Aquest passat diumenge, 5 companys de la secció varem anar fins a Collbató, a la zona sud de Montserrat, per fer una via llarga. En contra de tot pronòstic, el fred va ser del tot suportable i no ens va fer enrere ans al contrari, ens va enfortir i envalentonar per seguir fidels al nostre objectiu.
La via seleccionada "Via de l'Avi Joan" te 150m i gradua màxim V (IV+ obligat). La línia transcòrre per panxes ajagudes que enllaçen amb trams més verticals (2 en concret de V grau) sempre sobre bon conglomerat i amb vistes al poble de Collbató.
Els valents que es varen apuntar a la cita foren; en Rafa, en Toni, en Joan, la Martona i l'Isaac.
Per mostra unes fotos;
A les 9h arribem a Collbató i la temperatura no alimenta gens les nostres ganes d'escalar però ja som aquí i no estem disposats a tornar-nos-en amb les mans buides.
Decidim fer temps i deixar que el sol que avui ens acompanya escalfi prou la paret per deixar-nos-hi trepar amb comoditat. Després d'una hora llarga al bar del poble entre bocates, historietes i cafés davant de la llar de foc, sortim cap a la paret a quarts 11h.
Tot i les baixes temperatures entrem ràpid en calor pel camí de la Dressera dels Graus que ens apropa en suau desnivell cap a la paret.
Sorprenentment a l'arribar a peu de via descobrim una cordada que s'ens ha avançat i que es disposa a començar la via. Amb el fred que fot avui pensàvem que cap boig s'acostaria a les parets amb l'intenció d'escalar...descobrim que sempre n'hi ha de més bojos que nosaltres...ens toca esperar!!!
Després de l'estoneta d'espera la primera cordada formada per en Rafa, la Marta i l'Isaac es disposa a començar la via. Cal entrar ràpid en calor i no fer esperar massa als companys de la segona cordada; en Joan i en Toni.
Desde el primer llarg celebrem la idea d'haver-nos esperat al bar pacientment doncs la paret es ja prou calenta per deixar-nos escalar. El segon llarg és un pur tràmit; una panxa ben ajaguda i amb bona presa que ens planta just a sota del primer pany de paret vertical on trobem la R2.
El tercer llarg es més divertit i va guanyant progressivament verticalitat. Decidim muntar la reunió un pèl més enretirada de la R3 doncs la cordada anterior ocupa la R. A la foto en Rafa i la Marta des de la reunió provisional observant el quart llarg.
El quart llarg comença en una placa un xic vertical amb tendència a la dreta i que esquiva un sostre per l'esquerra. Te bona presa i es passa bé. També aquest cop la reunió la muntem enretirada de la R4 doncs no ens sentiriem i roçarien força les cordes. A la foto la Marta esperant a que en Rafa superi el pas.
El cinqué llarg torna a ser un tràmit per anar a buscar el sisé i últim llarg. La Marta i en Rafa progressen cap a la R5.
Segons el parer de tots nosaltres aquest sisé llarg es el millor llarg de la via. Transcòrre per una placa vertical i llisa amb una entrada força fina i de passos delicats. A la foto l'Isaac superant la placa.
Aviat la segona cordada formada per en Joan i en Toni arriba a peu del sisé llarg. Avui quasi no ens hem vist ja que la via es força discontinua i herbosa i no permet veure gaire el pany de paret.
La primera cordada acaba d'arribar a dalt on ja bufa una mica més el vent i fa algo més de fred. A la foto en Rafa arriba al cim assegurat per l'Isaac.
Per baix la segona cordada ara encapçalada per en Toni encara la fina placa de V grau.
Minuts més tard en Joan arrenca de segon cap al cim de la via.
Un cop les dues cordades som a dalt fem la foto de grup. Avui podem estar contents; hem pogut fer una via a Montserrat en plé hivern i sota l'amenaça d'una onada de fred siberià...poques vegades podrem repetir aquesta gesta però avui ens ha sortit rodó!!
El descens el fem xino-xano per el camí vell que baixa del Monestir a Collbató.
Durant la baixada fem diverses parades per observar les plaques típiques Montserratines. Nosaltres que som de tan lluny i que estem acostumats a l'escalada en calcàri i en granit sempre que venim a escalar a Montserrat quedem meravellats per el conglomerat i seves formes capritxoses.
Finalment i com a despedida fem honor als nostres orígens i despedim la jornada amb la mà al cor davant de l'Estelada i davant d'un paisatge que per més que vinguem ens captiva i ens atrau.Fins la propera colla!!!
4 comentaris:
Molt bé, ja podeu escalar a Groenlàndia o Alaska. Martona, vols dir q hi tens el cor en aquest costat?
La Marta és una butiflera, és imperdonable un error d'aquesta magnitud davant la nostre senyera.
Un altre gran dia per recordar, gran ambient tan dins com fora del terreny de joc, l'escalada però va continuar a casa, la Marta s'enfilava per les parets de lo tard que vaig arribar.
Visca les malaguenyes.
Hahaha...molt bó Toni. A la Marta ja li posaré els punts sobre les is!! Pel que fa a l'ambient del grup com sempre inmillorable estic d'acord amb tú, pel que fà a la via ens va quedar un pèl petita pel grup però prou vàlida per anar entrenant tàpia a l'hivern...cosa força difícil!!!
Tens rao Issac son vies perfectes per anar agafant rodatge. I com sepre ens ho vam passar de pu_tuit mare. visca els bombers de collbato.
Publica un comentari a l'entrada