FOTOS: CAMINADA L'ESCALA-MONTGÓ-L'ESCALA

Bones gent;

Aquest diumenge hem anat a caminar pel nostre estimat i sovint anyorat Montgrí, que últimament el teniem un pèl oblidat i hem fet una ruta circular que ens ha dut aproximadament 5h30' de caminada a bon ritme.

Sortint del CER i prenent el mar com a referència hem vorejat el passeig marítim fins arribar a la Clota on hem ens hem arribat fins a Punta Montgó travessant les pinedes dels militars. Després hem baixat fins a la platja de Montgó i hem enfilat cap a Punta Milà per després agafar el camí fins al Mas Plà que ens ha dut tranquilament fins a l'esplanada-girador de camions de bombers que hi ha just a sobre del corriol que duu a l'ermita en runes del Palau. Per aquest corriol hem tornat a Montgó i allí hem enllaçat amb el camí dels Tremes. Creuant per riells de dalt hem arribat de nou a la platja i mes endavant al passeig marítim que ens ha dut de nou al CER.

Per aquesta sortida ens hem animat uns quants matinadors; en Francisco, en Jordi, en Maño i el seu germà, en Lluís Tomàs, la Carme, en Xeve, l'Ariadna, la Nandy, l'Òscar, la Marta, la Niet, la Mariana, en Jordi Martínez i l'Anna, la Remei i l'Isaac.

El dia s'ha aixecat "frescot" com diria en Tomàs Molina

Hem aprofitat per prendre vistes d'alguna nova paret per el grup d'escalada...

A partir de l'Illa Mateua L'Ari s'ha afegit al grup i hem enfilat cap a la Torre de Montgó amb una de les poques pujades del recorregut.

Passant per Les Cambres

I baixant cap a la Platja de Montgó

Un grup molt maco i amb la panxa plena després d'esmorzar a Punta Milà

L'Isaac amunt i avall amb la bicicleta fent de reporter

El grup s'estrira i cadascú agafa el seu ritme...

...mentre en Maño, que avui va de pastor, es queda entre "dues aigues" per no perdre cap ovella del ramat.

En aquestes caminades es difícil que algú es prengui la molèstia de voler marcar el ritme i guiar el gran grup, però elles, les nostres noies, sempre estan disposades a prendre el lideratge i deixar clar que aquí, com en la vida real en definitiva, qui mana senyors....son elles!!! Aquí la Marta, la Mariana i la Nandy al capdavant mentre els homes resten en segon pla a l'espectativa (com us deia, com en la vida real!!!).

A poc a poc anem fent camí i quasi ja podriem dir que anem de tornada un cop passada la meitat del recorregut. La gent va sobrada d'ànims i de forces i això es nota per que no paren de xerrar....i no es maco això?

Com en el Pòker, avui la cosa va de parelles i trios. Aquí l'Ari i la Niet caminant en tàndem...

...seguits per el tàndem Xeve-Carme...

...i per el trio format per en Francisco, la Remei i en Lluís Tomàs.

El dia no s'acaba de destapar però tampoc ens ha plogut, així doncs sembla que el temps segueix de bones amb la secció i es manté la ratxa de sortides sense pluja...que duri!!

Fem una paradeta tècnica per reagrupar tot el grup i els gossos es clar, i des d'aquí dalt...

...observem L'Escala com sempre preciosa, el mar crescut pel gregal i la serra de l'Albera ja enfarinada per les últimes nevades.

Baixant per corriols arribem fins a Montgó i ens tornem a endinsar al bosc per arribar-nos suaument fins al camí dels Termes ja de baixada cap a l'Escala.

En aquestes sortides on anem tant relaxats cal fer igualment sempre un cop d'ull enrere per si tothom va seguint i evitar que ningú es despisti. Aquest cop li toca a l'Òscar fer de sereno!

Tornem de nou a retrobarnos amb el mar avui mogut pel vent del Nordest. La que ocupa plaça d'extracomunitaria a la secció, la Niet, queda embadalida amb els paratges de l'Escala i prefereix anar mes lenta per empaparse de tota la màgia d'aquest racó de costa que encara desconeixia.

Per la costa dels militars tornem fins al port de la Clota...

... i enllaçem de nou amb la platja de riells i el passeig marítim...

...on alguns encara tenen temps de parar al mercat a fer una ullada als saldos. Aquí en Xeve i en Maño fent un "vistasso" a la paradeta de mitjons.

Per últim i com mana la tradició, cerveseta i uns riures al CER per celebrar la jornada.

Bé doncs recordeu que el proper divendres tenim la última reunió de l'any + la projecció del video "INTREPIDA SIRENA" + el sopar de la secció, no hi falteu!!!!!!!!!

Ens veiem divendres!

P.D.: Agraïm a en Maño el treball fet en aquesta sortida, i es que sense ell les sortides no serien el mateix...un 10!!!!

FOTOS: INICIACIÓ A L'ESCALADA de VIA LLARGA (MONTSERRAT)

Bones gent;

El passat diumenge varem anar a escalar a Montserrat dintre del cicle d'iniciació a l'escalada de via llarga que duem fent a la secció desde finals d'estiu. Aquest cop la via seleccionada fou la "Badalona" de 170m i V grau del Gorro Frigi. Tot i la predicció meteorològica adversa la resposta de la gent va ser tot un èxit i la crida va reunir a 8 escaladors de la secció. Els atrevits foren en Job, la Niet, la Nandy, en Joan, en Rafa, en Xeve, la Marta i l'Isaac. La jornada va ser força dura amb temperatures rondant els 5º però amb un vent gelat que feia que la sensació tèrmica fos encara pitjor, segurament per sota dels 0º.

A pesar del fred extrem tothom va gaudir al seu ritme i es va trobar amb la paret i amb noves tècniques que practicar.

Primera hora; bocata al bar del Monestir tot preparant les cordades i estudiant la via al detall.

Pujant cap al funicaular la boira envaeix tot el recinte del Monestir i fa preveure un dia poc agradable per escalar.

Avui no estem per perdre el temps i sense manies agafem el funicular que ens puja cap al camí de Sant Joan. La Marta, la Nandy i en Rafa disfrutant d'una de les aproximacions mes còmodes de la història....més val que no ens hi acostumem gaire perquè realment aquest "lujo asiàtico" es una raresa dins del mon de l'escalada i on a més....

...pots disfrutar de les vistes de l'abadia de Montserrat mentre vas pujant cap a la paret.

El funicular ens deixa al camí de Sant Joan a Sant Jeroni que prenem sense pausa doncs les ganes ja afloren i volem aprofitar el solet que timidament encara escalfa les cares Est de les agulles.

Al llarg del camí ens topem amb siluetes conegudes per tot bon escalador que hagi trepat algun cop per Montserrat. A la foto les agulles de L'Elefant, la Prenyada, la Momia i la Momieta.

Situats ja a peu de via fem les quatre explicacions pertinents i la primera cordada formada per en Xeve, en Rafa i la Marta es disposen a escalar el primer llarg mentre les altres dues cordades esperen pacientment el seu torn.

Aviat ens adonem que el fred es intens i que ens tocarà aguantar de valent doncs el sol no triga en marxar ràpidament ja que la via es troba a la cara nord-est. En Joan, primer de la segona cordada, donant explicacions a la Nandy mentre la Niet i en Rafa mediten i la Marta assegura a peu de via.

La primera cordada fa molt bé la seva feina, per cert no massa fàcil doncs el primer llarg de la "Badalona" es un xic perdedor i desprotegit. La Marta tancant la primera cordada i a punt de flanquejar a l'esquerra cap a la reunió. Al fons l'agulla de la Magdalena Superior.

Amb les tres cordades ja a la paret anem enllaçant llargs, posant a prova els coneixements adquirits i perdent la por a l'alçada. El vent gelat ens fa abrigar-nos a tots més del que pensàvem i les esperes a les reunions es tornen tortuoses!!!

Les hores d'escalada esportiva han servit per assolir coneixements generals, per aprendre maneig de cordes i instruments d'escalada, per pedre la por a l'alçada, per millorar l'equilibri i per guanyar agilitat però aquí cal estrenar-se a pujar metres i més metres tot perdent el terra de vista i concentrant-nos en dosificar l'energia fins al cim. A la foto en Job posant tots els sentits en avançar amb seguretat cap a la reunió.

En les jornades d'iniciació tothom progressa al seu ritme, en funció de les seves aspiracions i de les seves capacitats. Les cordades segueixen i depenen dels seus primers i en Joan que avui s'estrena de primer, fa un paperàs portant la seva cordada amb ordre i disciplina llarg rere llarg cap al cim.

L'hivern ens ha vingut a buscar a la paret, i el temps canvia cap a pitjor amb un vent enfurismat uns núvols amenaçadors i una fred que ens cala als ossos. Tot i això les tres cordades progressen poc a poc i sense lamentar-se doncs comprenen perfectament la situació. Arribats en aquest punt queixar-se no serviria de res, més val guardar energies i resar perque el cel no descarregui. En Rafa en una reunió prenent-s'ho amb filosofia mentre s'intenta liar un piti amb els que considera que ja no son els seus dits...doncs fa estona que no els sent!

L'ambient gèlid no deixa estones per masses contemplacions però de tant en tant ens permetem el luxe d'admirar el paisatge que ens envolta i que sobresurt de la boira. Les esperes per deixar avançar al "convoi" de les tres cordades ens deixa imatges com aquesta; en Job i l'Isaac posant amb part de la Catalunya central treient el nas timidament per darrere.

La primera cordada arriba al cim i es disposa a esperar a les altres dues cordades enmig d'un vent fortissim amb ratxes de més de 60km/h. En Rafa intenta demostrar-li a la Marta la força del vent amb mètodes rupestres.

L'Espera al cim es fa eterna i els jocs es van succeint. Ara es el torn de la Niet que com a bona paracaigudista (fixeu-vos amb el detall: el seu casc) li ensenya a en Rafa a estabilitzar el seu cos contra el vent.

La segona cordada arriba quan el sol ja ha desaparegut del tot i la fred es fa quasi insuportable, però resta encara la tercera cordada i cal esperar un xic més, d'això s'en diu esperit de sacrifici!

Finalment i després d'un munt d'hores de patiment agraït, arribem al cim del Gorro Frigi amb un sentiment general d'èxit i eufòria.

La baixada es un pèl delicada i cal anar si cap encara amb més compte per les fortes ratxes de vent. En Job i la Marta baixant per els trams de descens equipats.

Arribem de tornada al Monestir ja fosc i amb frontals. Avui celembrem més que altres dies, haver fet cim, doncs les condicions han estat realment adverses i per contra tothom s'ha portat com un valent i ha sapigut estar a l'alçada de la situació. Un aplaudiment per aquest grup que s'ha curtit prematurament en la paret i que demostra així que els hi espera una gran futur trepant per les alçades!

Felicitats a tots campions!!!!!

Salut i mutanyes i...fins la propera

FOTOS: ESCALADA A SOLIUS

Bones gent;

El passat dissabte dia 13 varem anar a escalar a Solius, una de les nostres escoles d'escalada preferides i on acudim sovint a fer jornades d'iniciació. La veritat es que l'assistència va ser tot un èxit i el temps es va portar prou bé, amb sol tot el dia però amb vent ratxejat força molest a estones. A la "crida" escaladora hi van acudir; la Nandy, la Inet, la Magda, en Rafa, en Job, la Leslie, l'Albert, en Xeve, en Joan, en Lluís Tomàs, la Marta, en Lluís Camacho, en Joaquín, en Francisco i l'Isaac.

Sembla que les jornades d'iniciació que fem a la secció van donant el seu fruit i cada vegada més la gent va perdent la por a l'escalada i es va enganxant poc a poc. Aixó afavoreix que anem consolidant i augmentant el grup d'escaladors de la secció que estava un pèl estancat .

La jornada comença amb un repàs dels coneixaments bàsics; revisió del material i la seva funció, petit recordatori de nusos, com encordar-se, com assegurar al company, com progressar segur per una via, etc... A la foto; en Lluís Tomàs assegurant mentre en Job ansiós perdut espera el seu torn per estrenar-se avui. Al fons en Xeve crida algunes instruccions als que trepen mentre en Joan assegura i la Inet observa.

Avui anem més per feina que mai i en menys d'una hora ja tenim muntades unes 6 vies en tope-rope per que la gent pugui "catar" el major nombre de vies possibles durant la jornada. La Inet encordant-se, mentre la Nandy i en Rafa miren d'esbrinar els passos de la via i en Joan es prepara per assegurar. Lo positiu d'aquestes jornades es que tothom apren a escalar alhora que apren a assegurar i per tant sense saber-ho es començen a formar com a escaladors complerts!

En Joaquín celebra exultant l'encadenament d'un V+ mentre la Marta escalfa motors per treure's de segona un V amb un pas de placa força fí. Cada cop que muntem una jornada d'iniciació es veuen de manera molt clara els progressos que ha fet cadascú. Així doncs hi ha des de qui ja comença a anar de primer i obrint la via, a qui escala i assegura per primer cop, a qui va pujant grau paulatinament i perdent-li la por a la verticalitat. Una roda d'engranatge perfecte que deixa content a tothom i que afavoreix que cadascú pogressi al seu ritme i sense estressos.

Es curiós d'observar com sempre en cada jornada que fem, es descobreix algun "diamant en brut", alguna jove promesa que ha restat en l'anonimat fins que li hem donat l'oportunitat de calçar-se un arnés i uns peus de gat i de trepar i trobar-se amb la paret. En aquesta ocasió n'hem tingut més d'un; la Inet, la Magda, en Rafa, i la Leslie (a la foto) que van demostrar que tenen un potencial increïble del que segurament ni ells mateixos en tenien coneixement.

El bon rollet i les ganes de la penya son tals que la paret arriba a estar al límit de l'overbooking. Tres vies paral·leles = tres escaladors progressant alhora. Per ordre d'esquerra a dreta, l'Albert encadenant el V de placa, la Marta arribant a la reunió del V en tope-rope i la Nandy baixant eufòrica del IV+.

Les hores van passant però no s'aprecia el mínim indici de fatiga en el grup així que li fotem gasto a la fiambrera i....

... sant tornem-hi. La Marta, en Joaquín i en Xeve fent la segona ronda a les vies de la zona inferior de l'Agullola de Dalt. Cinquillos però amb algun pas curiós i 30 metres non-stop.

En Joaquín, alias "Cloromiro" amb més de 20 anys d'escalada a l'esquena, escalant sense la preocupació de que allunyin els seguros, ni pensant si trobarem fissures dignes per posar-hi els friends, o si els burils que trobem pel camí son de l'edat mitja, o si s'ens acabarà l'aigua o si... Simplement avui toca disfrutar de l'escalada esportiva i currar-se el grau aquell que tens pendent i no acabes d'assolir mai!

Els de la secció hem "conquerit" literalment el lloc. Pràcticament no deixem espai a d'altres grupillos d'escaladors que es passen per allí, els peus de via estan colapsats i sembla que anem a preu fet, la gent escala, descansa, escala, descansa, escala....que a pinyò!!!!!

El sol està a punt de desaparèixer però la penya segueix mirant enlaire i buscant alguna via que encara no hagi fet...però si portem mes de 7 hores escalant per deu!!!!! Hi ha qui avui acumula més de 10 vies!!!, tot un rècord en una sessió d'escalada maratoniana com en recordem poques! En Rafa memoritzant els passos del que preten ser el seu primer 6a mentre la Magda l'escolta atònita.

Part del grup s'ha anat retirant durant la tarda peró just abans de que es pongui el sol encara resistim alguns. Foto de grup a peu de vies amb el somriure al llavis i l'adrenalina aflorant.

Finalment i després d'una llaaaaaarga i memorable jornada d'escalada tornem al CER a fer la birra de rigor i compartir l'experiència entre uns riures, unes patatilles i uns festucs. El grup d'escaladors de la secció està en augue i això ens anima a tots a pensar que anem en la bona direcció...felicitats a tots trepas!!!!!!

Bé doncs fins la propera, que per cert es diumenge que bé en una altre jornada d'iniciació a l'escalada però aquest cop de via llarga i a Montserrat.

Salut i tàpia!