Aquest passat diumenge part del grup d'escaladors de la Secció varem anar a fer una via a la cara sud de Montserrat reemprenent així les sortides de via llarga després de la parada d'estiu.
La jornada va ser una mica caòtica de principi a fí i varem acabar rapelant a les fosques i amb frontal, tota una aventura per als que finalment ens hi varem apuntar; en Joan Roure, la Nandy, en Rafa, l'Enric, la Marta i l'Isaac.
Per mostra unes imatges;
Després del fer el café al Bar Anna prenem la pista de l'Artiga alta que ens ha de dur al Serrat de la Pastereta, peró just a mig camí...BLAM!!! Ens cau un llamp de pí just davant dels nostres ulls, en directe!!! Increïble peró cert. El vent es fort però tant? La furgo ha quedat a uns escassos 5 metres del pí. Tots diem (i els que no, ho pensem)...deu ser una senyal??? Decididament avui no haviem d'anar cap aquell sector...
Després de l'ensurt busquem un plà B i ens dirigim a la Miranda de Can Jorba aviam que trobem. Més tard que mai, les dues cordades ens disposem paral·leles a les dues vies escollides; la Scabroni-Escapullini i la Sol Solet de 130m i V+ i IV+ respectivament. A la foto la Marta arribant a la R1 de la Scabroni-Escapullini, seguida de l'Enric.
La veritat es que desde l'inici anem una mica perduts, buscant xapes i linies lògiques. Ja fa temps que varem fer aquestes dues vies i la veritat no ens enrecordem massa. A la foto l'Isaac buscant "pistes" de la Scabroni-Escapullini.
Avui el dia es ventós i ens neteja el cel per complet deixant-nos un sol radiant que ens fa del tot confortables les esperes a les reunions...
...excepte a la R2 on l'ombra d'una sabina ens priva de l'escalfor de l'astre rei i quan bufa el vent hi carda rasca!!! La Marta i l'Enric intentant passar l'estona entre riures.
Un altre entrebanc ens fa que haguem de tirar un bloc de la mida d'un microones cap abaix amb el mal rotllo que aixó sempre comporta. Avui no guanyem per sorpreses!!!. L'altre cordada formada per en Joan, en Rafa i la Nandy avança per la Sol Solet. A la foto en Joan liderant la segona cordada.
Com que ens hem vist obligats a fer les vies sense ressenya tirant només de memòria ens fotem un embolic de cal deu i la primera cordada realitza en el penúltim llarg un "flanqueig de la mort" cap a no sabem ben bé on que hem vist una reunió misteriorsa!!! Quin dia, no en donem una!!
La reunió misteriorsa resulta ser la penúltima de la Sol-Solet així que el merder ja està més que garantit, només ens falta esperar per coincidir els 6 en aquesta precaria reunió...deunidó quin equipas!!! A la foto la Marta i l'Isaac a la R "misteriosa".
A punt per encarar el darrer llarg l'ombra comença a invadir lentament la paret i el vent fa acte de presència per anunciar-nos que ja fa estona que hauriem de ser abaix. A la foto la Marta i l'Enric a punt d'encarar el darrer llarg.
Finalment i després d'una liada monumental, arribem al cim de la via, tant ventada per cert com poc concurreguda ja aquesta hora de la tarda. Son les 17h passades. Ens queda tot just 1h de llum...glups!!
Es curiós que l'únic que recordàvem els que varem fer aquesta via en el passat era el ràpel volat del principi on com era d'esperar s'ens lien les cordes empesses pel vent sobre dels arbres que creixen per la canal de la dreta, bingo!!! A la foto la Martona rapelant...
...seguida per l'Enric.
De la resta de l'aventura no en tenim més imatges doncs la foscor ens va caure a sobre al cap de ven poc i varem haver de tornar fins al cotxe amb la llum de 2 frontals.
Aviam si la propera escalada resulta menys accidentada però no menys divertida...ens veiem colla!!!
5 comentaris:
Ens queda fer llenya de l'arbre caigut!! Ho sigui que hi haurem de tornar... però una mica mes d'hora,que això de rapelar a les fosques fa bastant iu-iu, encara que també te el seu encant,tot una experiència.
Jajajaja m'agrada perque passi el que passi tot ens ho prenem amb humor i aixó al cap i a la fí, es el més important!!!
Que bo Juanes!!! Quina experiència, cada escalada que fem aprenem una cosa nova, encara que en aquesta......diguéssim que n'hem après més d'una eh????
Nandy posa't el frontal a la motxilla jo també ho faré!!!
Un petonàs per tots, sou genials!!!
Enric, t'esperem a la propera crack!
Si cada vegada aprenem més i ens ho passem també millor!!!
I el frontal que sigui amb piles...jajja
Fins la propera!!!
Isaac, borra ràpid la ressenya, que si la meva Marta ho veu ja no vinc a escalar mai més, això de tornar de fosc a casa, uiui quin perill.
La veritat és que aquesta via la varem fer fa poc, quina memòria nois, més cues de pansa.
Publica un comentari a l'entrada