Finalment aquest passat dissabte seguint d'aprop la previsió meteorològica hem optat per canviar la sortida que teniem programada al Canigó per una matinal al Roc de Frausa intentant evitar així les tempestes que estaven anunciades per el Pirineu.
I val a dir que l'opció ha estat molt encertada doncs es tracta d'una zona tot i que propera, força desconeguda per nosaltres. La ruta te l'encant de trancòrrer per la carena del massis de Les Salines i d'assolir el cim més alt de l'Alt Empordà (Roc de Frausa=1450m).
Els matiners de la secció hem sigut en Maño, en German, en Joan, en Lluís Albert, en Quim, la Marta, en Pere Sala, en Lluís Tomàs, en Pere Garcia i l'Isaac, que hem finalitzat la ruta d'uns 32km i 1000m de desnivell positiu amb unes 6h aprox.
Encara fosc començem a caminar. Son les 07:30h del matí i de moment sembla ser que no plou! En Lluís Tomàs i en Pere Garcia arrencant motors.
Aviat comença a clarejar. Les pendents a l'inici son força suaus i permeten un ambient distès entre el grup.
El desnivell no es acusat durant el recorregut però es constant i guanyem alçada quasi sense notar-ho. Malgrat el dia enboirat divisem el Pantà de Boadella en la llunyania.
Quasi sense esparar-ho ens topem amb la Font de Les Salines on l'aigua fresca i bona es molt d'agraïr.
Aprofitem l'espai per "ventar un retrato" de grup a la font acompanyats per en "Mastí", el rellam de gos que no sabem d'on ha sortit però que ens ha seguit sempre fidel desde que hem començat a caminar a Maçanet de Cabrenys fins al cim....deunidó!
Anem endinsant-nos en fagedes frondoses tot seguint les traces del GR espantant de tant en tant algun senglar solitari que campa lliurament per aquestes contrades.
Els boletaires de la secció s'animen a caçar els primers bolets de la temporada. En Joan orgullós de la seva collita mostra els exemplars a la resta de la colla.
Ja més amunt i rondant els 1300m el bosc s'aclareix i deixa pass a una zona d'enormes blocs de granit. El cim ja es a la vora.
Finalment i després d'unes 3h ens plantem al cim del Roc de Frausa. La boira que ens ha acompanyat pràcticament tota l'estona, ens priva de veure les vistes sobre les muntanyes de la Garrotxa, el Massis del Canigó i part del Pirineu oriental.
Embadalits quedem tot el grup quan en Lluís Albert ens mostra les seves dots de gran orador recitant un poema d'en Santiago Rusiñol al cim en honor de l'excursionisme. Quin gran moment!!
Un cop abaix i com a sorna vengativa surt de nou el sol deixant-nos entreveure el paissatge que la boira ens ha enterbolit durant tot el trajecte.
I per últim com no podia ser d'una altre manera, col·laborem i com mana la tradició de la millor forma possible amb l'economia local...cargols a la llauna, civet de senglar i bon raig de vi negre!!!Salut i fins la propera!!!!
El grup a rribem a Solius cap a a quarts de 10 carregats i disposats per passar una bona jornada d'escalada. A la foto la Marga tancant el grup.
Aviat ens posem per feina, muntem 4 grups i equipem 4 vies "del tiron" per anar fent boca. La zona triada es com sempre la d'iniciació amb vies assequibles.
Poc a poc la gent es va animant en veure els seus companys com disfruten mentre tiben. A la foto en Lluís Tomàs reprenent l'art de l'escalada després de més d'1 anys parat al dic sec.
...i de material de la paret. En una paraula...IMPRESSIONANT!!!! També volem felicitar a la Mireia de tans sols 11 anys que va fer un gran paper enfilant-se a vies que ens van fer suar a més d'un. 
Després d'una calurosa i animada jornada d'escalada fem la foto de grup a l'ombra perquè de sol i de vies ja en tenim prou per avui.
Avants de marxar però fem una última ullada a l'indret màgic de Solius desde les alçades i fem involuntàriament una foto pel record.
