Aquest passat diumenge, a pesar del fort vent de nord i de les baixes temperatures, un reduit grup d'escaladors de la Secció hem anat a fer dues vies recentment obertes a la veïna paret de Rocamaura. Una es la via Poseidon, de 115m, 6a+ oberta pels companys Pep i Zoilo (ZP Climbing) i l'altra es la via del Maño de 110m, 6b/Ae,V+ oberta per membres de la Secció a finals de gener d'aquest any.
Finalment a la sortida han assistit; en Jaume, en Joan Roure, l'Enric, la Nandy, la Marta i l'Isaac. Dividits en 2 cordades de tres hem encadenat les 2 vies en paral·lel i alhora.
Per mostra unes fotos de la jornada:
A la via del Maño, la cordada formada per en Jaume, la Marta i l'Isaac arrenquen just passades les 10h de matí amb una paret força freda i el sol sense ganes de fer acte de presència.
En el primer llarg, trobem la primera dificultat en un petit desplom que cal superar abans d'entrar i encarar la fissura que transcòrre pel diedre.
La primera reunió es força còmode i ofereix unes vistes espectaculars sobre les Illes Medes. A la foto la cordada al complet.
Un cop deixem la primera reunió, al cap d'uns metres encarem a l'esquerra una segona fissura també en un altre diedre aquest cop mes petit que ens duu fins a un desplom que cal superar amb un pas atlètic flanquejant cap a la dreta.
A la foto la Marta mirant de superar el pas en questió. La segona reunió es la menys confortable de la via doncs es quasi penjada i...
...hi ha poc espai per a col·locarse. Toca organitzar-se bé per deixar arribar al darrer de la cordada.
Al mateix temps i sobre la Poseidon, la cordada formada per l'Enric, la Nandy i en Joan segueixen a bon ritme. A la foto, la Nandy mirant de superar el pas de la via, una 6a+ de placa.
El tercer llarg de la via del Maño es de transició, força curt i herbós. A la foto la Marta arribant a la R3 amb l'Estartit i la seva platja de fons.
El 4 i darrer llarg supera d'inici un sostre, on trobem el pas de la via (6b). Aquest està equipat per poder superar-lo en Ae. Un cop superat aquest sostre ens plantem sobre una placa ajaguda amb una fissura contínua fins al cim on podem anar equipant al gust. A la foto en Jaume col·locant-se els estreps per poder trobar la sortida cap a la placa
Aquest últim llarg es pot fer també per una variant equipada de III+/IV, que surt ven bé recte amunt des de la reunió, per qui no sigui molt amant del sostres. A la foto la Marta encarant l'inici d'aquesta variant.
La cordada de la Poseidon estan també fent ja l'últim llarg, una placa que gradua 6a i on el seguros allunyen un xic. A la foto, la Nandy i en Joan a punt per encarar-lo.
L'Enric, avui fent de primer de la seva cordada ha fet un paperàs, demostrant un cop més el gran potencial del escaladors de la Plana de Vic.
La cordada d'en Jaume, la Marta i l'Isaac arriba al cim per la via del Maño després de quasi 4h!!
Sobre la Poseidon, l'Enric, en Joan i la Nandy triguen pràcticament el mateix temps.
Ens veiem aviat trepant per algun racó...
Salut i tàpia companys!!!
2 comentaris:
Dia fred i dur on ens hen curtit, si cap, una mica més en un parell de vies dignes de menció, la via Poseidon i la via del Manyo. Valdrà la pena repetirles sovint!!!
Una bona curtida si senyor en unes molt bones vies, tan a prop de casa que si no fos per que de tant en tant mires abaix no sabries pas ha on collons ets!!!
Publica un comentari a l'entrada