FOTOS: SERRA DE CORSAVELL I BASSEGODA

Bones gent;

Aquest passat Diumenge dia 22 teníem programat anar a pujar al cim del Bassegoda, però la nit anterior el Barça generosament regalava la lliga a un equip més necessitat, el dia és va aixecar plujós i a sobre a les 7:30 vam coincidir 13 supersticiosos excursionistes. Davant tanta adversitat vam decidir que "Pit i collons, i cap a Alb...anyà". Els 13 valents vam ser en Joan Roure, el Maño i en Germán, la Mamen, la Pili i lÀngel, en Ferran, l'Elvira i la Marga, en Joan López i el seu fill Pau, en Francisco i en Lluís Albert.

A les 9:00 en punt deixem els cotxes al collet de la Teia i salvem el primer desnivell fins a arribar a la carena de Corsavell. Aprofitem per esmorzar un xic i posem a votació el nom què més escau a l'església mig enrunada de Sant Joan de Mussols, o Sant Joan de Bussols, o Sant Joan de Boussols o de Nostra Senyora del Corb...

Comencem l'ascensió al Puig d'Escaleró. A la foto en Maño explica al Pau com arrenquen els arbres a l'Aragó.

En Pau força satisfet de poder portar a la pràctica l'ensenyament rebut.

Al mateix temps, en Joan Roure fa una classe magistral de com ballar el Minuet. L'Elvira no perd detall.

Segon desnivell superat. Al Puig d'Escaleró aprofitem per tornar a esmorzar un xic més mentre comentem la possibilitat de pavimentar i allisar el cim, excessivament gastat segons la nostre entesa opinió.

Reagrupament al coll de Bassegoda, abans d'enfilar l'última i més temuda ascensió. Ens mirem amb gran respecte l'enorme i vertical cinglera que s'aixeca davant nostre, i si no plorem d'emoció és senzillament per que la boira no ens deixa veure res de res..., ni enorme, ni vertical ni cinglera !

Voleu dir què és per aquí? Mireu què no és veu ni una trista fita, més val tirar enrere fins a la tartera...

Sort de la Marga, la nostre fotògrafa oficial. Aquí, aquí hi ha senyals !

Comença la grimpada amb l'ajuda de graons, cadenes i el sempre amatent Joan..., què no sap on posar exactament la ma per millor ajudar a l'Elvira en un pas complicat.

Hem fet cim!! Després d'esmorzar per tercer cop un xic més, el guia amb precisió matemàtica va assenyalant tots els indrets que suposadament és veuen des del Bassegoda. Amb gran atenció la concurrència fixa la vista al punt al mig de la boira què més els hi plau.

Llamp de Deu ! Per no faltar a la tradició la Mamen és aquest cop l'encarregada de recitar amb veu de soprano i gran aplom la poesia de la secció. L'Àngel, atent, vigila que amb l'emoció no es salti cap paràgraf.

I com encara mana més la tradició, la sempre bonica foto del grup al cim, ben agermanats i units gràcies a l'airet geladet què corre per les altures...

Com s'agraeix després de sis hores de caminar per la boira l'estufeta i el copiós dinar de Can Nou, amb un bon rotllo impressionant excepte al moment de repartir l'all i oli...

I a la tarda, una horeta de camí planer abans d'arribar a destí. A la foto Mossèn Maño oferint una missa cantada amb l'ajuda de l'escolanet Albert a la bonica ermita de Sant Martí de Corsavell, situada a mig camí.

Esverat amb tant de rebombori, el Baró Ferran de Corsavell surt del seu castell i mana al seu fidel servent Germán que esbrini que passa.

No és res Monsenyor, notifica el fidel servidor. Uns altres domingueros que no tenen res més a fer que pujar i baixar muntanyes i ficar-se al mig del bosc per espantar la fauna local  amb els seus crits i càntics.

Per acabar, a punt d'arribar als cotxes, la mare naturalesa ens pica l'ullet, el cel s'obre i ens permet gaudir de la vista que s'albira als nostres peus; Albanyà a la dreta, al mig i en segon terme l'inconfusible silueta punxeguda de Santa Magdalena i al fons la Serra de Rodes tancant el paisatge.

Com sempre, una sortida rodona amb molt bona companyia i l'alegria imperant per sobre de tot. Felicitats a tothom , especialment en aquesta diada de Sant Jordi als enamorats i enamorades de la muntanya en general i l'Alta Garrotxa en particular.

Fins la propera !!!