FOTOS: ASCENCIÓ HIVERNAL A 2 CIMS D'ANDORRA

Bones gent;

Aquest passat cap de setmana el grup d'alta muntanya de la secció varem anar fins Andorra per fer el Pic de la Cabaneta (2.818m) a la vall d'Incles i el Pic Alt del Cubil (2.833m) a la zona nord-est d'Andorra a prop de l'estació d'esquí de Grau-Roig, aquest darrer com a alternativa d'última hora al Pic de Casamanya que ens han informat que es troba força pelat.

El cap de setmana ha estat molt intens, ple d'emocions, molta muntanya i bones vibracions. El temps ens va acompanyar ambdós dies i ens va regalar unes temperatures molt suaus i unes vistes magnífiques de les carenes i els cims andorrans que ens envoltaven. Les dues jornades varen resultar òptimes que avaluar un xic el nivell general que tenim com a grup i per anar assolint conceptes, afinant actituds i depurant estils, sempre amb el propòsit de fer "pinya"; una màxima que des de la secció entenem prioritària i imprescindible a l'hora d'anar a muntanya.

Aquesta sortida era OBLIGADA "PROJECTE MONTBLANC" i per tant la majoria dels participants érem del grup d'alta muntanya de la secció i integrants dels projecte, entre ells; en Maño, en Joan Deulofeu, en Job, en Marc, en Joan Roure, en Toni Montal, la Marta, l'Eva Prats, l'Albert, en Xeve, en Jordi Payeró, la Martona i l'Isaac.

Per mostra algunes fotos de les dues jornades;

Divendres 24 a les 18h, ens reunim per fer un petit brifing al local i acabar d'organitzar-nos just abans de sortir cap Andorra.

Al cap d'unes hores i d'haver parat a sopar pel camí arribem a Canillo on tenim 2 bordes d'11 places llogades pel cap de setmana.

Abans d'anar a dormir fem la consulta pertinent als mapes per identificar l'itinerari i establir horaris i estratègies. A la foto l'Albert i en Joan Roure deliberant sobre la ruta de l'endemà.

Anem força tard, son les 09h30' i encara no hem trepitjat neu. Deixem els cotxes el més a prop que podem de les primeres traces de neu a l'inici de la vall d'Incla.

La carretera que puja per la vall només la trobem coberta a trams fet que ens alenteix la marxa. Veiem el sol com reflecteix al fons de la vall i augurem una jornada amb sol radiant i bones vistes.

Som a punt d'abandonar la vall. Prenem una pista a la dreta, ara ja totalment coberta cap a la barraca del Sisteró.

Les primeres rampes ens fan desabrigar-nos i posar-nos a to....

...la cosa comença a posar-se interessant!

Durant l'ascensió anem encadenant petites valls amb desnivells suaus i constants...

...amb ressalts trencacames que ens fan pujar a tots les pulsacions.

Fem parades per hidratar-nos i reagrupar-nos a l'hora que...

...aprofitem per fer les consultes pertinents als GPS que duem. Confondre la traça de l'itinerari o equivocar-nos de ruta suposaria una pèrdua de temps massa valuós que pagaríem car a l'hora de baixar.

Al cap d'1 hora de l'última parada ens plantem davant d'una gran pala amb forta pendent que ens obliga per prudència a abandonar les raquetes, agafar el piolet i posar-nos els grampons.

Arribem al pas més delicat del dia; una pala dreta d'uns 200 metres amb neu crosta i quasi sense escapatòria pels costats. El grup avança dividit en dos.

Es un moment una mica tens per la pendent, per l'estat de la neu i per el cansament acumulat que duem després de 4h de marxa...

...però el solventem poc a poc amb tranquil·litat, pas ferm i bon ritme.

Un cop superada aquesta pala ens queda un petit ressalt que ja ens deixa a sobre de la carena que ens condueix directament cap al cim. A la foto en Jordi Payeró apurant els últims metres la rampa d'aquest ressalt.

La resta del grup poc a poc va arribant en una lenta desfilada al punt mes alt de la carena que enllaça amb el cim. A la foto l'Eva Prats concentrada en els seus passos deixa enrere el malson que ens ha suposat aquesta pala tan dreta.

La carena s'estreny fins a deixar pas a un llom pedregós que ens duu al Pic de la Cabaneta.

Les mostres d'alegria es repeteixen a mesura que tots anem arribant al cim. Curiosament i després de quasi 6h de marxa sobre neu, trobem el cim completament ventat i sense gota de neu. A la foto l'Eva s'abraça efusivament amb en Joan Roure compartint l'alegria d'haver coronat els 2.818m d'aquest cim .

Amb una satisfacció immensa fem la foto de cim de rigor. Ha sigut una ascensió dura i digne per a formar part del currículum del grup d'alta muntanya de la secció.

Per sorpresa de tots a la baixada trobem la neu transformada i els esquiadors ens tornem eufòrics mentre baixem fruint de valent revolt rere revolt.

A mig camí de baixada fem una parada tècnica al refugi del Siscaró per hidratar-nos i reparar algun desperfecte ocasionat en el material.

Ben entrats ja en la vall que hem pres a l'inici, el dia s'ens enterboleix i ens marca la pressa per arribar al cotxe i acabar amb èxit la sortida.

Al cap 3h30' d'haver fet cim arribem de nou les furgos. Les cares de felicitat son més que una mostra de la gran jornada viscuda. A la foto en Xeve descalçant-se mentre en Joan Deulofeu somriu pletòric després de l'esforç.

Com mana la tradició parem a la primera tasca que trobem a fer un beure i explicar les batalletes del dia. Ha estat una ascensió força llarga de 9h i 1200m de desnivell positiu però alhora completa i que ens ha deixat a tots un somriure als llavis i alguna que altre butllofa als peus.

A l'inici de la segona jornada s'ens planteja algun que altre contratemps que ens fa començar encara més tard que el dia anterior. Son les 10h i tot just acabem d'arribar a l'aparcament del Funicamp de les pistes de Grau-Roig on comença l'aventura d'avui.

Passades del 10h comencem a caminar sota un sol agraït per agafar el camí que ens duu cap a la vall. Dels 13 integrants del grup d'ahir, avui en quedem només 6 disposats a provar d'igualar com a mínim l'èxit de l'anterior ascensió. Amb raquetes hi van l'Albert i en Joan Deulofeu i amb esquís en Xeve, en Toni Montal, en Joan Roure i l'Isaac.

Al cap de 30min d'haver iniciat la marxa la neu fa acte de presència. Ens calcem esquís i raquetes amb l'intenció de progressar riu amunt per la vall obaga que ens ha de dur amb tendència a l'est cap a l'inici de la vall principal que hem de resseguir prèvia al cim.

La pujada pel riu ens ha fet treballar el cardio i ara encarem la vall principal en direcció al bosc.

Després de la primera parada tècnica que fem divisem a la dreta l'altiu cim piramidal del Pic Alt del Cubil de 2.833m i objectiu del dia d'avui que fins aquest moment ens havia quedat amagat per les muntanyes veïnes.

Després de mes de 2h de marxa el grup ens trobem immersos ja de ple en la vall principal i...

...s'ens presenten diverses alternatives per superar els colls que tenim per endavant...

...finalment optem per fer un itinerari conservador i evitar les pales molt dretes tot anant a buscar passos senzills i guanyant alçada progressivament. Obrir traça forma part de la màgia d'una ascensió hivernal i avui ens toca fer-ho en bona part del camí.

Anem trobant la manera de sortejar monticles i desnivells mes o menys acusats al llarg de la vall.

Tornem a fer una parada tècnica per decidir la continuació de l'itinerari. Un allau força recent metres més endavant ens barra el pas i ens fa replantejar-nos la ruta que veníem seguint. Optem per trencar a l'esquerra i amunt per una pala petita i provar de sortir al peu de la carena per l'altre cantó salvant la zona de l'allau.

Passats aquest primer obstacle, encarem la pala més dreta del dia on trobem una neu dura que ens fa extremar les precaucions.

Els esquiadors travessem separats un per un i deixant una diagonal entre nosaltres per evitar sorpreses mentre que...

...els raqueteros opten per traçar una directa i salvar la pala pel dret i per la seva part menys carregada. A la foto en Joan Deulofeu encarant la pala.

Arribats a dalt d'aquesta pala ens trobem un llom força llarg i amb pedregam no cobert del tot que ens obliga a fer un eslalom tot pujant per sortejar les pedres.

Un cop superat aquest llom arriba el moment de treure'ns esquís i raquetes i encarar l'últim obstacle de la jornada; la cresta que condueix al cim.

Es tracta d'una cresta un xic aèria però molt assequible d'uns 50 metres entre blocs de granit que decidim fer amb grampons per si trobem alguna placa de gel i sense piolet per disposar de les mans alhora de superar els passos.

Després de superar la cresta arribem per una petita aresta de neu al cim del Pic Alt del Cubil, per cert força petit i amb un pati guapo a banda i banda.

Després de quasi 4h d'ascensió i 900 metres de desnivell, fem la foto de família de rigor contents d'haver-nos trobat amb un cim més tècnic que el d'ahir i d'haver ho fet en un temps total força ajustat.

Ja de baixada desfem el camí fet per la cresta i ens tornem a calçar esquís i raquetes per afrontar el descens.

La neu no es troba en un estat òptim per l'esquí i ni molt menys la trobem com la d'ahir, però fem el que podem i anem baixant entre pedres, enllaçant pales i colls fins arribar de nou a la vall.

Procurem sempre no allunyar-nos massa dels raqueteros i anem agrupant-nos cada pocs metres. A la foto en Toni Montal esperant a en Joan i l'Albert per encarar plegats un dels colls del descens.

La jornada ha estat magnífica i acabem de xalar amb una llarga baixada procurant assaborir les últimes hores que ens queden a Andorra. A la foto en Joan Roure xalant com un nen durant el descens.

Com sempre acabem la jornada col·laborant amb l'economia local entre cerveses i batalletes en un bareto d'Encamp celebrant el gran cap de setmana viscut.

Felicitar a tot el grup i especialment a en Maño que esperem que es recuperi de l'esquena aviat i a l'Albert i l'Eva que esperem tenir-los molt sovint entre nosaltres...fins la propera colla!!!