Aquest diumenge dia 8, tal i com mana la tradició, hem fet la pujada popular del Pessebre del CER al Montgrí, enguany un xic més emotiu que de costum ja que avui hem pujat tot recordant el nostre estimat Maño que ens va deixar ara fa tot just un any.
El grup gros sortim de la pineda d'Ullà a les 09h en punt seguint el pastor del remat, en German, que com sempre pren la devantera guiant-nos muntanya amunt.
Cap a dos quarts ja enfilem la darrera recta abans de la pendent final que ens duu fins a Santa Caterina. El sol ja ens don de plé i s'agraeix, doncs el dia s'ha aixecat fresc i encara resta la gebrada tota gelada al marge del camí.
Quan falten tot just 15 minuts per les 10h arribem a Santa Caterina i en un racó assolellat esperem tot fent un mos a la resta del grup que pujen cotxes fins a l'ermita.
Amb una puntualitat admirable a les 10h ja som tots dos grups junts i reprenem la marxa cap al Montplà.
En arribar al primer coll, el gran grup ja ens hem estirat i cadascú adopta el seu ritme, es hora de guardar forçes per arribar al Montplà no massa "castigats" per les rampes trencacames.
Quasi sense treva, arribem tots plegats al racó emblemàtic on cada desembre deixem el Pessebre i enarbolem la senyera. Anguany també som un grup nombrós, cap a una cinquantena, que cada cop arreplega més infants disposats a col·laborar amb aquesta tradició tan estesa i tan nostre.
En Germàn i en Xeve tenen feina en organitzar la mainada que vol ajudar a col·locar el Pessebre, i es que aquesta sortida va destinada a ells, avui ells son sens dubte els autèntics protagonistes!!!
També hi ha hagut un record emotiu per en Maño, i al voltant de la seva placa s'hi han agrupat força gent per recordar-lo. Ell, com ja varem dir molts, puja sempre amb nosaltres en algun racó de les nostres motxilles i avui sens dubte estaria orgullós de la gent que l'ha pujat a homenetjar.
Amb el Pessebre ja fixat, el grup seguim cap al Montgrí, i en Germàn es l'últim que vol abandonar el lloc. Ell prefereix quedar-se una estona més i retreli un homenatge més intim al seu germà.
Ja desde l'altre vessant, i quasi a dalt del Montgrí, les Laures mare i filla, despedeixen el Pessebre i aquest indret on reposa el record tant viu i entranyable del nostre gran amic Maño que sempre ens acompanya.
M'agradaria felicitar personalment a les Laures per l'esforç que avui han fet que de ben segur han vist recompensat acompanyades per tots els seus i la gent que ara ja formem part de la seva "família"
Bé doncs, esperem veure'ns aviat caminant de nou muntanya amunt i recordeu que per la Candelera cal tornar per recollir el Pessebre i la Senyera...salut i muntanyes!!!
1 comentari:
Certament un dia inmillorable amb molts bons records i molt bona gent
Publica un comentari a l'entrada