FOTOS. ASCENSIÓ AL MONT PER LA TOSSA D'ESPINAU

Bones gent;

Aquest últim diumenge de maig hem decidit pujar al Mont, i per celebrar què és l'última sortida abans de la parada estiuenca l'hem allargat fent una llarga marrada per dos cims més; el Malveí i la Tossa d'Espinau. Abans de visitar i dinar al Santuari del Mont, encara hem tingut temps de fer un repòs espiritual a l'ermita de Sant Miquel de Coma-de-Roure, practicar el "tartering" i jugar a l'amagatall a les nombroses coves de la Tossa. Totes aquestes activitats pel mòdic preu de 7 hores de gastar xiruques, uns 1250 m. de desnivell acumulat o 2500 si comptem les baixades (hi ha una certa controvèrsia entre els participants) i alguna què altre cruixeta..., què es veu què és com s'anomenen correctament les agulletes de tota la vida (també hi ha controvèrsia, també)

Els expedicionaris d'aquesta sortida de mitja muntanya i desnivells de muntanya sencera hem estat; la Roser i en Francisco (versió més jove), l'Esther i en Pere, la Pili i l'Àngel, l'Elvira i en Lluís (versió més vella). Amb tot el morro però amb les millors excuses també és van apuntar a l'arròs la Marta i en Toni, tot fent una volteta de cinc minuts per dissimular...


Després de la primera pujada forta ja veiem al lluny el nostre objectiu final, el Mont, avui amb l'afegitó de "las cumbres borrascosas"


Tots atents a les indicacions del guia..., el guia demanant ajuda per què no li fan ni cas. Com podeu comprovar massa feina a riure, pentinar-se, cosir pantalons, buscar bolets i fotografiar-los.


L'Àngel i la Pili ben contents a punt de traspassar la porta d'entrada a l'ecumènica ermita de Sant Miquel de Coma-de-Roure.


Dissimulant al camp dels Hare-Hare, no fos cas què el gran mestre del cercle central no decidís convertir-nos en pedra.


Mentre enviem els més joves a què és perdin pel Malveí (cotxina enveja), els "quasi" joves aprofitem per fotografiar el proper objectiu; la Tossa d'Espinau, no menys acompanyada de "las cumbres borrascosas".


Coi, si què és espavilada aquesta joventut, han trobat la tartera què els permet fugir del Malveí.


Què dius Esther? Què és un xic complicat baixar per la tartera?


Doncs si..., sort del cul què serveix per amortiguar les caigudes. Ah... és què estaves cansada i volies seure..., oi tant!!


Haurem d'aprendre a fer "tartering" com la Roser, tant fina i segura què sembla què leviti per sobre les pedres.


Ja reagrupats i salvat el segon gran desnivell de la jornada, veiem unes taques fosques què semblen coves..., anem a mirar?


Vet aquí els forats de la Tossa d'Espinau. En Francisco surt ben content després de l'exploració. Ep, i en Pere? No havia entrat amb tu?


Mira't-el què és llest, ha trobat una altre sortida ben amagada !


Ja tots a ran de terra, aprofitem per a fer la foto de grup abans d'abandonar la llarga cinglera de la Tossa i encarar l'última pujada a la Mare de Déu del Mont.


Ep !. Propaganda del C.E.R. en aquestes sendes perdudes? No, es clar, és la benvinguda que ens dispensen en Toni i la Marta, què ja fa una estona què caminen pels entorns.


Finalment arribem al Mont, certament avui molt "cumbre borrascosa". Ep, qui és aquell home solitari que dona l'esquena al Canigó, potser tip de contemplar-lo?


És en Cinto, i com què està un xic garratibat amb tanta humitat, decidim acompanyar-lo en la foto complerta del grup...,  Deu i el mossèn !


Finalment i amb certa recança, abandonem en Cinto a la seva sort, tot preguntant-nos la qüestió què tot bon catòlic s'ha de fer a l'hora d'encarar la baixada..., costarà molt de pair l'incommensurable  arròs de botifarra i trompetes de la mort què hem endrapat al restaurant?


Caminar i menjar, què més és pot demanar?
Fins la propera !!!

FOTOS: FORADADA I CALA PEDROSA

 Bones gent;

Aquest diumenge hem tancat amb l'èxit de gent i ambient acostumats l'última de les sortides pel Montgrí abans de la aturada estival. Com a traca final hem pujat un grau el nivell d'esforç requerit i hem decidit atacar d'una tacada les cales Ferriol i Pedrosa, la Foradada i el Cap Castell, tot plegat quasi 13 Km. i un desnivell acumulat d'uns 500 m. Deu n'hi do!

Deixem els cotxes a la intersecció de la pista de l'Estartit amb la Base americana i ens fem la foto de família Es pot dir què ens sentim molt units !


 Amb pas valent i sota el guiatge d'en Maño, comencem a trescar els 22 participants d'avui.


 A mig camí, com què ens sentim els reis del Mambo, i aprofitant què passa un elefant, decidim fer practiques de tir. Sort què portem les escopetes descarregades !

 Toca baixar a la cala Ferriol, avui per una altre sender al què ja coneixíem d'una anterior sortida.

 Com què el dia no convida a fer una capbussada, aprofitem per a fer una altre foto de família. Realment ens sentim molt units !

 Foto de part de la secció femenina.

 Foto d'una altre part de la secció femenina..., Jaume, què hi fas aquí?


 
 Ens dirigim al Cap Castell, la ruta no sembla molt definida, oi? Sort d'en Germán què obre camí amb una podadora i d'en Lluís Tomàs què dirigeix el transit.

 
Esmorzar a sobre la Foradada és una fita què poca gent pot explicar. I a més no la vam enfonsar !


En Germán demostrant què amb la podadora és pot fer més coses a part de tallar branques de pi. Quin control !

Baixant a Cala Pedrosa, imatge inusual de la Foradada.

Última fita d'avui. Cala Pedrosa a la nostre disposició. Aprofitant la bona mar i què hi ha gent un xic cansada, sospesem la possibilitat de:

construir una barca seguint les indicacions del mestre d'aixa Lluís...

...i utilitzar els pals de caminar com a rems improvisats.

Finalment, i com a bons muntanyistes, desestimem les opcions marítimes i enfilem valents l'última costa direcció al nostre punt d'origen.

On arribem sencers i sense cap baixa. Estem tan contents què ho aprofitem per a fer una altre foto de família. Realment ens sentim molt i mooooolt units !

FOTOS: LA CRESTA DEL FERRAN





Bones gent;

Aquest dimarts dia 1 de Maig, membres de la secció hem volgut col·laborar amb la campanya "Jo no pago" que es realitza a tot Catalunya en contra dels peatges. Assabentats pel nostre lider, l'Isaac Vuitdits què Monsenyor Ferran de Corsavell i ses Escales pretenia instaurar el dret de pas pels seus dominis, hem decidit, armats amb cordes -només per si feia falta- dar-li un petit escarment. Un cop a Oix ens fan saber què si volem picar la cresta del Ferran hem d'entrar a la misteriosa cova i anar seguint...


 El més valent de tots, en Toni Set'acaba, entrant a la pregonesa del cau. "Soy minero..."


En Lluís Sensealbert, integrant del primer escamot, explorant una de les sortides de la Tuta.

Victoriosos enfilem muntanya amunt sota el guiatge del nostre tinent de grup, en Xeve Malcalçat.

Al mateix temps surten de la cova dos dels tres integrants del segon escamot, na Nandy Callamai i en Rafa Mortadel·la, amb ganes de tocar la cresta al Ferran.

Reina santíssima, vols dir què no s'enfila molt, aquesta senda?

Però molt i molt, vols dir què no tocarem el cel?

No s'acaba mai. Sort què no hi ha transit en sentit contrari !

El tinent Malcalçat invoca els esperits de la Garrotxa, a veure si ens ajuden a trobar aquest malfactor d'en Ferran

Ep. Aquí hi ha un esvoranc i hem de tirar la corda si volem continuar.

Ben assegurats per en Toni Set'acaba, anem baixant tot pregant a la Verge de les fractures perdudes. Per cert, a on és el tinent del segon escamot, què encara no ha sortit a cap foto?

Ahh. Vet-lo aquí, en Joan Primitivus explicant molt gràficament de quina manera es menjarà el Ferran si se'l troba.

Toca remuntar el què hem baixat. Voleu dir què aguantarà aquest cordam?

Ara si què deu faltar poc..., què dius, fins allà al final hem de trescar?

Doncs vinga, no se'ns faci de nit. Després de tantes hores de marxa ens sembla què finalment arribem al cim. A veure si s'amaga allà...

Tot va bé si acaba bé. Ben contents de la gesta encara què no haguem pogut tocar la cresta al Ferran..., o potser si què l'hem picat un xic?

Baixant tenim la sorpresa de topar-nos amb un dels dominis del Baró; Nostre senyora de les Escales. En Rafa Mortadel·la, tot emocionat, ens notifica què el Senyor Ferran està amagat a dins, ens demana clemència i ens fa saber que renuncia a fer-nos pagar mai més cap peatge.

En Joan Primitivus és l'encarregat de fer repicar les campanes per a fer saber a tot el veïnat de l'Alta Garrotxa tan esplendoroses noves. Està be aquesta morada..., vols dir què no li podríem expropiar al senyor Baró ara què el tenim acollonido?

Abans d'arribar al carruatge 4 x 4 què ens espera, encara tenim temps d'alçar la vista per veure part de la patejada, trescada i escalada d'aquesta sortida tan meravellosa què la natura ens ha ofert.

Finalment, i després de 10 hores, ja estem a punt per tornar a l'Escala i poder narrar al nostre benvolgut capità l'Isaac Vuitdits,  l'extraordinària excursió d'avui, com sempre, amb el millor ambient i ...cansats, si, però molt menys què contents.


Fins la propera !!!
P.D. Si algun primmirat troba a faltar la foto de la cervesa del final, què sàpiga què no és cap descuit. Unes braves i unes mandonguilles com aquestes no és poden ensenyar. Psssst, tropa, silenci sepulcral, què no s'esbombi gens !!!
.

!!! A T E N C I Ó !!!


RECORDEU
, dia de trobada: primer divendres de cada mes, a les 20h al local
de la secció (2ª planta del CER).

Per participar en les activitats que organitzem desde la secció cal estar federat per la FEEC (tràmit que fem desde la secció). En cas de que no ho estigueu us haurem de fer "l'assegurança temporal" que val 4'80€/dia.