FOTOS: SORTIDA HIVERNAL ANDORRA

Bones gent;

El cap de setmana del 6 i 7 d'abril una petita representació del grup d'alta muntanya de la Secció, varem desplaçar-nos fins Andorra per fer la "primera" sortida hivernal col·lectiva d'aquest any que ha sigut un xic extrany pel que fa a les condicions de neu al Pirineu amb nevades molt copioses i períodes de calor alternats força extrems.

En fí, les coses van com van i en aquesta sortida varem coincidir; l'Albert, l'Eva, en Joan Roure, la Marta i l'Isaac. Aquí us deixem algunes fotos d'aquest magnífic cap de setmana.

 

El dissabte s'aixeca amb força mal temps, així que l'equip femení es fixa com a objectiu una jornada desestressant a Caldea. Els tres representants masculins optem per temptar la sort i decidim sortir a l'aguait d'algun cim accessible de la zona.

 Començem la ruta desde l'aparcament de les pistes i aviat ens endinsem en el bocs sense cap objectiu en ment i en busca l'algun paratge digne per remuntar.

 

 Tant bon punt s'aclareix el bosc, trobem el que busquem; un cim proper aparentment prou dret i amb una canal força interessant. Anem totalment a l'aventura!

 Al cap d'una hora llarga ens trobem ascendint per la vessant sud d'aquest cim encara desconegut i les condicions meteorològiques començen a torçar-se tal i com, per altra banda,  estava anunciat.

Malgrat tot, masells de mena, els tres persistim en l'intent d'aconsegiur el nou objectiu doncs encara que sembli surealista a aquestes alçades d'any, esdevindrà el primer cim hivernal col·lectiu de la temporada. Segurament per aixó tenim més ganes que mai de dur a terme la gesta i seguim endavant.

Quan duem unes 2hores i mitja de ruta ens plantem a l'inici de la canal que observavem desde lluny i que ara des d'aprop s'ens planteja força més dreta del que intuiem

 

 Després d'una observació detinguda de la canal, de la gran acumulació de neu que aquesta presenta i de les condicions meteorològiques que tenim a sobre, decidim no temptar la sort i optar per intentar l'ascenció flanquejant pel llom de la muntanya.

A mesura que anem ascendint el temps empitjora proporcionalment, així que no tenim masses ganes de perdre'ns i posem cap directe a un cim alternatiu que divisem a l'altre cantó de la carena. La temperatura ambient es de -12ºC peró el vent de nord i la neu que aquest aixeca probablement fan que la sensació tèrmica rondi els -20ºC. 

 

Finalment i després de 3h i escaig d'ascens fem cim enmig, d'una ventisca enrabiada que ens fa passar alguna que altre estona de nervis. No tenim foto de cim doncs amb prou feines erem capaços de treure-ns les foques dels esquís.

Després d'algun ensurt durant el descens ens plantem al cap de 5h llargues al primer bareto que trobem baixant ja cap a Canillo. Eureuka!!! Objectiu complert; hem salvat la jornada i...la pell!! A la foto l'Albert, en Joan i l'Isaac celebrant el cim, que més tard esbrinariem que es tractava del Cim de Gait.

 El diumenge, el temps s'aixeca radicalment oposat al del dia anterior; cel serè, 15cm de neu nova, temperatura suau...inmillorable!!! L'objectiu d'avui es el Casamanya, una ascenció senzilla en un entorn idíl·lic.

 Així que sense gaire temps per perdre, ens calçem i arriem cap amunt amb ganes de fer un cim en òptimes condicions en plé més d'abril. A la foto en Joan col·locant-se les pells.

 Aviat divisem l'avant cim del Casamanya, o Casamanya Sud, amb tot el seu esplendor. Avui les noies, amb les piles ben carregades, tiren del grup sense compassió.

 La neu caiguda el dia anterior fa que ens poguem permetre el luxe d'obrir traça. A aquestes hores del matí la qualitat de la neu es excel·lent...veurem si tenim tanta sort a la baixada!!

 

 El grup avança en paral·lel per unes traçes recents. A la foto la Marta i l'Eva amb raquetes i en Joan i l'Albert amb esquís. La temperatura augmenta ràpidament i ens fà tèmer una neu humida i pesada a la baixada.

 Al cap d'una hora llarga som al cap de la carena des d'on divisem la grandiositat del Pirineu Andorrà, enguany força nevat en conjunt. A la foto en Joan disfrutant de la terra que el va veure neixer i crèixer.

 La carena dona pas ràpidament a un llom suau per on ascendir resulta un plaer. A la foto l'Eva i la Marta al capdavant, seguint les traces llom amunt.  

 

 Els esquiadors ens hi sumem aviat. A la foto l'Albert pujant a bon ritme.

 La pendent es torna un xic més exigent en els darrers metres d'aquest llom i tant per les raqueteres...

 ...com per els esquiadors, es una delícia poder disparar el cardio per una estona i concentrar-nos exclusivament en la nostra traça.

 

 Després d'haver superat el llom, trobem un Puig i seguidament un altre llom. El grup avança més compacte a aquestes alçades.

Son vora la 13h i la neu encara es manté prou bé. A la foto en Joan avança ja descamisat.

 Al cap de 3h i mitja arribem al cim del Casamanya i...

 ...fem la foto de rigor. Objectiu assolit amb èxit! Decidim dedicar-li modestament aquest cim a el nostre estimat company Maño, encara present en la ment de tots nosaltres.

 

 

 Després defer cim, considerem les opcions de rematar la feina fent un cim veí que no queda massa lluny. L'Albert, l'Eva i la Marta decideixen anar tirant cap a baix i en Joan i l'Isaac proben d'apropar-s'hi.

 Al cap de 40 minuts hem travessat la carena que duu en aquest altre cim i...

 ...ho celebrem cap a les 14h en punt amb la foto de rigor.

 La baixada queda força deslluida per l'estat de la neu, ja molt transformada a aquestes hores. A la foto en Joan disfrutant de la baixada

 De fet durant el descens trobem algun que altre allau de fusió que ens fa parar atenció.

 

 Al cap de 5h ens reunim els dos grups ja abaix al punt d'inici. Un dia rodó per recordar.

 Després de fer el desplegament i endressa de material i algun que altre estirament...

 ...empaquetem tots els trastos abord de la furgo i marxem cap a casa.

Un cap de setmana entranyable que ens ha retrobat amb la muntanya després d'algun que altre contratemps i que en ha recordat que amb companys i amics, la muntanya senta millor! Fins la propera companys!!!