El dissabte passat varem anar a pujar el Canigó des del refugi de Merialles. Aquesta sortida ha quedat batejada com la sortida anual popular de la secció, degut a l'acceptació que te entre tots nosaltres, degut a la simologia del cim i degut també a la seva "proximitat". Si l'any passat varem ser 15, aquest any ha fallat força gent i al final erem només 5; en Maño, en Toni, en Pere, la Marta i l'Isaac.
Vam pujar a molt bon ritme i baixant ens ho vam prendre amb mes calma. En total; 7h de caminata.
Primers passos després de deixar el cotxe al refugi...
...i primera fotillo de grup al pont que ens creua el primer riu.
A punt d'arribar a la cabana d'Aragó.
Foto de rigor a la cabana, mes o menys a mig camí del cim.
En Toni amb el Canigó que despunta al seu darrere. Aquí començen les primeres rampes de l'itinerari.
La cresta i el cim del Canigó en tota la seva esplendor. Ens queda aproximadament 1h30' pel cim.
La Marta, en Pere, en Toni, en Maño i l'Isaac al cim del Canigó ben tapat per la boira.
A la tornada ens varem remullar els peus al riu amb una aigua incrïblement glaçada, tot i que aquí la cara d'en Pere no ho demostri.
Ens veiem a la propera!
