Aquest diumenge passat estàvem convocats per fer la sortida garrotxina i pujar al cim de la Calma i baixar a la cova de l'Orri. A part dels 15 excursionistes inscrits, a les 8 del matí s'ens hi volia apuntar un convidat tan emprenyador con anunciat..., el mal temps. Però com què ploure, ploure, a l'Escala -encara- no plovia, la Martona, l'Isaac, en Joan, l'Edu, la Pili, l'Àngel, l'Elvira, en Josep, el Manyo, la Montse, en Ferran, en Rafa, en Pasqual, en Pere i en Lluís vam decidir què -evidentment- a muntanya era impossible què plogues.
A més de meteoròlegs de pa sucat amb oli, també som de la congregació dels frares caputxins.
Deixem el cim de la Calma per una altre ocasió i ens encaminem cap al...
...mil·lenari teix dels desitjos. L'abracem per demanar-li què deixi de ploure.
El desig -casualment- es materialitza quan estem sota la bauma d'en Ranella.
Xops i contents, ens agrupem al mas de l'Orri per iniciar el sender què ens porta a...
...la cova, on fixa't tu, tampoc hi plou. Ep, qui li toca el cul a la Martona?
La cova de l'Orri, amb 157 m. de galeries, és una de les més fondes de la zona.
I com correspon, presenta les típiques formacions geològiques què ens fa frapar.
En Pere, ben content. Ha arribat al final !!
La resta de l'expedició fent cua..., els serveis son al fons a mà esquerra.
L'ascensor de sortida és una mica arcaic, sort què som uns grans escaladors.
Finalment tots sans i a estalvi. Aprofitem doncs per a fer la foto de família abans d'anar a dinar.
El dinar dura, i dura i dura...i és què fan falta hores per poder endrapar les amanides, i l'arrós fred, i els bolets què hem caçat, i la cassola de botifarra i pollastre, i l'allioli, i el pa casolà acabat de pastar, i les galetes artesanes, i el pastis de poma amb nata muntada de les vaques acabades de munyir. De beure tenim la cervesa amb llimonada de l'hort, i el vi de la terra, i l'aigua de la font, els tes, cafetons i cigalons. I acompanyats per la llar de foc conversem amigablement sobre sexe i política nacional..., quin bon maridatge, oi?
No ens atrevim a publicar les fotos del dinar..., tanta alegria pot causar enveja. Us deixem aquesta de pista de l'arribada a l'Escala ja de fosc. No veieu molt sospitoses les poses i la cara d'alguns què s'hi posen bé?
Com sempre, una sortida què per sobre dels elements i les inclemències hi predomina el millor ambient en la millor companyia. No volem deixar de felicitar la família del Mas de l'Orri pels consells a l'hora de programar la sortida i el copiós i excel·lent dinar. Deixem el telèfon per si algun grup ens vol secundar. Tant la sortida com el menjar son altament recomanables.
Mont Bofarull: 637.840.142 (Cal reservar amb temps)
6 comentaris:
Una sortida original i amb un bon final...i es que venint d'en Lluís Albert no podia ser d'una altre manera!!
De tant tant que ens varem mullar ja nomes ens quede invent-anse un sentiment nou!!!
Preciosa sortida tardoral.
jajaaaaa que bo Lluís ets un crack, això d'anar a les palpentes te els seus riscos.....ja passarem comptes de qui va ser que em va fotre mà....jaaaaaaaaaaaa
Millor que no haguem posat cap foto del dinar perquè vàrem acabar fins hi tot parlant de política.....i altres coses més interessants....
Per repetir, sense cap dubte!!!!!!!!!!
Ens veiem al cine dijous.
M'he fet vell. No entenc aquesta jovenalla de les CUP. Joan, m'hauràs d'explicar q coi vol dir això del sentiment nou i la pluja...
Martona, estava convençut q només t'havia palpat jo. Veig q t'hauré de vigilar, la teva promiscuïtat no te aturador, tot i q t'entenc; el q t'aborda a la foto sembla prou guapo..., Amb il·lusió !!
Lluis, son jocs de paraules magics, ens mullem per fora(natura) i ens "mullem" políticament parlant, a tomba oberta,i ens ho passem pipa.. Sentiment català però modern, ha ha ha
Publica un comentari a l'entrada