trobar la manera més lògica i segura de baixar un d'aquests desnivells.

Les vistes de l'Alta Garrotxa al llarg de tota la cresta son espectaculars, i hi podem reconèixer multitud de cims veïns que sovint pujem a l'hivern amb esquís. És veritablement un espectacle pels sentits. A la foto en Joan abraça en Marc amb gest amistós damunt d'un sortint de roca rodejats pel vuit.

Duem quasi 4h de cresta i només hem parat per fer el ràpel i un petit mós (5min.). Desde la llunyania observem l'inici de la cresta que ara ja ens queda força lluny. El Poble de Talaixà just al peu del cim del Ferran es el nostre punt visual que ens guia per saber el que ens queda de cresta.

Anem progressant sense pressa però sense pausa i quan creiem que al proper desnivell veurem ja el cim...

...ens trobem de nou amb un altre desnivell!. Això no s'acaba mai!! La cresta es fa força llarga i cal anar-se hidratant i menjant de tant en tant.

Anem amenitzant les hores amb tot tipus de converses i acudits mentre caminem concentrats i estalviant forçes per la baixada. A la foto la Marta i en Joan anant per feina.

Foto de cim. Després de gairebé 5:30h arribem a l'anhelat cim del Ferran (980m). Ara ens toca baixar fins a Talaixà i després fins a Oix. Calculem, segons diuen les ressenyes, trigar unes 2h.

Arribem al veïnat de Talaixà tot seguint un caminet guiat per fites creuant un bosc força dens plé d'alzines, roures, noguérs, i d'altres espècies autòctones.

Durant el descens cap a Oix s'ens ofereixen bones imatges de la cresta. Vista des de lluny també impressiona lo seu!

Just abans de creuar la Palanca de Samsó de nou, fem una parada obligatòria amb banyet inclós a la riera de Beget. L'aigua està increïblement bona i ens relaxa els muscles ja cansants després de quasi 8h caminant.

Salut i fins la propera!!!!