Finalment i després de desestimar diverses opcions, aquest passat dissabte varem acabar a Montserrat a la zona del Monestir i concretament a l'agulla Miranda del Pas del Francesos, fent la via "El Camí de l'Alzina" de 150m, 6a. Aquesta via ens l'haviem mirada uns quants cops però no haviem trobat encara el moment de fer-la.
Va ser una jornada molt divertida i amb una temperatura i un sol espectaculars. A la crida "montserratina" ens hi varem aplegar, en Joaquín, en Jaume, en Josep Lluís, la Marta i l'Isaac. Més endevant vàrem coincidir amb en Miquel i la Vanessa que varen anar a fer la GEDE de l'Elefant.
Ens hem entretingut una mica a Monistrol tot fent el café i no ens posem per feina a peu de via fins a quarts de dotze!. La primera cordada s'afanya i encara el primer llarg al cap de poc. En Josep Lluís preparent-se mentre en Jaume assegura a en Joaquín...
...que sense ni inmutar-se encadena els dos passos fins de placa de 6a de l'inici de via. Es nota l'entreno que duu a sobre aquest fenomenu!!!
Al cap de poc la segona cordada es disposa a entrar a la via. En Jaume va de primer mentre l'Isaac l'assegura.
Més cap amunt, en Josep Lluís que va de segon de la primera cordada, ja es a punt d'arribar a la R1.
La Marta és avui l'unica representant femenina de la secció però no es troba pas sola doncs la tractem com una reina...no es pot queixar! Aquí es prepara per entrar a la via escalfant una mica.
En Jaume ja es apunt d'encadenar aquest primer llarg que s'ens fa agònic. La placa te mala llet; un parell de passos delicats i les preses un pèl sobades.
Val a dir que en Jaume es treu amb nota el llarg i demostra que està fet un bou!!
Els que quedem de la segona cordada ens apanyem com podem i aprofitem, les cintes que en Jaume ens ha deixat, hehehe...perquè patir si ja han patit els demés per nosaltres? A la foto la Marta "aferrant-se" a les cintes i progressant per la placa.
Les vistes avui son força guapes. Cap núbol i un sol espatarrant ens fan creure que estem a mitjans de juny. La soledat i el silenci de la paret contrasten amb el Monestir que des d'aquí dalt es veu abarrotat de gent.
La primera cordada ja trepa per el segon llarg on un petit sortint ens fa creure que el grau s'afina però tot queda en un efecte òptic. La ressenya que duguem no ens meneteix.
Després del segon llarg enllaçem un petit tall de bosc per arribar al peu del 3er llarg. En Jaume i en Josep Lluís assegurant als seus respectius.
En Josep Lluís Alcaraz, pels amics el "titu Alcaraz", es tota una llegenda de l'escalada clàssica Montserratina i recorda les vies que va fer fa anys tal i com si les hagués fet ahir mateix. Es un tio molt catxondo que no ens deixa parar de riure. Aquí invocant al deus per a que en Joaquín que l'assegura desde la R3, li recuperi la corda!!!
La primera cordada ja son els dos a la R3. Cal destacar que avui hem reunit sense voler-ho a dos nostàlgics de Montserrat, en Joaquín Rosado i en Josep Lluís Alcaraz, que varen fer els seus inicis escalant per aquestes agulles ara fa molt anys i que segueixen en actiu. Per nosaltres és una lliçó veure com aquesta cordada avançen a bon ritme mentre ens expliquen batalletes de l'època en que escalàven amb bota rígida, pitons i martell, i cordes de cànem.... quin parell de figures aquests dos!!!
La segona cordada avança també a bon ritme i anem atrapant a la primera quasi en cada llarg. A la foto la Marta i en Jaume progressant per la placa de V- prèvia a la R3.
El titu Alcaraz preparant-se per encarar el quart llarg sota un sol de justícia. Sort que hem tirat de crema solar factor "guiri" per què sino el clatell se'ns hagúes rostit!
En Josep Lluís fent de les seves per la placa de IV+/V- del quart llarg. Una placa disfrutona i amb bona presa en general.
Bones vistes del Monestir desde la R3. La Martona disfrutant de l'espectacle.
En Jaume que ara tanca les files de la segona cordada s'acaba d'arribar a la R3.
Sortint de la R3 encarem la placa disfrutona del quart i penúltim llarg que califiquem com "autèntica placa montserratina" on d'haver-hi, hi ha de tot però cal buscar-ho. A l'imatge la Marta buscant els bolos i forats màgics de Montserrat.
L´últim llarg trascòrre per una placa de Vé grau encara millor que la darrera, que ens fà disfrutar a tope de la via i ens fa arribar al cim de l'agulla amb un somriure als llavis i amb ganes de tornar-hi algun dia en un futur llunyà. La Marta esgotant els últims passos de la via.
Foto de grup al cim. L'escalada ha sigut un èxtit i hem acordat repetir cordades en properes ascencions que esperem caiguin aviat!!
Després de l'eufòria del cim, el grup descendeix ja pel camí de Sant Benet pensatiu i nostàlgic d'aquesta agradable jornada i de l'agulla que avui hem "conquerit". Durant la baixada ens trobem amb uns col·legues; en Miquel i la Vanessa que venen de fer la GEDE de la trompa de l'Elefant.
Última foto de grup davant del Monestir i a per la birra!!!La veritat es que ha estat una jornada com sempre inoblidable amb un grup collonut, que més es pot demanar?. Felicitar especialment a en Joaquín Rosado i en Josep Lluís Alcaraz per demostrar-nos que la veterania és un grau i que formen una cordada envejable i irresistiblement divertida. Comptar amb ells ha sigut un autèntic plaer. Fins la propera trepas!!!
4 comentaris:
Jornada complerta!!!!
Felicitats a tots per aquest 6a!!!!
Comentar també que el dissabte varem aprofitar per adquirir la última guia d'Agulles,al sector Nord-oest de Montserrat publicada fa tan sols una setmana. A partir de demà la tindreu a la vostra disposició a la biblioteca del local.
Salut i tapia!!
Escalada guaaaapa. Felicitats.
Ei que bé que m'ho vaig passar, encara que el primer llarg si no arriba a ser per les bagues, no sé si pujo, això de fer un 6e a Montserrat no està fet per mi encara. jejeje
Per repetir!!!
Publica un comentari a l'entrada