FOTOS: INICIACIÓ A L'ESCALADA ESPORTIVA A BEUDA

Bones gent;

El passat diumenge varem anar a fer una jornada d'iniciació a l'escalada esportiva a Beuda (Garrotxa), una escola que va estar tancada durant un temps i que avui venim a retrobar i rememorar. Hem anat directament al sector "Els Gossos" on les vies son de grau baix-mig i n'hem muntat algunes per anar alternant. L'escola està orientada a sud i per tant a recès de tramuntana que avui bufa fort al nostre petit país. Es una escola ideal per aquesta època i més si surt un dia com el d'avui amb sol.

A la sortida s'han apuntat la Nandy, en Lluis Albert, la Marta, en David, en Francisco, la Julia, en Rafa, en Lluis Feliu, la Magda, en Joan i l'Isaac.

Al cap de 10 minuts de deixar el cotxe, trobem el peu de via del sector que busquem i la colla es comença a preparar. A la foto els dos Lluisos compartint peus de gat i al fons en Joan esperant que la Magda s'equipi.

Busquem les vies mes assequibles del sector. Aquí en David resolent el pas de la via que sobre ressenya pensàvem que era una IV+ peró que sobre paret va resultar sorprendre'ns a tots.

Com que som força gent hem de repartir el material de la secció i de tant en tant toca esperar. També avui precisament i per primer cop ens sobren cordes i ens falten "primers" que han fallat a última hora. La Nandy esperant el seu torn per una de les vies....

...mentre la Marta també espera torn per a l'altre via. Sort que el dia acompanya i fins i tot a l'ombra s'hi està prou bé!!

En Lluis Albert s'enfronta a 20 anys sense tocar una corda i allunyat de les parets i ho fa amb tot els honors encarant-se cara a a cara amb el IV+ traïdor que hem triat en aquesta paret.

Als voltant de la 13h aprofitem per jalar alguna cosa mentre anem repetint les vies. A la foto la Júlia, l'Isaac, la "Keka" i en Rafa.

La jornada d'avui es divideix entre aprendre els conceptes bàscis de l'escalada esportiva alhora que s'apren a assegurar al company que escala. En David ben concentrat assegurant a en Lluis.

La Júlia també s'estrena avui i no ho fa gens malament. Aquí intentant treure el pas delicat de la via.

La Martona no para de trepar i va enllaçant les vies una darrera l'altre sense quasi descans, de fet se l'ha vist poc per el peu de via!

En Joan Roure, un dels "primers" de la colla, va obrint les vies per al personal i va disfrutant lo seu com es demostra a la foto. Probablement no ho sàpiga però en Joan es un dels guies "espirituals" més ben parits que tenim a la secció!!!

Per últim i com sempre; la foto de grup. A la foto hi falten en Lluis Feliu que feia de càmeraman i en Rafa que la foto el va pillar trepant paret amunt.

Salut i muntanyes i sobretot felicitar a la gent que aquest dia s'estrenava i que varen demostrar que poden ser perfectament futurs escaladors de la secció d'aquí no massa temps....fins la propera trepas que esperèm que sigui aviat!!!

FOTOS : ASCENCIÓ AL PIC DE SABURÓ (2912m)

Bones gent;

El passat cap de setmana (12 i 13 de febrer) varem anar a fer el Pic de Saburó de 2912m al Pallars Sobirà dintre del Parc Nacional d'Aiguestortes i Estany de Sant Maurici. La sortida estava organitzada per els nostres companys del C.E. Baix Empordà i com a representants de la secció de muntanya del C.E.R. varem anar la Marta, en Maño, en Xeve, en Job i l'Isaac.

La sortida va ser un èxit d'assistència (16 persones) i varem poder gaudir d'un cap de setmana de sol i bones temperatures. L'estat de la neu no era l'òptim però tant els "raqueteros" com els esquiadors varem quedar satisfets després de tot.

La furgo carregada a tope. Sortim del C.E.R. a les 07h del dissabte 12 cap al Pallars, ens espera un llarg però entretingut camí plè d'acudits, anècdotes, batelletes, etc...

Un cop arribats a Espot, deixem els cotxes a les afores del poble i començem a caminar sense gota de neu. Els que anem amb esquís no ens queda una altre que carregar esquís i botes a l'esquena. Està més pelat del que pensàvem!!!

El camí s'enfila sense pausa al llarg de 13'2km i 1000m de desnivell fins al refugi, objectiu de la primera jornada i on haurem de fer nit. La Marta i en Job fent una paradeta tècnica per agafar aire.

La neu no apareix fins després d'1h llarga de marxa i encara no es suficient per calçar-nos els esquís....paciència! A la foto en Xeve carregat com un mulo...

...seguit d'aprop per l'Isaac que va podant totes les maleïdes branques baixes que impedeixen el pas als seus esquís, quina feinada!!

Finalment i després de 2h30' arribem al nostre destí; un dels refugis més ben parits del Pirineu Català; el Josep Maria Blanc, un veritable hotelet a 2350m.

Vistes de l'Estany Negre tot gelat davant del refugi amb els cims propers il·luminats per els últims raigs de sol del dia.

La jornada d'aproximació s'acaba; la llum s'esmunyeix, la temperatura baixa en picat i...

...ens toca l'hora de sopar. Els tres plats del menú ens alegra la panxa. El vi de sobre taula i el "Pacharán" d'en Job acaben de fer la resta. El bon rollo està servit!

Llevats i esmorzats ben d'hora, el grup es posa en marxa. Ens espera una jornada llarga però de moment el sol ens acompanya a pesar de les prediccions adverses. El grup de raqueteros surt primer i agafa avantatge.

Seguidament i al seu encontre surten els grup d'esquiadors a bon ritme. A la foto en Xeve obrint traça seguit d'en Marc.

Anem creuant llacs gelats i zones rocoses però les raquetes no fan falta doncs la neu es força dura. El desnivell es encara força suau i el grup segueix avançant unit...

...però aviat arriben les primeres complicacions. Els forats enterrats entre pedres juguen més d'una mala passada al grup de "raqueteros".

El desnivell augmenta al cap de poc i les primeres pendents fan que el grup s'estiri. En aquest punt també es important no anar massa junts doncs cadascú ha d'agafar el seu ritme i així evitar posar-se en perill a ell i als demés.

Després de 2h30' el grup ja totalment fracturat avança amb parelles o grups mes petits que arriben poc a poc al coll que hi ha previ al cim.

En Maño va tancant el grup de "raqueteros" vigilant que ningú quedi massa enrera.

El grup d'esquiadors arriba últim i abandona l'equip al coll per calçar-se els grampons i encara-se a la cresta que duu fins al cim.

Les vistes des d'aquest coll a 2890 m son imponents.

La cresta te passos força aeris i trams mitxes de neu i roca on cal anar al lloro doncs els grampons dificulten força la progressió.

Després d'avançar uns 100 metres, veiem el cim com una acumulació de roques desordenades que donen la sensació d'aguantar-se dretes en equilibri per l'acció divina. Tenim el cim a tocar però...

...no val a badar doncs el temps aquí dalt es força cambiant i la boira apareix de sobte donant-nos un punt de pressió i de neguit.

Finalment i després d'alguna grimpada en roca fem cim al voltant de la 12h de migdia després de 4h d'ascenció. A la foto en Xeve, l'Isaac, la Marta, en Maño i en Bertu.

Des del cim observem tota la vall per on hem pujat i alguns dels llacs que hem atravessat. També observem la Pica d'Estats en la llunyania.

En Maño celebrant l'ascenció amb entusiasme.

La Marta esperant el torn per baixar després de fer cim.

Cap a quarts de 5 arribem de nou a Espot i ho celebrem com es habitual amb una birrra al bar més proper.

Només ens queda felicitar-nos per l'èxit de la sortida, la benevolència del temps que hem tingut i agraïr sobretot als nostres companys i amics del C.E. Baix Empordà amb en Bertu al capdavant el tracte rebut i esperar que tornem a coincidir si es que neva una mica abans de que acabi la temporada!!!

Salut i muntanyes, colla de trepassssss!

FOTOS: RECOLLIDA DEL PESSEBRE AL MONTGRÍ

Bones gent;

El passat diumenge dia 06 de gener , com cada any passada la Candelera , varem anar a recollir el pessebre al Montgrí cim de referència de la nostra zona i per tant on tenim la "obligació moral" i la bona costum de dipositar-hi el pessebre de la secció cada desembre.

Com s'havia planificat es van formar tres grups;
- el primer grup que sortia al les 8,00h de Bellcaire per fer una circular de 4,30h,eren: en Jordi, en Lluís l'Albert, en German, en Jordi Torrent, en Marc, en Rafa i en Manyo.

- el segon grup que sortia a les 9,30h de Torroella també fent una circular de 2,30h que el formava: la Nandi, la Clara, la Rosa, la Carmen, la Berta, la Julia, la Nuria, la Julia F., Oriol i en Lluís. Aquest grup es va trobar amb el primer a l'alçada entre el Mont Pla i el Montgrí, s'hi van ajuntar i varen continuar junts fins al Montgrí.

-el tercer grup " el dels petits" format per l'Iker, la Meri, l'Oscar, la Jesi, i la Tiara, que arribaren fins la Creu. I en Francisco i la seva filla que vingueren de Santa Caterina..

En total 24 persones que varen pujar decidides a complir la tradició i recollir el pessebre, que cal a dir que enguany se l'havia endut la "tramuntana" o algun brètol que col·lecciona pessebres.

Començem a caminar i el dia promet!!!!! Cel totalment descobert, bona temperatura i gens ni mica de vent.

Magnifica visual de Roca Maura i les Medes pujant cap al Mont Plà.

Trobada a mig camí entre el primer i el segon grup tal com havien pactat."Perfecte organització!!!!!!!!!!!"

Foto de grup al Castell i....

...retirada del Pessebre "fictici" com sempre amb la mainada com a protagonista de la ceremònia.

Al marxar veiem que tenim una bonica foto del Montgrí i ens despedim d'ell esperant tornar-hi a plantar els peus, com a mooooolt tard el desembre vinent per tornar-hi a pujar el Pessebre.

Agraïr a tothom la col·laboració, la bona entesa i el bon rollet que es respira sempre en les activitats de la secció i desitjar que aquesta família no pari de crèixer perqué...

...de cantera n'hi ha, i de molt bona! Senyors i senyores...el futur està servit!!!

Salut i muntanyes!!!

FOTOS: SORTIDA DOBLE A MONTSERRAT

Bones gent;

El passat diumenge dia 30 de gener varem fer una sortida compartida el grup d'excursionistes i el d'escaladors a Montserrat. El dia no prometia gran cosa a nivell meteorològic i conforme ens acostàvem a Montserrat veiem els cims de les agulles nevats, el terra glaçat i les parets mullades. Però com que som mes tossuts que ningú, i de totes maneres ja haviem fet 170km, vàrem voler comprobar per nosaltres mateixos si podiem treure'n alguna cosa de profit d'un dia com aquell.

Com us deia, tot i el dia i la mala previsió ens vàrem ajuntar 15 membres de la secció; en Francisco, la Pili, el Kike, en Joan Roure, la Laura, la Marta, en Xeve, la Carmen, en Rafa, la Niet, en Lorenzo, l'Eladi, en Bertu i la Pilar i l'Isaac. Finalment els dos grups vàrem poder fer el que haviem vingut a fer; els escaladors la via "Doc. Anton R" i els caminadors arribar a Sant Jeroni i tornar.

Arribada de la colla al pàrquing del Monestir i estesa de material.

El cel s'ens presenta desencoratjador però sabem que no tenim gaires alternatives, així que seguim endevant.

Parada obligatòria: aprofitant el luxe de tenir un bar tant a prop, sempre que venim a Montserrat fem el café al bar del Monestir i no se per quina extraña raó sempre ho fem a la mateixa taula!!

Montserrat està avui desert i sembla que estiguem sols...

...fins i tot el funicular l'omplim pràcticament tot els de la secció.

Com ja es habitual aprofitem l'estona de pujada amb el funicular per comentar la jugada i fer-la petar un ratillo.

Camí del punt on els dos grups ens hem de separar, ja comprovem que els tolls estan glaçats i que la boira està present en tot el recorregut. Estimem la temperatura en -1ºC o -2ºC però com que no fa gota de vent no la notem tant com en la vistita del mes passat.

El Monestir es deixa veure de tant en tant entre clarianes.

Arribem al punt on els dos grups ens separem. Els excursionistes segueixen pel camí de Sant Jeroni i els escaladors tiren canal amunt entre les agulles de la Magdalena Superior i el Gorro Frigi.

Als escaladors la pujada per la canal s'els presenta mes difícil del que pensàven, el terra es moll i hi ha fanget, i els passos de les pedres amb cadena son ben molles.

Al grup d'excursionistes tampoc la tasca els resulta fàcil del tot, doncs hi ha força trams glaçats i cal extremar les precaucions. La màxima es; tornar sempre sà i estalvi!!!

Com si d'un joc d'obstacles es tractés, un cop superada la canal fangosa el grup d'escaladors son rebuts en el coll entre les dues agulles per una pluja de pedres que han deixat anar una familia de cabres salvatges, molt habituals per aquests paratges.

Els excursionistes van progressant pel camí de Sant Jeroni a bon ritme. En Francisco, la Carmen i la Pili avançant en formació.

Els escaladors aviat arriben a peu de via i preparen ràpidament les cordades...

...que en menys de 5 minuts surten ja ordenades i per ordre cap a la primera reunió. La Laura, la Marta i en Xeve formen la primera de les cordades....

...però aviat se'ls uneix la segona formada per el Joan, la Niet i en Rafa. La boira fa acte de presència i li dona a la paret un aire místic i màgic.
El grupet d'excursionistes en una paràda "tècnica" en un dels pocs racons que troben sense neu. En Francisco, la Pili, en Kike i la Carmen.

A la paret les coses van al seu ritme i les cordades avançen lentament. Ara ja son totes tres a la vertical.

Es el primer cop que la secció ens trobem Montserrat nevat i val a dir que per alguns es el primer cop que trepitjem neu aquest any, resulta si més no curiós.

Direcció a Sant Jeroni els caminadors segueixen trobant clapes de gel força perilloses, dignes fins i tot d'algún grampó... En Francisco i la Pili jugant-se el físic en una pujadeta.

En aquestes condicions de fred, les esperes a les reunions es fan una mica més dures. A la foto la Laura i la Marta mirant de passar l'estona amb optimisme i bon rollet esperant....

...reunirse amb el primer de la seva cordada, en Xeve també somrient per l'ocasió!

La boira es fa més densa amb el pas de les hores i qualsevol diria que en breus moments s'hagi de posar a nevar.

Volem destacar que la via que hem triat aquest cop "Doc. Anton R" de 135m i V grau, no es massa adecuada per a fer-la amb vàries cordades alhora doncs la caiguda de pedres que provoquen les primeres cordades es constant i perillosa.

L'objectiu del grup d'excursionistes; l'ermita de Sant Jeroni, es veu assolit després de 3h de caminada.

L'Objectiu del grup d'escaladors; el cim de l'agulla Magdalena Superior es veu també assolit després de 4h d'escalada.

Esperem que aquestes sortides conjuntes entre grups de la secció es puguin repetir sovint.
Salut i fins la propera!!!