FOTOS: VIA FERRADA TERESINA A MONTSERRAT

Bones gent;

Aquest passat dissabte un grupet de la secció varem anar fins a Montserrat per fer la mítica via ferrada "Teresina" equipada per en Garcia Picazo a principis dels 90. Està considerada com l'àvia de totes de ferrades doncs es creu que va ser la pionera d'aquesta modalitat al nostre país. Cap de nosaltres l'havíem feta anteriorment així que varem pensar que una ferrada amb aquesta solera i història no podia faltar als nostres currículums.

Es una ferrada catalogada d'un nivell entre mig i difícil segons les fonts que es consultin, d'uns 1000m de recorregut i uns 350m de desnivell positiu. Tot i tenir trams força aeris i verticals transcorre en bona part per canals, corriols i feixes herboses que la fan un pèl discontinua però no menys divertida.

Els que finalment ens varem animar en aquesta aventura fórem; en Pere, l'Esther, en Lluís Albert, en Rafa, l'Ari, i L'Isaac. En Francisco, i la Martona varen optar aquest cop per anar a caminar i reunir-se més tard amb nosaltres a la Miranda de Sant Jeroni; fi del trajecte de la via ferrada.

Per mostra algunes fotillos;

Deixem el cotxe uns metres enllà del pàrquing de Santa Cecília, avui plé a vessar, i ens dirigim cap a l'inici del sender que puja cap a la paret de Santa Cecília.

Ja inmersos de plé en les entranyes de Montserrat anem pujant per la Canal de la Llum.

En aquest tram trobem alguns passos equipats per seguretat.

Al cap d'uns metres ens desviam pel Canal del mejillón i anem visualitzant de prop la paret on comença la via.

Després d'uns 40 minuts de pujada trobem l'inici de la ferrada i començem pròpiament l'aventura. A la foto l'Esther comença seguida d'en Pere i l'Ari sortint del forat creat per un bloc encaixat.

Ara que encara no estem cansats aprofitem per fer alguna foto de grup.

Començem travessant un curt pont nepal·lí sembla ser que recentment instal·lat...

...on cal canviar de paret en un pas que ens recorda al pas de la fé de la ferrada Regina a Oliana. A la foto en Lluís Albert tot engorilat desprenent adrenalina a dojo seguit d'en Rafa.

Seguidament anem enllaçant trams verticals sense graons i amb cadenes amb...

...trams senzills únicament equipats amb cable guia i...

...amb trams més aeris dotats de graons en abundància.

Tot i que el dia avui ha començat assolellat el cel es comença a tapar. A pesar d'aixó les vistes de la plana del Bages i de la muntanya de Montserrat son impresionants.

Durant el recorregut trobem també algun flanqueig que creua entre agulles...

...per anar a buscar trams de paret més vertical.

Van passant les hores i ens acostem al cim de la paret de Santa Cecília per l'últim tram dret...

...que surt d'un còmode repós al costat d'un arbre. A la foto l'Ari a punt per fer l'últim tram fins al cim.

Som arribats al cim de la paret de Santa Cecília i ens toca esperar a una cordada que duem davant. Aprofitem per menjar alguna cosa i mentalitzar-nos per el ràpel que ens ve.

Des d'on som ara observem la Miranda de Sant Jeroni, punt final de la ferrada i on hem quedat amb en Francisco i la Martona. La via ascendeix la xemeneia vertical que veiem des d'aquí i la veritat es que te una pinta brutaaaal!!!

Ha arribat el nostre torn i ens anem col·locant un per un a la reunió que hem muntat per rapelar.

Segons la ressenya que duem aquest tram el podem destrepar per cadenes i uns graons força petits que hi ha instal·lats peró la veritat no ens fà cap gràcia desgrimpar un tram tant vertical. A la foto en Pere li ha tocat ser el primer...

...en Lluís Albert el segon...

...l'Ari la tercera...

...l'Esther la quarta i així anar fent fins al darrer.

Un cop tots hem rapelat ens dirigim per un corriol tot flanquejant la muntanya cap a l'entrada de la xemeneia vertical. En aquest punt s'ens posa a ploure lleugerament fet que ens preocupa un xic alhora d'encarar aquest últim tram tant vertical.

Entrem de plé a la xemeneia i ens adonem que estem de sort. Afortunadament plou amb vent i aixó acompanyat de l'estretor de la xemeneia ha fet que dins d'aquesta estigui tot ben sec.

Certament es força vertical i el primer pas cal treure'l amb ramonaix. Tot un plaer pels sentits i un final de festa magnífic que ningú esperàvem. A la foto l'Ari surt del pas inicial seguida de l'Esther i en Pere.

Tot aquest últim llarg es troba molt ben equipat amb graons i cadenes i assegurat per cable guia. No ens ofereix cap tipus de problema.

Finalment i al cap de 4h de ferrada arribem a la miranda de Sant Jeroni punt i final de la ferrada Teresina.

Fem foto de grup amb uns núvols amenaçadors al darrere que...

... ens manen la pressa per baixar cagant llets!

Al cap d'un metres ens trobem en Francisco i la Martona que ens esperàven i...

...tots plegats iniciem el descens cap al Monestir pel camí de Sant Jeroni i posteriorment trencant cap al plà dels Ocells.

Finalment i després d'aquesta aventurilla fem un beure al bar del Monestir abans d'agafar de nou el cotxe i tornar cap a casa.

Només ens queda felicitar a les últimes incorporacions de la secció pel bon paper que han fet avui i esperar que s'acabin d'enganxar a la màgia de la muntanya i així poder-ho disfrutar tots plegats.

Les bones vibracions sempre ens acompanyen a la colla de la secció.

Salut i tàpia i...fins la propera família!!!!