Aquest passat dissabte dia 22, 10 membres de la secció de muntanya del CER varem anar a pujar per la seva via normal el Pedraforca (2506m) al Parc Natural del Cadí-Moixeró a la comarca del Berguedà. Els que varem acudir a la cita forem en Toni, la Marta, la Mireia, en Lluís Albert, en Joan Roure, en Joan Deulofeu, en Maño, en Jordi, la Martona i l'Isaac.
El dia ens va sorprendre doncs es preveia amb baixes temperatures per sobre dels 2000m i va resultar no ser així amb un sol que ens va acompanyar tota la jornada i fins i tot ens va fer suar algun que altre tram. Finalment varem coronar el cim en menys de 4h amb un desnivell total acumulat de 1000m aprox.
Us deixem unes fotos de mostra;
A les 09:00h ens citem al refugi Lluís Estasen (1668m) els dos grups de la secció que hem vingut a fer el cim. 5 han dormit aquesta nit ja al refugi i 5 més hem vingut "nonstop" des de l'Escala. Passats 10 minuts de les 09h i després de les salutacions pertinents començem l'ascenció.
La silueta del massís del Pedraforca es dibuixa avui ben clara i ens permet d'observar-la durant gran part del primer tram de l'excursió.
La pujada cap a la collada del Verdet (2244m) va alternant trams de corriol...
...amb tramps de grimpadeta que fan un xic més divertit i emocionant l'itinerari.
Aviat el camí s'ha enfilat prou com per deixar-nos veure cap al nord la Serra del Cadí en tot el seu esplendor.
De tant en tant anem parant per reagrupar-nos i veure aigua doncs la calor apreta tot i l'alçada. A la foto en Joan Deulofeu, la Martona, en Lluís Albert, la Marta i en Toni aprofitant una paradeta.
Arribem sense quasi adonar-nos-en a la Bauma de la Rua Gran (1900m) on ja duem fet un 1/3 de l'itinerari fins al cim. En Toni i la Marta creuant per la Bauma.
Abans d'abandonar del tot el bosc en Toni inmortalitza una reunió involuntària de "llops mascle"; el varons dels grup; en Joan Deulofeu, en Maño, en Lluís Albert, en Jordi Figueras i en Joan Roure.
El grup segueix a bon ritme i s'estira a mesura que el camí es posa més dret.
Cap als volts de les 11:00h i deprés de quasi 2 hores de marxa fem una parada tècnica per esmorzar. De mentres en Toni i en Lluís Albert busquen en l'horitzó cims reconeixibles de la serra del Cadí i la Martona s'abriga per no refredar-se.
Un cop hem assolit la collada del Verdet, el grup ens dirigim cap al contrafort del Cim Nord (2438m) on...
...ens endinsem en la seva canal per grimpar alegrement per la cara Nord un pèl freda encara a aquesta hora del matí. El grup ens hem dividit en dos i avançem ara a diferents velocitats. A la foto encapçalant el segon grup la Mireia, seguida de la Marta, la Martona, en Toni i en Lluís Albert.
Aquesta canal força dreta ens permet salvar un desnivell de quasi 130m en menys de 30minuts. A la foto la Mireia protegida i abrigada, la Marta, la Martona i en Lluís Albert.
Sense pressa però sense pausa el grup avança sense modificar l'ordre inicial. La Mireia d'11 anys condueix el grup tot grimpant per la canal sense ni inmutar-se. Aquesta "doneta" ens ha robat el cor a tots i ens sorprén cada dia més amb la seva perseverància, resistència i bon humor. Es la darrera incorporació de la secció...una joia!
Finalment el segon grup arribem al Cim Nord...
... des d'on ja divisem els del primer grup que estàn a punt d'assolir el cim del Pedraforca.
Sense quasi haver descansat, els segon grup ens posem de nou en marxa en direcció al cim.
Durant aquest curt trajecte d'uns 400m ens trobem grimpades...
...grimpades...
...grimpades...
...i més grimpades que ens fan estar sempre alerta fins l'útlim moment just avans de fer cim.
Al Pollegó Superior (2506m) ens espera part del primer grup i aprofitem per fer la foto de cim. Posteriorment i com ja comença a ser habitual, en Lluís Albert, orador de la secció, recitarà en veu alta per tothom que està present al cim el poema "Els Muntanyencs de la Muntanya" de Santiago Rusiñol, una alegre paròdia de la poesia patriòtica dels Jocs Florals de Canprosa de principis del segle passat.
Un instant després el grup ens disposem a baixar fins a l'Enforcadura (2356m) per retrobar-nos amb els companys que s'han avançat anteriorment.
Un cop reunificat el grup ens "llençem" tardera avall sense massa contemplacions i amb ganes d'arribar al camí de tornada al refugi.
El "tartering" està de moda i ningú es pot estar de baixar a tota metxa els quasi 560m de desnivell que presenta aquesta tartera tan descomunal. A la foto en Joan Roure marcant registre de velocitat màxima seguit per la Martona amb un estil depuradíssim.
Després d'aproximadament 1:30h de baixada enllaçem amb el sender que ens duu de nou al refugi. A la foto, parella de Joans, en Deulofeu seguit den Roure.
Finalment i després de quasibé 7 hores de marxa arribem al punt de partida, el refugi guardat de la FEEC; Lluís Estasen...
...on ens fem la foto de despedida del Pedraforca. Per cert a la foto de família hi falta en Joan Roure "alma mater" de la secció que es va oferir amablement a inmortalitzar el moment.
I com no podia ser d'una altre manera, acabem la festa col·laborant amb l'economia local tot fent uns beicons amb formatge i unes birrilles a Saldes.
La pujada cap a la collada del Verdet (2244m) va alternant trams de corriol...
...amb tramps de grimpadeta que fan un xic més divertit i emocionant l'itinerari.
Aviat el camí s'ha enfilat prou com per deixar-nos veure cap al nord la Serra del Cadí en tot el seu esplendor.
De tant en tant anem parant per reagrupar-nos i veure aigua doncs la calor apreta tot i l'alçada. A la foto en Joan Deulofeu, la Martona, en Lluís Albert, la Marta i en Toni aprofitant una paradeta.
Arribem sense quasi adonar-nos-en a la Bauma de la Rua Gran (1900m) on ja duem fet un 1/3 de l'itinerari fins al cim. En Toni i la Marta creuant per la Bauma.
Abans d'abandonar del tot el bosc en Toni inmortalitza una reunió involuntària de "llops mascle"; el varons dels grup; en Joan Deulofeu, en Maño, en Lluís Albert, en Jordi Figueras i en Joan Roure.
El grup segueix a bon ritme i s'estira a mesura que el camí es posa més dret.
Cap als volts de les 11:00h i deprés de quasi 2 hores de marxa fem una parada tècnica per esmorzar. De mentres en Toni i en Lluís Albert busquen en l'horitzó cims reconeixibles de la serra del Cadí i la Martona s'abriga per no refredar-se.
Un cop hem assolit la collada del Verdet, el grup ens dirigim cap al contrafort del Cim Nord (2438m) on...
...ens endinsem en la seva canal per grimpar alegrement per la cara Nord un pèl freda encara a aquesta hora del matí. El grup ens hem dividit en dos i avançem ara a diferents velocitats. A la foto encapçalant el segon grup la Mireia, seguida de la Marta, la Martona, en Toni i en Lluís Albert.
Aquesta canal força dreta ens permet salvar un desnivell de quasi 130m en menys de 30minuts. A la foto la Mireia protegida i abrigada, la Marta, la Martona i en Lluís Albert.
Sense pressa però sense pausa el grup avança sense modificar l'ordre inicial. La Mireia d'11 anys condueix el grup tot grimpant per la canal sense ni inmutar-se. Aquesta "doneta" ens ha robat el cor a tots i ens sorprén cada dia més amb la seva perseverància, resistència i bon humor. Es la darrera incorporació de la secció...una joia!
Finalment el segon grup arribem al Cim Nord...
... des d'on ja divisem els del primer grup que estàn a punt d'assolir el cim del Pedraforca.
Sense quasi haver descansat, els segon grup ens posem de nou en marxa en direcció al cim.
Durant aquest curt trajecte d'uns 400m ens trobem grimpades...
...grimpades...
...grimpades...
...i més grimpades que ens fan estar sempre alerta fins l'útlim moment just avans de fer cim.
Al Pollegó Superior (2506m) ens espera part del primer grup i aprofitem per fer la foto de cim. Posteriorment i com ja comença a ser habitual, en Lluís Albert, orador de la secció, recitarà en veu alta per tothom que està present al cim el poema "Els Muntanyencs de la Muntanya" de Santiago Rusiñol, una alegre paròdia de la poesia patriòtica dels Jocs Florals de Canprosa de principis del segle passat.
Un instant després el grup ens disposem a baixar fins a l'Enforcadura (2356m) per retrobar-nos amb els companys que s'han avançat anteriorment.
Un cop reunificat el grup ens "llençem" tardera avall sense massa contemplacions i amb ganes d'arribar al camí de tornada al refugi.
El "tartering" està de moda i ningú es pot estar de baixar a tota metxa els quasi 560m de desnivell que presenta aquesta tartera tan descomunal. A la foto en Joan Roure marcant registre de velocitat màxima seguit per la Martona amb un estil depuradíssim.
Després d'aproximadament 1:30h de baixada enllaçem amb el sender que ens duu de nou al refugi. A la foto, parella de Joans, en Deulofeu seguit den Roure.
Finalment i després de quasibé 7 hores de marxa arribem al punt de partida, el refugi guardat de la FEEC; Lluís Estasen...
...on ens fem la foto de despedida del Pedraforca. Per cert a la foto de família hi falta en Joan Roure "alma mater" de la secció que es va oferir amablement a inmortalitzar el moment.
I com no podia ser d'una altre manera, acabem la festa col·laborant amb l'economia local tot fent uns beicons amb formatge i unes birrilles a Saldes.
Un cop més la bona companyia, el bon humor i el bon rotllet han acompanyat als membres de la secció de muntanya del CER fins al cim, aquest cop del Pedraforca!!
Salut i muntanyes i fins la propera!!!!!
Salut i muntanyes i fins la propera!!!!!
12 comentaris:
Ja estic cansat nomes veure-les. Fantàstica sortida, fantàstic grup i fantàstic el narrador. Has provat de fer guions?
Geniaaaaaaaaaaaaalllllllllllllllll, em de repetir més sortides de refugi!!!!!
Ei avui no tincs agulletes............vaig millorant jejeje
Fins la propera!
Felicitats a tots per haver fet junts un altre cim en bona companyia. La caminada d'ascens, la grimpada per fer el cim i la baixada fent "esquí" de tartera han fet d'aquesta sortida una jornada molt completa.
Fins la pròxima sortida !!
Com a bons catalans haviem de fer plegats el Pedra algun dia, i finalment ha caigut sota les sigles del CER!!!
QUE QUÈ TENIM???? Tenim una senyera petita però "poderosa", tenim i som una família benavinguda, tenim un Maño que val més que el seu pes en or, tenim una cantera que puja molt fort, tenim un "Roure" que es un tros de pà, tenim un orador de "gallina de piel", tenim una secció femenina que treu el singlot, tenim una mà de projectes que espanta, tenim un cor que no ens hi cap sota la camisa i sabeu que més tenim.....???...tenim unes ganes de muntanya que es l'hòstia!!!
Visca el CER i visca Cataluanya!!!!
La sortida al Pedraforca va ser genial, des de que vaig entrar al refugi ja tenia ganes que fos l'endemà per pujar! M'ha agradat molt compartir-ho amb vosaltres i m'ho vaig passar molt bé!!!!!
Gràcies a tots per donar-me ànims.
felicitats a tots,i quina enveja més sana que em feu¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Si senyor!! Visca Cataluanya, els cataluanyencs, i sobre tot, les cataluanyenques!!!!!!
I visca la mare que ens va parir!!!!!
I visca la mare que ens va parir!!!!!
Pel que veig semble que ha quedat, clar no?
Po zi...
Doncs sort que ja la tenim al sac....vistes les últimes declaracions de l'alcaldessa de Saldes.
www.regio7.cat/bergueda/2011/10/25/saldes-proposa-regular-lacces-lliure-al-pedraforca/172773.html
Varem tenir un dia genial
Publica un comentari a l'entrada