Aquest matí una colla hem anat a seguir treballant en el projecte-escola que tenim entre mans a la secció. Finalment ens hem juntat 7 persones; en Joan, la Martona, en Rafa, la Candy, en Lluís Tomàs, en Lluís Albert i l'Isaac.
Hem fet força feina i ens hem endut a casa una nova obertura a la paret; la via "JOAN ROURE": un V+ de 30m amb roca excelent com ens te acostumats aquesta escola i amb fisures i cantos generosos, en fí un deliri pels sentits!!
El grup arrenca després del café-amb-croisant matiner i es disposa a arribar a peu de via carregats com a mulos.
Durant l'aproximació, d'uns 20 minuts, anem revisant les fites posades en anteriors visites a la paret. Malgrat la tramuntana i els aiguats de les darreres setmanes segueixen en peu per sorpresa nostre!!
Només arribar ens disposem en dos grups; uns trien una línia evident i es lien ràpid a equipar mentre...
...els altres es sortejen la via d'en BLANC, un IV+ equipat amb l'intenció de facilitar la vida als que començen en aquest mundillo, no en và es tracta de la primera obertura de la secció a la paret. A la foto la Martona assegura en Joan que la vol probar. Les "rampes" centrals de la via son un camp de bústies d'agraïr.
La Candi que avui s'estrena amb la secció observa la paret mentre espera impacient a que li toqui el torn que...
...finalment arriba. Sempre que algú comença amb nosaltres aprofitem per repasssar conceptes i nusos. A la foto resseguint un vuit amb la Martona.
Al cap de pocs minuts la Candi ja s'enfila en tope-rope a la via d'en BLANC com si ho hagúes fet tota la vida.
A la paret les coses segueixen al seu ritme i el taladre trenca cada pocs minuts el silenci que ens envolta. L'entron d'aquest lloc es màgic i sembla que estiguem en un lloc on el temps hagi decidit aturar-se.
Gràcies a una introspecció sobre el terreny d'en Lluís Albert avui hem descobert, com suposàvem, que les vies son accesibles també per dalt cosa que facilitarà l'equipament de vies de graus elevats. A la foto en Lluís Albert que arriba a peu de via després de "l'excursioneta" i la Candi que està eufòrica després de rapelar la paret.
Quasi sense parar les corades es van alternant a la BLANC. Ara es el torn de la Martona que es marca un "speed-climbing" mentre a en Joan l'assegura.
El pobre Lluís Tomàs avui li ha tocat el rebre. La veritat Lluís es que ja ho pots ben dir: assegurar al que equipa es un conyàs...perdoneu però algú ho havia de dir!!!!
I amb més raó encara si el que equipa s'etreten a lligar en les alçades i no està per la feina!!! Hehehe...a la foto la Martona i l'Isaac visquent una intensa però curta història d'amor en equilibri pur!!!
Finalment i donades les circumstàncies, després de la tòrrida escena amorosa la Martona acaba optant per rapelar i deixar treballar al personal...
...que ha quedat força alterat per el breu encontre i li costa horrors tornar a concentrar-se en allò que estaba fent; foradar, foradar i follardà...ai no...que cullons havia vingut a fer jo aquí???...A si equipar, au doncs sant tornemi...cagum judes...que vaig fooooort!!
Per últim en Lluís Albert s'enfila també a la BLANC buscant el seu "dret a cuixa" i intentant distreure al ja més que distret equipador...si es que no es pot treballar d'aquesta manera!!!
A peu de via en Lluís es desespera mentre en Rafa procura fer-li l'estona més amena amb les seves "RAFAgues" d'acudits!
Finalment i després de ser atacat vilment per aquest parell d'elements desetabilitzadors l'Isaac ha tornat a concentrar-se com ha pogut i hem acabant equipant amb èxit la via que ens haviem proposat, la JOAN ROURE, un V+ de 30m amb un tram de placa intermedi i un petit sostre amb canto i fisura...delicatessen!!!Felicitar a tothom que ha col·laborat en la jornada d'equipament d'avui i celebrar el nou èxit de a la secció en forma de via. Fins la propera!!!!
6 comentaris:
Bones gent! jejejejeje encara estic rient després de llegir els cometnaris del nostre gran publicador............
Així dóna gust anar a treballar....aixecar-se a les 7....anar a esmorzar com Déu mana....caminar costa amunt una estoneta carregats com mulos.....repassar, netejar i fer camí....i si senyor, netejar la paret, riure, escalar, contemplar el paissatge, en definitiva, compartir i passar un bon dia de Dissabte jejeje a tot se diu anar a treballar eh???
Gràcies a tots/es els que esteu ajudant a ampliar aquesta petita-gran escola d'escalada esportiva....
Fins la proxene!
Ohhhh, quina decepció!! El moment fugaç però sublim del nostre encontre sexual no passarà explícitament a la posteritat. Hi haig de veure pressions de la gelosa de ta dona? A veure si tenim mes sort a la propera placa...
La veritat és que va estar bé! Aixó sí, a la próxima provo la via Joan Roure! Que em vaig quedar amb les ganes!Fins Diumenge!
Eqipar, escalar,compartir, riure,pernades, aixo es la magia de l'escalada,sortiran vies molt maques en aquesta paret del nostre Montgri,un lloc d'una bellesa excelent.Salut.
la candy i jo estem molt contents d'haber compartit amb vosaltres aquesta experiencia , gracies a tots ,ja tinc ganes que sigui diumenge , per cert molt bones les rafagas d'acudits , jajajajajajajajajaj.fins aviat
Per cert, Rafa ! ting unes botes a casa amb un regalet que estava a terra darrera de la furgo!!!! Ja te les portare!!!!
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada