Aquest passat diumenge dia 29 hem anat a Vallter amb el propòsit de fer una marxa hivernal i formar-nos en les tècniques bàsiques de l'alpinisme. Per a tal propòsit hem comptat amb l'assistència d'un guia; en Jordi, que ens ha introduït els principis bàsics de la utilització i maneig de l'ARVA, la tècnica d'autodetenció amb piolet i la progressió amb grampons en pendents pronunciades.
Les condicions per a aquesta posada en pràctica de coneixaments no han pogut ser millors; tota la jornada nevant intensament amb vents ratxejats de 50km/h, temperatures de -11ºC amb sensació tèrmica de -17ºC i visibilitat escassa...un deliri pels sentits!!
Els que finalment ens hem animat en aquesta aventura hem sigut: en Job, en Dani, en Jordi Payeró, en Maño, en Toni, en Marc, en Joan Deulofeu, la Marta i l'Isaac.
Per mostra unes fotos;
La jornada comença amb una activitat extra imprevista pero totalment pervisible...toca posar cadeneeeees a -8ºC...snif!!
Després d'aparcar la furgo assistim a les primeres indicacions del nostre guia amb un ull posat en el temps que no te cap pinta de millorar.
Seguidament començem la marxa lentament en ascens cap a les pistes de Vallter avui tancades pel fort vent on...
...en Jordi ens fa la instrucció pertitent sobre l'ARVA i les seves característiques i protocols. L'Estona parats ens passa factura i començem a patir els primers simptomes de fred. Els envits del Torb ens interrompen la classe un parell o tres de cops. L'ambient es d'autèntic hivern!
Posteriorment seguim amb la instrucció de parades d'autodetenció sense bastons i...
...amb bastons. Tots probem un per un les tècniques tot i que amb aquest temps rebregar-nos per la neu no es el que ens vingui més de gust...hehe.
Després d'aparcar la furgo assistim a les primeres indicacions del nostre guia amb un ull posat en el temps que no te cap pinta de millorar.
Seguidament començem la marxa lentament en ascens cap a les pistes de Vallter avui tancades pel fort vent on...
...en Jordi ens fa la instrucció pertitent sobre l'ARVA i les seves característiques i protocols. L'Estona parats ens passa factura i començem a patir els primers simptomes de fred. Els envits del Torb ens interrompen la classe un parell o tres de cops. L'ambient es d'autèntic hivern!
Posteriorment seguim amb la instrucció de parades d'autodetenció sense bastons i...
...amb bastons. Tots probem un per un les tècniques tot i que amb aquest temps rebregar-nos per la neu no es el que ens vingui més de gust...hehe.
En acabat seguim ascendint per guanyar alçada, resguardant-nos tot el que podem entre els arbres. L'objectiu es seguir assajant noves tècniques de progressió aplina.
Anem fent parades per reagrupar-nos i anar-nos adaptant a l'entorn alhora que assistim a diverses aclaracions del nostre guia.
Ja enmig de la vall ens disposem a entrar en una pala força amplia i amb una inclinació considerable que condueix al coll previ al Grà de Fajol.
Al cap d'uns metres de l'inici de la pala practiquem la tècnica d'autodetenció amb piolet de totes les formes possibles; de cara, d'esquena i caps per avall. A aquesta alçada les ratxes de vent i la sensació tèrmica son ja importants.
Després de fer un petit mos passat per vent, neu i fred, assistim a la seguent pràctica; la progressió amb grampons en fortes pendents.
La pala que ascendim aviat s'estreny i es posa mes dreta. Arribem a una inclinació aproximada d'uns 45º. La neu presenta una primera capa de pols que assenta sobre una capa de crosta dura; un bon terreny per la practica del gramponantge. El grup avança lentament i a dures penes empesos pel fort vent.
Reunits sota del coll previ al Grà de Fajol debatem les nostres opcions reals de seguir asendint per la canal que segueix. El Torb ens amenaça constantment amb vents possiblement superiors a 50km/h i una sensació tèrmica de -17ºC. El nostre guia ens desaconsella tal opció. Seria una bojeria, passariem una mala estona i tenim possibilitats serioses de pendre mal.
Retirem amb la mel als llavis. Definitivament avui no es dia per fer cap cim. Imaginem que les condicions a l'aresta cimera i al mateix cim deuen ser infernals.
Sota l'espectre quasi invisible del Grà de Fajol Petit ens fem al foto de grup tal i com si haguessim fet cim...de fet avui ens l'hem més que ganyat!!
Sembla que conforme anem baixant el temps encara empitjora??. Seguim la nostra retirada veloç amb ganes de fugir del vent i trobar algun lloc resguardat.
Arribem de nou a les pistes desertes de Vallter. La nevada es ja força copiosa i després de dur tot el matí nevant s'han acumulat ven bé uns 30cm de neu nova.
Durant la baixada seguim la traça de pujada, o el que queda d'ella procurant no perdre'ns de vista entre nosaltres. A la foto en Maño i la Marta baixant pistes avall.
Finalment agafem el trencant cap al pàrquing. La jornada que s'acaba ha estat dura però molt productiva, en definitiva una bona oportunitat per posar-nos a prova en condicions severes.
Com no podia ser d'una altre manera despedim l'aventura amb un xai a la brasa amb all i oli a Setcases!!
Anem fent parades per reagrupar-nos i anar-nos adaptant a l'entorn alhora que assistim a diverses aclaracions del nostre guia.
Ja enmig de la vall ens disposem a entrar en una pala força amplia i amb una inclinació considerable que condueix al coll previ al Grà de Fajol.
Al cap d'uns metres de l'inici de la pala practiquem la tècnica d'autodetenció amb piolet de totes les formes possibles; de cara, d'esquena i caps per avall. A aquesta alçada les ratxes de vent i la sensació tèrmica son ja importants.
Després de fer un petit mos passat per vent, neu i fred, assistim a la seguent pràctica; la progressió amb grampons en fortes pendents.
La pala que ascendim aviat s'estreny i es posa mes dreta. Arribem a una inclinació aproximada d'uns 45º. La neu presenta una primera capa de pols que assenta sobre una capa de crosta dura; un bon terreny per la practica del gramponantge. El grup avança lentament i a dures penes empesos pel fort vent.
Reunits sota del coll previ al Grà de Fajol debatem les nostres opcions reals de seguir asendint per la canal que segueix. El Torb ens amenaça constantment amb vents possiblement superiors a 50km/h i una sensació tèrmica de -17ºC. El nostre guia ens desaconsella tal opció. Seria una bojeria, passariem una mala estona i tenim possibilitats serioses de pendre mal.
Retirem amb la mel als llavis. Definitivament avui no es dia per fer cap cim. Imaginem que les condicions a l'aresta cimera i al mateix cim deuen ser infernals.
Sota l'espectre quasi invisible del Grà de Fajol Petit ens fem al foto de grup tal i com si haguessim fet cim...de fet avui ens l'hem més que ganyat!!
Sembla que conforme anem baixant el temps encara empitjora??. Seguim la nostra retirada veloç amb ganes de fugir del vent i trobar algun lloc resguardat.
Arribem de nou a les pistes desertes de Vallter. La nevada es ja força copiosa i després de dur tot el matí nevant s'han acumulat ven bé uns 30cm de neu nova.
Durant la baixada seguim la traça de pujada, o el que queda d'ella procurant no perdre'ns de vista entre nosaltres. A la foto en Maño i la Marta baixant pistes avall.
Finalment agafem el trencant cap al pàrquing. La jornada que s'acaba ha estat dura però molt productiva, en definitiva una bona oportunitat per posar-nos a prova en condicions severes.
Com no podia ser d'una altre manera despedim l'aventura amb un xai a la brasa amb all i oli a Setcases!!
Esperem i desitjem que aquesta nevada d'avui duri uns quants dies més i que poguem acabar d'arreglar i gaudir encara aquest hivern al pirineu.
Salut i muntanyes per tothom i fins la propera!!!!
Salut i muntanyes per tothom i fins la propera!!!!
11 comentaris:
Ostres familia, primer de tot felicitats per l'empresa, i després dir-vos que hem feu molta enveja he, deu haver sigut una gran experiència, però en fí, no es pot tenir tot.
Salut i fins la propera!
Collons quina fred!
No hase falta desir nada mas.
Una jornada hivernal 100 x 100!! Tot i que jo ja havia decidit dissabte a quedar-me a casa vistes les previsions meteorològiques, haig d'agrair molt la intervenció del "Comitè de Recuperació de Desmotivats de la Secció" en endavant C.R.D.S. sense el qual m'hauria perdut una ocasió idònia de posar a la pràctica tècniques, material i equipació en condicions meteorològiques riguroses. Fins ben aviat companys!
Ja veig Joan que al final et vas decidir, amb l'ajuda del C.R.D.S. molt bé, suposo que un dia brutal pel fred, encara que en certa manera és el que es buscava, nomes mirant les fotos ja t'has d'abrigar....
Fins aviat
El dia "inmillorable" i el grup collonut...com sempre!!
Mmmmmh, i si li canviem el nom als CeRDoS?
Q tal "Programa Especific de Preparació Extrema"? PEPE pels amics.
Última hora... el C.R.D.S. en vistes de l'aire fred siberià previst per aquest final de setmana proposa una altra sortida extrema i així acabar de consolidar tots els coneixaments.
Però es proposa fer-ho amb equipament estival i així curtir-nos per tot tipus d'expedicions.
PD: Job tu no fa falta que vinguis que ja coneixem el teu potencial, que això de l'obra també curteix.
Mooolt bona Toni!
Si, mooooooolt bona!!!! :))
Ho sento Lluís però la presència femenina del grup et tira per terra la nomenclatura, ja que CeRDoS no encaixa......ejejeje ja m'entens no???
A partir d'ahir ja no podré dir mai més: tinc fred.............!!!!!
Encara tinc el somriure de gilip......recordant la genial jornada!
Gràcies a tots i en especial el nostre guia, per la seva gran paciència!
Ens veiem.
Quin nivell está agafant el grup nois !
Presencia femenina? Si l'Isaac em va dir q només havien sobreviscut 3 o 4 mascles! I q les "nenes" havien quedat congelades recitant un munt d'insults a la mare naturalesa... entre esternut i esternut. Això si, se'l veia molt afligit!
Publica un comentari a l'entrada