Bones gent;
Ja que aquest estiu no varem reunir el cuorum suficient per fer una visita a Alps, aquest mes de juliol, quatre membres de la secció varem fer una escapadeta curta al pirineu francés, concretament a la zona de l'Ariège a descobrir aquest petit racó de món tant desconegut per nosaltres com plé de muntanyes i parets per trepar.
En Toni, la Marta, la Martona i l'Isaac varem tirar d'autocaravanes per explorar aquestes valls properes a casa nostra.
Us deixem de mostra algunes fotos de les 4 jornades viscudes;
La Dent d'Orlú treu el nas per darrere del bosc. Avui el nostre objectiu es escalar una de les seves vies de la cara Est. Ens llevem ben aviat i sortir en direcció a la paret. Son les 06:30h del matí.
Arribats al coll descobrim el que ja intuiem; una acumulació de neu important fruit d'aquest hivern tan generós que hem viscut. Aixó ens dificultarà l'accès a la paret.
A les 08h ens plantem al peu de la llengua de neu crosta que cobreix com un mantell la base de la paret Est de la Dent i ens fa prendre una decisió ...
...toca jugar-se-la per la placa de neu dura fins arribar a peu de paret. Sense crampons i sense piolet resulta una tasca delicada e incòmoda peró si volem complir el nostre objectiu no ens queda més remei.
Quan arribem a la rimaya ens toca localitzar l'inici de la nostra via, cosa que ens duu a recòrrer tot el peu de la paret desesperats per la pèrdua de temps.
Després de quasi 3h desde que hem arribat al peu de la placa trobem una línia de parabolts donem per fet que es tracta de la nostra via. Més endavant descobrirem que estàvem molt equivocats.
Satisfets ens disposem a escalar aquesta mole de granit. El dia es llarg i no patim per la llum.
La línia triada es força plaquera, amb fissures abundants on posar catxarros, peró realment no son necessàris, doncs en general la paret es troba força ben equipada.
Darrera deixem el malson de la rimaya que baixa per la vall resseguint el contrafort de la Dent.
Hem gaudit d'uns moments d'intensa sol·litud i silenci sepulcral, peró ben aviat ens asetjen multitud de cordades que envaeixen el peu de paret en busca de les magnífiques vies d'aquesta cara Est.
La presència d'escasos núbols a l'horitzó ens tranquilitzen i ens fan oblidar-nos de les temudes orages que tenen per aquestes latituds del pirineu un cop entrada la tarda.
Anem enllaçant llargs sobre una roca d'excel·lent qualitat, amb una adherència sorprenent. Al cap d'unes hores estem ja convençuts de que la via que estem fent no és la via que preteniem fer. Finalment la via resulta ser "A bisto du nas", un 5c de 400m que ens està encantant.
Per la part de dalt, la paret s'ajeu un pèl i aixó fa que escalem força ràpids i que recuperem part del temps perdut a la rimaya.
Abans del cim de la Dent, ens toca crestejar una 50m per una aresta aèria amb molt bones vistes.
Finalment i després de 3h d'escalada arribem al cim de la Dent; objectiu complert!!
Els segon dia per aquests paratges el dediquem a fer una sortida familiar fins a un cim proper; el Pic de Tarbesou. En Toni, la Marta, el petit Gerard, la Martona i l'Isaac ens disposem a fer una sortida circular que ens ha d'ocupar entre 5 i 6h.
La jornada ens sorprén també amb un dia espectacular i després de començar a caminar...
...aviat divisem la cara Est de la Dent d'Orlú tot just escalada ahir i encara present en el record
La neu segueix present també en aquest cim amb acumulacions gens menyspreables. El nostre gos, en CUP ha descobert avui la neu i fa les delicies inspeccionant les fissures amunt i avall. A la foto dreta la Marta enfilant cap al cim.
Després de 2h escasses caminant arribem al cim, peró ens queda encara una bona volta per recòrrer.
El petit Gerard està força animat i a esquenes del seu pare disfruta de valent del paisatge.
Després de carenejar suaument per la banda dreta de la vall, arribem a la meitat del trajecte i ara ens toca recular en sentit contrari tot baixant cap al fons de la vall. La neu segueix present en gran part de l'itinerari.
Després de més de 5h caminant enfilem cap al darrer coll abans d'encarar la vall de tornada. Aquest paratge abrupte i dret ens fa suar més del que hem suat en tota l'excursió.
El tercer dia ens plantem al peu de la cara Sud de la Dent i pretenem fer també una sortida familiar per la reserva national d'Orlú fins al refugi de
Avui la considerem una jornada de recuperació activa i el nostre objectiu es arribar-nos al refugi d'en Beys a fer una cervesa i baixar de nou.
El cabal dels rius de la zona es força espectacular. Aquest paisatge es plé de flora i fauna protegida.
La progressió per la vall ens descobreix paratges que ens recorden un xic a la vall d'Ordesa
Després de 3:30h de camí arribem fins al refugi d'en Beys
Les noies s'han quedat un xic més avall esperant-nos i en Toni i l'Isaac després de la birra celebrem la gesta del dia.
Bé companys, ens veiem aviat a la propera sortida i no deixeu de caminar!!!
