Aquest diumenge passat dia 27, una colla de la secció vàrem anar fins a l'Alta Garrotxa, concretament a l'entorn de Sadernes a fer un cim de mitja muntanya; el Puig de Sant Marc de 1327m. Els que ens varem animar forem 10; en Maño, en Lluis Albert, en Francisco, en Joan Deulofeu, l'Eva, la Nandy, en Toni Montal, en Germán, la Martona i l'Isaac.
La jornada va estar marcada pel bon temps que ens va permetre gaudir d'unes vistes inusualment clares dels cims i les valls de la Garrotxa i l'Alt Empordà.
Al cap de poc ens adonem que les abundants plujes de les darreres setmanes han fet augmentar força el caudal de la riera de Sant Aniol i els passos que normalment es poden creuar sense problemes...
...ara ens toca passar-los descalços i ben ràpid donçs l'aigua està prou freda. A la foto les tres representants femenines d'avui de la secció, la Nandy, l'Eva i la Marta, creuant amb decisió la riera de Sant Aniol al seu pas per la zona de captació d'aigues.
Uns centenars de metres mes amunt hem de descalçarnos de nou per creuar la riera. Aquest cop el tram a creuar es més llarg i aixó els peus ho noten. A la foto en Lluis Abert i en Toni després de la remullada matutina.
Afortunadament també anem trobant algun pont que ens permet atravessar les aigues sense descalçar-nos. En aquest primer tram de l'itinerari hem d'anar creuant cada dos per tres la riera, cosa que afegeix emoció a la sortida.
Aviat s'ens descobreix en una clariana del bosc el Puig de Sant Marc, l'altiu i distant objectiu que ens hem fixat avui.
Cap a quarts d'11h arribem a l'Ermita de Sant Aniol d'Aguja on aprofitem per fer un mos i preparar-nos per al desnivell fort que tot just iniciarem a partir d'aquest punt.
Després d'aquest breu parèntesi reprenem de nou la marxa endinsant-nos al bosc. El desnivell augmenta considerablement i cal adecuar el ritme al gros del grup, doncs volem arribar tots al cim amb dignitat!!
Conforme guanyem alçada per dintre d'enormes rouredes de tant en tant la vegetació s'aclareix i ens deixa regals com aquest; vistes del Puig de Basegoda (1374m) just al límit amb la comarca de l'Alt Empordà, escortat pels avantcims del Martanyà (1030m) i el Faig Gros (1196m).
El camí que ens guia cap al Puig es força difús en alguns trams i prou marcat en d'altres. Es evident que no es un cim massa freqüentat a la zona. A la foto la Marta i l'Eva encarant un tram de fort desnivell reforçat per l'home amb murs de pedra natural.
Xino-xano anem fent i arribem a les impressionants Balmes d'Uja (800m) on aprofitem per fer un veure i descansar 2 minuts. El ritme que duem no es infernal però si constant. Arribats en aquest punt duem uns 500m de desnivell positiu en unes 2'30h.
Aviat ens tornem a endinsar al bosc, ara encara més dens, per seguir el que sembla una lleu traça de camí que ens duu a confondre'ns alguna que altre vegada. A la foto en Joan Deulofeu, en Maño i en Germán coll amunt.
Al cap d'1'30h aproximadament el bosc s'aclareix i...
...i ens obsequia amb un mirador ample i planer on fem una paradeta tècnica per recuperar l'alè.
Les vistes de la Coma de l'Orri, el Grà de Fajol, el Bastiments i ja més aprop del Comanegra i el Puig de les Bruixes ens sorprenen a tots. El dia es tant i tant clar que sembla que no hi hagi límit per la vista.
Després de la panoràmica excepcional tot seguit continuem amunt pel bosc ara amb un desnivell considerable. A l'imatge en Joan Deulofeu, en Toni Montal i la resta del grup encarant les últimes rampes de la jornada.
Com si d'un miracle es tractés, es bosc acaba per aclarir-se i deixa pas a un cingle de roca calcària compacte que ens condueix paulatinament i ben bé per la seva aresta...
... fins al cim del Puig de Sant Marc, on ens esperen unes vistes...
...impressionants!!
Després del corresponent avistament i localització dels cims propers coneguts, i de fer un petit mos...
...ens fem la sempre entranyable foto de grup.
No hi ha massa temps per a contemplacions i quasi sense treva decidim baixar de nou pel bosc ja que les hores de llum ara a l'hivern manen per sobre de les vistes i la nostàlgia excursionista.
L'itinerari que hem triat es circular i per tant un cop al bosc prenem un camí que trenca en direcció oposada al que duiem de pujada. El desnivell que desfem serà obviament el mateix que de pujada peró de moment el camí s'ens presenta en un principi més suau.
L'objectiu de baixada es anar a parar a Talaixà just davant de la cresta del Ferran i lleugerament a l'esquerra dels Cingles de Gitarriu.
El desnivell negatiu aviat es manifesta força acusat però les vistes de la Serra de Bestracà i la Vall de Sant Aniol ens fan oblidar les hores que duem de marxa i les que encara ens queden!
Finalment i amb una baixada fulminant i sense pauses desde Talaixà ens arribem en aproximadament un hora a l'alçada del Pont d'en Valentí que creua la riera de Sant Aniol escortat pels Cingles de la Manllada a l'oest i els Cingles de Gitarriu a l'est.
Conforme reprenem el camí de tornada a l'aparcament el sol ja es vol pondre i la fred comença a invadir lentament la vall. Ha sigut un dia llarg de quasi 9h de marxa però com sempre ha valgut molt la pena i ens ha deixat un bon regust i ganes de tornar-hi.
Per últim i per no faltar a la tradició, parem a Argelaguer a contribuir amb l'economia local tot fotent un berenar-sopar a quarts de 7 del vespre...i es que no ens estem de rés i avui de ben segur que ens ho hem guanyat!!
Felicitar a tota la colla per la jornada i especialment a en Lluís Albert per preparar-se les sortides a consciència...som un gran grup...visca la secció de muntanya del CER!!!!!
La part tècnica va estar solventada per el nostre Bob manetes i el nostre tresorer que val un imperi en Francisco.
Nou escut de la secció de muntanya escollit per votació popular.
L'Albert Caralps ens va sorprendre a tots amb un passi de diapositives super-autèntic que recollia des dels seus inicis en el món de l'escalada fins a l'anhelat viatge a Yosemite per realitzar una via de 1000m A3+/6a a la mítica paret amb la que somiem tots els escaladors: El Capitán
