FOTOS. ASCENSIÓ AL MONT PER LA TOSSA D'ESPINAU

Bones gent;

Aquest últim diumenge de maig hem decidit pujar al Mont, i per celebrar què és l'última sortida abans de la parada estiuenca l'hem allargat fent una llarga marrada per dos cims més; el Malveí i la Tossa d'Espinau. Abans de visitar i dinar al Santuari del Mont, encara hem tingut temps de fer un repòs espiritual a l'ermita de Sant Miquel de Coma-de-Roure, practicar el "tartering" i jugar a l'amagatall a les nombroses coves de la Tossa. Totes aquestes activitats pel mòdic preu de 7 hores de gastar xiruques, uns 1250 m. de desnivell acumulat o 2500 si comptem les baixades (hi ha una certa controvèrsia entre els participants) i alguna què altre cruixeta..., què es veu què és com s'anomenen correctament les agulletes de tota la vida (també hi ha controvèrsia, també)

Els expedicionaris d'aquesta sortida de mitja muntanya i desnivells de muntanya sencera hem estat; la Roser i en Francisco (versió més jove), l'Esther i en Pere, la Pili i l'Àngel, l'Elvira i en Lluís (versió més vella). Amb tot el morro però amb les millors excuses també és van apuntar a l'arròs la Marta i en Toni, tot fent una volteta de cinc minuts per dissimular...

Després de la primera pujada forta ja veiem al lluny el nostre objectiu final, el Mont, avui amb l'afegitó de "las cumbres borrascosas"

Tots atents a les indicacions del guia..., el guia demanant ajuda per què no li fan ni cas. Com podeu comprovar massa feina a riure, pentinar-se, cosir pantalons, buscar bolets i fotografiar-los.

L'Àngel i la Pili ben contents a punt de traspassar la porta d'entrada a l'ecumènica ermita de Sant Miquel de Coma-de-Roure.

Dissimulant al camp dels Hare-Hare, no fos cas què el gran mestre del cercle central no decidís convertir-nos en pedra.

Mentre enviem els més joves a què és perdin pel Malveí (cotxina enveja), els "quasi" joves aprofitem per fotografiar el proper objectiu; la Tossa d'Espinau, no menys acompanyada de "las cumbres borrascosas".

Coi, si què és espavilada aquesta joventut, han trobat la tartera què els permet fugir del Malveí.

Què dius Esther? Què és un xic complicat baixar per la tartera?

Doncs si..., sort del cul què serveix per amortiguar les caigudes. Ah... és què estaves cansada i volies seure..., oi tant!!

Haurem d'aprendre a fer "tartering" com la Roser, tant fina i segura què sembla què leviti per sobre les pedres.

Ja reagrupats i salvat el segon gran desnivell de la jornada, veiem unes taques fosques què semblen coves..., anem a mirar?

Vet aquí els forats de la Tossa d'Espinau. En Francisco surt ben content després de l'exploració. Ep, i en Pere? No havia entrat amb tu?

Mira't-el què és llest, ha trobat una altre sortida ben amagada !

Ja tots a ran de terra, aprofitem per a fer la foto de grup abans d'abandonar la llarga cinglera de la Tossa i encarar l'última pujada a la Mare de Déu del Mont.

Ep !. Propaganda del C.E.R. en aquestes sendes perdudes? No, es clar, és la benvinguda que ens dispensen en Toni i la Marta, què ja fa una estona què caminen pels entorns.

Finalment arribem al Mont, certament avui molt "cumbre borrascosa". Ep, qui és aquell home solitari que dona l'esquena al Canigó, potser tip de contemplar-lo?

És en Cinto, i com què està un xic garratibat amb tanta humitat, decidim acompanyar-lo en la foto complerta del grup...,  Deu i el mossèn !

Finalment i amb certa recança, abandonem en Cinto a la seva sort, tot preguntant-nos la qüestió què tot bon catòlic s'ha de fer a l'hora d'encarar la baixada..., costarà molt de pair l'incommensurable  arròs de botifarra i trompetes de la mort què hem endrapat al restaurant?

Caminar i menjar, què més és pot demanar?

Fins la propera !!!