FOTOS: CANIGÓ 2012

Bones gent;

Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, és possible què ens trobem un diumenge a les 06:00 del matí la Neus i l'Àngel, la Miren i en Jordi, el Manyo, la Nandy, en Josep, en Bob, en Pere i en Lluís disposats a conquerir el Canigó. Després de més de dues hores arribem al punt d'inici, el Refugi de Marialles. Des d'aquí ens espera més de 4 hores de camí fins a la cima, excepte per en Bob i en Pere, ben entrenats, què surten disparats per fer-ho en 2:30 h. Quins cracks !!


 La resta de l'expedició, xino-xano què ningú ens cronometra. El manyo no surt, què tira les fotos.


 Tímidament comença a despertar la tardor a 1.500 m. d'alçada.


 Parada a la cabana d'Aragó, fem un mos i aprofitem per fixar millor les botes. L'Àngel no està d'acord..., ja vaig ben cordat jo !!


 Deixem les planes del Cadí i comencem a enfilar cap al Puig Sec. Dels 1200 m. de desnivell positiu, quasi 1000 els encarem ara..., bufff.


 Mentre alguns traiem la llengua fora, desentrenats després de la parada estival, la Nandy encara els últims 100 m.de grimpada per la xemeneia com si fos bufar i fer ampolles..., grrrr.


 A tocar del cim, la vista de part del camí què hem fet s'assembla a un paisatge lunar !



 El cim. Com què la plana de l'Empordà queda sota els núvols...


Tots els empordanesos han decidit fer el cim..., sembla la Rambla!


 
 El Manyo repartint galetes i somriures. Pobret, per un cop què surt a la foto...


 En Josep i l'Àngel discutint sobre qui dels dos te més calor a la cocotera


 La Miren, una mica fosa, exigeix a en Jordi què cridi l'helicòpter per a la baixada. La Neus se'ls mira i pensa..., si, si...


 La Nandy i en Lluís. Els conjuntats..., semblen anarquistes (o de la Falange) amb aquests colors.


 I finalment en Pere i en Bob, castigats i fent penitencia per fel el cim tan ràpidament deixant en evidencia la resta d'expedicionaris.


 Ep, i la foto de grup què no falti, amb la creu del Canigó i la bandera de la secció !!


 Encara què alguns voldríem anar cap a Cortalets, més ràpid i planer, toca tornar pel mateix camí, primer cal desgrimpar la xemeneia...


 Parada tècnica a la font nostre per omplir cantimplores...


I finalment dinar-berenar a la cabana dels Aragonesos. Des d'aquí ja tan sols queden un parell d'hores per camí planer fins als cotxes... i les birres !!

Com sempre, una (llarga) sortida amb el millor ambient i la millor companyia..., si no, qui seria el burro d'aixecar-se un diumenge a les 5 h. i arribar a l'Escala a les 20 h  amb aquesta cara de felicitat?

Tan sols dir; als què no ho heu provat..., feu-ho i veniu, la muntanya és la droga més sana i beneficiosa !!


FOTOS: ASCENCIÓ AL MONTPERDUT


Bones gent;

El passat mes d'agost alguns membres de la secció vam anar a fer el Mont Perdut, al final vam ser en Joan Deulofeu, el seu cunyat l'Andreu, en Joan Roure i en Xeve i ben mirat el Mont Perdut no el vam fer, però ens ho vam passar d'allò més bé.

 
Tant la pujada com la baixada la vam fer per la llarga vall de Pineta.


 Un cop al balcó de Pineta i aprop del llac de Marboré ens disposem a pendre lloc a la nostra suite amb vistes a l'univers.
Fem vivac amb una nit gens freda que ens permet dormir com lirons.



De bon matí enfilem cap a la glaçera del Perdut.


 

En els últims 15 anys la glaçera ha reculat de forma exagerada.




Al fons la "brecha" del refugi de Tucarroya

Després d'una grimpada divertida (que farem unes quantes vegades ) ja som a la glaçera.


Un petit entrebanc fa que un de nosaltres hagi de baixar cap a casa avans d'hora.


Aprofitem per fer el pitó NW del Cilindro i el Cilindro.


Hem hagut de decidir si feiem el Cilindro o el Mont perdut ja que des del coll son equidistants i no teniem temps de fer-ho tot. Així podrem tornar!

Rapelant la grimpada.

 Un cap de setmana agredolç però molt agradable amb una companyia fantastica.

Una abraçada per l'Andreu que sabem del cert que ja s'està recuperant.

FOTOS: SORTIDA ALPS 2012

 Bones gent;

Amb un parell de mesos de retard degut al "paron" estival que patim aquí a l'Escala a l'estiu, us enviem les fotos de la sortida que varem fer entre finals de Juny i principis de Juliol als Alps Francesos.

Es tractava d'una sortida preparatòria per el projecte "Montblanc" i els membres que varem assistir forem en Joan Roure, la Marta, l'Albert, l'Eva, en Toni i l'Isaac.

Després de varis canvis de plans degut al mal temps que ens persegueix decidim fer cap als Alps Francesos concretament a la Barre des Ecrins per intentar la Dôme de Neige (4015m), un cim força assequible a nivell tècnic i amb un recorregut marcat i fàcil de resseguir.

  
 Els dies previs dediquem el temps a fer una aclimatació progressiva. Ens dirigim a la zona de l'estació d'esquí d'Isola 2000 per fer el Malinvern (2939m).

 Cim del Malinvern

 Dos dies després i aprofitant una finestra de bon temps que esperem que duri 2 dies mínim, ens dirigim cap al massis dels Ecrins als Hautes Alpes concretament a la localitat d'Ailefroide per intentar l'ascens a la Dôme de Neige.

 L'Aproximació fins al refugi dels Ecrins es llarga i costeruda amb un desnivell aproximat de 1600m. A la foto l'Eva encapçalant el grup.

  Aviat arribem a l'alçada de la glaçera. La inmensa llengua de gel perpetu ens impressiona tant per les dimensions com per el seu aspecte majestuós. La bordejem per el seu costat dret.

 Un cop acaba la morrena ens col·loquem per cordades i ens disposem a avançar per la glaçera.

 Arribant al refugi situat a 3175m al peu de la glaçera ens sorpenen les vistes sobre la Barre i divisem a la perfecció la Dôme de Neige objectiu de l'expedició.

 El refugi dels Ecrins el trobem plé a vessar. Ens donen de sopar a les 18h i l'hora de diana per llevar-se queda fixada a les 02:30h de la matinada.

 Ben llevats i alimentants ens posem en marxa a les 03h de la matinada i després d'aproximadament 2h ens plantem al peu de la gran paret que duu cap a la Barre. Quan els primers raigs de sol de l'alba il·luminen la paret el riu de gent que puja queda dibuixat sobre la inmensa llenga de neu i gel.
 
 Dividits en dues cordades de 3 començem la part "divertida" de l'ascenció mentre el sol comença a aparèixer per les nostres esquenes. Son les 05h del matí. A la foto en Toni encapçalant una de les dues cordades.

 
 El sol despunta per la vall a mesura que anem ascendint. El matí promet, però a la tarda hi ha previstes tempestes així que no podem adormir-nos. Aquí les famoses prediccions d'orages fan tremolar fins i tot al més valent. Millor no trobar-nos-hi. 

 El ritme d'ascens es lent, tant perque tots guardem forces com per que les cordades que ens precedeixen tampoc ens deixen pas. A la foto la Marta i l'Isaac tancant la segona cordada.

 Amb la llum del sol queden al descobert els montrusosos seracs i les esquerdes enormes que trobem al llarg de quasi tota l'ascenció. A la foto en Joan encapçalant la primera cordada seguit de l'Eva.

 Conforme anem guanyant alçada ens adonem de la màgia del lloc i de la inmensitat de la Barre. A la foto en Toni fent una parada tècnica. Mirem d'adaptar el ritme d'ascens a tots els components del grup.

 
 Anem creuant fissures i passos mes o menys drets. A la foto l'Eva gaudint de l'espectacle de les vistes.

 Al cap d'unes 2h més ja divisem de nou el cim de la Dôme i el riu de gent que s'hi aproxima. Son les 07h del matí i duem 4h de marxa.

 Arribats a l'alçada de 3600m una de les cordades decideix tornar cap al refugi per esperar a l'altre cordada en el seu intent de fer cim. La prudència es un variable super important en alta muntanya que ens pot evitar ensurts majors.

 Durant l'ascens les parades per reposar i agafar aire son tant continues com curtes. Un màxim de 20segons per no fer-nos perdre massa temps. A la foto en Toni reposant sobre el pont de neu d'una fissura força profunda.

  Les fissures que anem atravessant son imponents i el respecte que ens provoquen es màxim.

 Quan arribem a la rimaya sembla que haguem fet ja quasi tot el més difícil de la jornada peró...

 ...evidentment ens queda superar-la. Es tracta d'un pas dret on el trànsit de gent i l'estat de la neu fà que sigui una operació un pèl delicada.


 Després de 6h d'ascens la cordada formada per en Toni, l'Albert i l'Isaac arriba a la Dôme de Neige. Son les 09h del matí. Hem aconseguit la meitat del repte...ara toca baixar!! El cim queda dedicat a la segona cordada del grup que ha reculat, al futur fill d'en Toni i la Marta (en Gerard), i al nostre club el CER.

El sol pica fort i a la baixada ens adonem que la neu s'està transformant més ràpid del que pensàvem i els passos de la rimaya que ara ens toca descendre encara son més delicats. L'amenaça de caiguda de seracs i la debilitat dels ponts de la neu ens fa decidir accelerar el pas i baixar el més ràpid que poguem tota paret. En toni desgrimpant el pas de la rimaya.

 Amb poc més d'una hora i mitja arribem al peu de la paret contents i "segurs" ara ens toca encarar tota la glaçera per retrobarnos amb l'altre part del grup.

 Després de quasi 15h de descens i més de 2100m de desnivell negatiu arribem de nou al parquing d'Ailefroide. Son les 18h de la tarda. L'objectiu ha estat complert amb èxit.



Fins la propera companys....salut i muntanya!!!!

!!! A T E N C I Ó !!!


RECORDEU
, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local
de la secció (2ª planta del CER).

Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.