Els passat diumenge dia 23, 9 persones de la secció varem anar fins a Oliana (Alt Urgell) a fer la via ferrata Regina. Els valents varen ser en Joan, la Mariana, la Natalia, en Dani, la Marta, en Toni, en Job, l'Ariadna i l'Isaac. El dia ens va acompanyar i malgrat trobar-nos-hi força gent, no ens vam destorbar els uns als altres i varem poder anar al nostre ritme i acabar tranquilament el tres trams de la via en aproximadament 4h30'.
Com de costum entre els de la secció va haver-hi molt bon rotllo i molt companyerisme. Cal felicitar a tot el grup i en especial aquells qui s'estrenàven en les ferrates i que la veritat sigui dita; ho varen fer molt bé. Aquí us deixem algunes fotos de la jornada;
La paret per on transcòrre la ferrata Regina de Peramola. El primer tram busca el cim de l'agulla característica sobreposada al frontal de la paret i el segon i tercer tram ja traçen directament per la impresionant pared de la Cinglera dels Espolvins. En total el desnivell es de 330mts.
El grup a l'inici. Deixem els cotxes just abans del segon túnel sortitnt d'Oliana per la C-14 i en seguida trobem el camí amb marques vermelles que ens durà a la torre d'alta tensió i d'allí al peu de la via. Aproximació=20'
Un cop a peu de via ens organitzem les posicions i començem a trepar ordenadament, no sense abans esquivar alguna que altre pedra dels que van per davant nostre.
L'Ari, en Dani i en Joan seguint el primer trencant a l'esquerra cap al mirador del cim de l'agulla característica i final del primer tram.
La Mariana encarant l'últim pas abans del mirador on...
... a poc a poc tots hi anem arribant. La Marta i en Toni tancant el grup.
Foto de grup al cim alternatiu de l'agulla amb la paret de la Cinglera dels Espolvins a l'esquena.
Hem acabat el primer tram de la via i les vistes del Pantà d'Oliana des d'aquí dalt son força impressionants.
La representació femenina de la secció avui es força nodrida i així ho fan saber. La Natalia, l'Ari, la Marta i la Mariana fan una pinya forta i posen seny, serenor i donen molt bon rotllet al grup com es habitual en elles.
Baixant de l'agulla enllacem amb el pont tibetà que separa l'agulla sobreposada de la paret per on hem de seguir. El grup s'ordena per passar d'un en un i poc a poc. Les presses en aquest pont no son aconsellables.
En Job que ja fa rato que porta la directa, passa primer desafiant el buit que pel que sembla no li suposa cap repte. Segur que a l'obra ha estat en adamis molt menys segurs que aquest pont!!
Poc a poc anem passant tots, uns mes ràpids, altres mes lents però tots contents! L'Ari a mig camí entre les dues parets.
La Mariana acabant de passar el pont i l'Ari encarant ja l'inici del segon tram en plena paret. Per difícil de creure que sembli, els ànims van millorant conforme anem guanyant alçada...la cara de l'Ari aquí ens ho demostra.
El grup va per feina i anem fent metres i mes metres, i esglaons i mes esglaons. En Dani va controlant la rereguarda per si algú es queda despenjat. El companyerisme es important a la muntanya i en activitats com aquesta es vital!
De tant en tant la paret ens dona una respir en forma de plà horitzontal i el grup s'ajunta, fem uns beures, uns riures....i a tornar-hi!!
Aquest segon tram es força més aeri que el primer i la sensació de buit es total.
Arribem al tercer tram i un cartell ens adverteix seriosament que estem entrant al tram complicat de la via. L'única opció vàlida per nosaltres es continuar, ningú es planteja la retirada ni de broma!!
Ara el grup va molt mes compacte doncs caldrà veure com reaccionem davant dels desploms i si es necessari ens haurem d'ajudar entre nosaltres a superar-los. La Mariana encara l'inici del tercer i últim tram.
Els desploms es fan esperar però acaben arribant, primer suaument i després més durs. La Marta i l'Isaac progressant en parella.
Cada cop el pantà s'ens presenta mes petit als nostres ulls. Hem pujat un desnivell aproximat de 250mts des de l'inici de la via.
El pati a les nostres esquenes es brutal i s'amenitza amb el pas constant de voltors que ens recorden que aquí els estrangers som nosaltres!!! La Marta disfrutant en les alçades.
Deprés d'un desplom durillo i d'un curt flanqueig aribem al conegut "pas de la fé" que ens canvia de paret i ens introdueix ja en l'última tirada de la via. La Natalia fent el pas amb delicadesa.
La Mariana i en Dani progressant en parella.
Superat aquest pas, la paret segueix guanyant verticalitat. Després de tres hores a la paret, el buit que ens rodeja ja ha passat a ser una cosa secundària com aquí ho demostra la cara de la Marta.
En Toni va tancant el grup i un cop passat el pas aprofita les vistes per dibuixar un somriure de complicitat. Aquest panorama no es veu cada dia!
La cosa encara es posa mes dreta i sabem que ens espera el desplom més dur per el final. Tot el grup progressant lentament per els últims desploms.
Afortunadament no tot son desploms i fem la segona parada tècnica del dia en una petita repisa que fa la paret que tot i ser força comfortable...
...ens obliga a anar assegurats com hem fet durant tota la via. No oblidem que estem sentats en un balcó a quasi 300mts del terra... i sense barana!!
Després de la parada, en Job arrenca amb ganes de fer-se amb el cim, quin senglar!!!
Després d'un curt tram, arribem a una bauma amb un pot de registre, on deixem constància del nostre pas mentre esperem el torn per pujar...
...l'enèssim desplom del dia!! La Mariana fent el pas amb elegància.
En Toni amb cara de circumstàncies: doncs resulta que aquí dalt no hi ha cap bareto com ens havien dit!!!! Serem pasarells...hahaha!!
Finalment després de 4h30' aproximadament arribem al cim de la via. Foto de grup amb la senyera del CER.
La baixada es fa per un camí equipat i com diria el nostre "estimat" Laporta, cal anar també al loro!!! La Natalia mirant-s'ho bé. Segons com, resulta mes complicat baixar que no pas pujar per aquests esglaons de deu!
Les canals se succeeixen i van fent que perdem alçada ràpidament. L'Ari embutida en una canal mirant de no sortir-ne gaire perjudicada.
Finalment rodejem la base de la paret per una bauma espectacular i enllaçem amb la tartera que ens durà al camí de tornada cap al pàrquing. La Mariana despedint-se de la paret. Últim contacte amb la roca vertical.
Després d'una bona remullada al pantà ens fotem també una bona remullada a la gola i aixequem les copes amb aires de germanor i amb ganes de tornar-hi.
Hem acabat el primer tram de la via i les vistes del Pantà d'Oliana des d'aquí dalt son força impressionants.
La representació femenina de la secció avui es força nodrida i així ho fan saber. La Natalia, l'Ari, la Marta i la Mariana fan una pinya forta i posen seny, serenor i donen molt bon rotllet al grup com es habitual en elles.
Baixant de l'agulla enllacem amb el pont tibetà que separa l'agulla sobreposada de la paret per on hem de seguir. El grup s'ordena per passar d'un en un i poc a poc. Les presses en aquest pont no son aconsellables.
En Job que ja fa rato que porta la directa, passa primer desafiant el buit que pel que sembla no li suposa cap repte. Segur que a l'obra ha estat en adamis molt menys segurs que aquest pont!!
Poc a poc anem passant tots, uns mes ràpids, altres mes lents però tots contents! L'Ari a mig camí entre les dues parets.
La Mariana acabant de passar el pont i l'Ari encarant ja l'inici del segon tram en plena paret. Per difícil de creure que sembli, els ànims van millorant conforme anem guanyant alçada...la cara de l'Ari aquí ens ho demostra.
El grup va per feina i anem fent metres i mes metres, i esglaons i mes esglaons. En Dani va controlant la rereguarda per si algú es queda despenjat. El companyerisme es important a la muntanya i en activitats com aquesta es vital!
De tant en tant la paret ens dona una respir en forma de plà horitzontal i el grup s'ajunta, fem uns beures, uns riures....i a tornar-hi!!
Aquest segon tram es força més aeri que el primer i la sensació de buit es total.
Arribem al tercer tram i un cartell ens adverteix seriosament que estem entrant al tram complicat de la via. L'única opció vàlida per nosaltres es continuar, ningú es planteja la retirada ni de broma!!
Ara el grup va molt mes compacte doncs caldrà veure com reaccionem davant dels desploms i si es necessari ens haurem d'ajudar entre nosaltres a superar-los. La Mariana encara l'inici del tercer i últim tram.
Els desploms es fan esperar però acaben arribant, primer suaument i després més durs. La Marta i l'Isaac progressant en parella.
Cada cop el pantà s'ens presenta mes petit als nostres ulls. Hem pujat un desnivell aproximat de 250mts des de l'inici de la via.
El pati a les nostres esquenes es brutal i s'amenitza amb el pas constant de voltors que ens recorden que aquí els estrangers som nosaltres!!! La Marta disfrutant en les alçades.
Deprés d'un desplom durillo i d'un curt flanqueig aribem al conegut "pas de la fé" que ens canvia de paret i ens introdueix ja en l'última tirada de la via. La Natalia fent el pas amb delicadesa.
La Mariana i en Dani progressant en parella.
Superat aquest pas, la paret segueix guanyant verticalitat. Després de tres hores a la paret, el buit que ens rodeja ja ha passat a ser una cosa secundària com aquí ho demostra la cara de la Marta.
En Toni va tancant el grup i un cop passat el pas aprofita les vistes per dibuixar un somriure de complicitat. Aquest panorama no es veu cada dia!
La cosa encara es posa mes dreta i sabem que ens espera el desplom més dur per el final. Tot el grup progressant lentament per els últims desploms.
Afortunadament no tot son desploms i fem la segona parada tècnica del dia en una petita repisa que fa la paret que tot i ser força comfortable...
...ens obliga a anar assegurats com hem fet durant tota la via. No oblidem que estem sentats en un balcó a quasi 300mts del terra... i sense barana!!
Després de la parada, en Job arrenca amb ganes de fer-se amb el cim, quin senglar!!!
Després d'un curt tram, arribem a una bauma amb un pot de registre, on deixem constància del nostre pas mentre esperem el torn per pujar...
...l'enèssim desplom del dia!! La Mariana fent el pas amb elegància.
En Toni amb cara de circumstàncies: doncs resulta que aquí dalt no hi ha cap bareto com ens havien dit!!!! Serem pasarells...hahaha!!
Finalment després de 4h30' aproximadament arribem al cim de la via. Foto de grup amb la senyera del CER.
La baixada es fa per un camí equipat i com diria el nostre "estimat" Laporta, cal anar també al loro!!! La Natalia mirant-s'ho bé. Segons com, resulta mes complicat baixar que no pas pujar per aquests esglaons de deu!
Les canals se succeeixen i van fent que perdem alçada ràpidament. L'Ari embutida en una canal mirant de no sortir-ne gaire perjudicada.
Finalment rodejem la base de la paret per una bauma espectacular i enllaçem amb la tartera que ens durà al camí de tornada cap al pàrquing. La Mariana despedint-se de la paret. Últim contacte amb la roca vertical.
Després d'una bona remullada al pantà ens fotem també una bona remullada a la gola i aixequem les copes amb aires de germanor i amb ganes de tornar-hi.Felicitats a tot el grup i fins la propera trempats!!!!
6 comentaris:
Us feliçito a tots i a totes, sou un grup collonut.Va ser una jornada per recordar i que esperem repetir sovint!
Salut i tàpia!
Va ser genial!!! Merci a tots i totes per organitzar un dia inoblidable!! fins la propera..petons
Natalia
Ei grup, la veritat és que és genial comptar amb tots vosaltres, va ser divertidíssim..... els bracets amb una mica d'agulletes però tot superat!!!!!!!!!!!!!!
Fins la proxene que espero sigui aviat.
Petonets
M'agrada,m'agrada,m'agrada,res de montar un rocodrom a l'escala,millor una ferrata que resegueixi la costa fins l'estartit.
MOlt chulo,una experiencia que recomano a tothom.
eooo! tot i el que vaig patir em va agradar!!!!! i molt! :) prometo no deixar-me l'arnés a la propera! jiji i Marta agulletes només als bracets???? jo no em podia casi ni moure...
apa, petonassus
Aviat tornarant a obrir la ferrata de la cala del moli ... ja sabeu !!!
Publica un comentari a l'entrada