Bones gent;
El passat diumenge dia 24, varem anar a caminar per els paratges de l'Albera aprofitant la XXVI Marxa de l'Alberada organitzada per els nostres companys del Centre Excursionista Empordanés de Figueres. En total varem recòrrer aproximadament 15km amb un desnivell acumulat molt suau. La sortida va reunir a 11 membres de la secció; L'Ari, la Marta, l'Eva, en Maño, en Xeve, la Nandy, en Robert, en Francisco, la Mariana, la Cénia i l'Isaac i a 4 amics; la Margot, la Laura, la Myriam i en Xavier.
Una cop a Sant Climent, petant la xerrada a les 08:30h abans de començar.
L'Alberada es una marxa força coneguda i per tant concorreguda com es pot apreciar sobretot ens els trams d'inici del recorregut.
Els de la secció no triguem gaire en avançar posicions i desmarcar-nos del gran grup...i es que tenim potència de sobres per aguantar un ritme que ens faci suar de valent...de fet hem vingut a a aixó!!! L'Eva, la Marta, la Cénia, la Mariana, en Maño, la Nandy, en Robert i en Xeve apretant el pas per agafar posicions capdavanteres.
Excepte algun "repetxón" trencacames la marxa presenta un desnivell molt suau. La Mariana, la Marta, la Nandy i en Robert treient a llengua en un dels pocs trencacames que trobem.
El traçat també és força evident i per tant no cal parar massa atenció a les senyals ni als trencalls com així ho demostren en Maño i en Xeve que tot caminant van arreglant el món a base de xarrera.
Sense ni adornar-nos-en arribem al punt mig de l'itinerari, a l'Ermita de Santa Fé dels Solers (S. VIII-X) on quasi sense haver-nos cansat i encara amb no massa gana, fem una paradeta tècnica...
...i no li fem el lleig als bocates que ens tenen preparats a l'organització. La Marta i l'Eva fent els honors a l'habituallament.
Reposats 5 minuts, es la secció femenina qui pren la davantera i s'encarreguen de marcar el ritme, per cert un ritme força valent!
L'Itinerari de l'Alberada d'enguany trascòrrer paral·lela a una ruta megalítica que passa a prop de multitud de Menhirs i Dolmens que trobem senyalitzats de forma curiosa per a localitzar-los i visitar-los.
En un d'aquests, el Dolmen de la Gutina, hi fem una paradeta i una foto de grup. Aquest en concret està documentat des de l'any 1866, fa quatre dies!
Les noies segueixen marcant el pas als homes (com de costum en la vida quotidiana) i van deborant quilòmetres quasi sense ni inmutar-se i sense observar...
...que alguns dels llocs per on passem sembla que serveixen de camp de "joc" d'alguna tropa estrangera, sembla ser per l'idioma.
Conforme ens anem acostant de nou al punt d'inici, Sant Climent Sescebes, la flora adopta diferents tonalitats i usos ara ja eminentment agrícoles com aquestes vinyes verdes vora el mar...
Després d'anar quasi tot el trajecte pràcticament sols, enfilem l'últim tram fins al poble adelantant algun caminant cansat mentre ens despedim d'aquest paratge enigmàtic i solitari de les nostres contrades.
Per últim foto de grup a l'arribada, la plaça Carles Cusí de Sant Climent Sescebes.
Bé doncs fins la propera i ja sabeu...animeu-vos a caminar, a trepar, a remar o a pedalar amb nosaltres o sense nosaltres peró animeu-vos!!!!
Ens veiem pel camí.
