Amb un parell de mesos de retard degut al "paron" estival que patim aquí a l'Escala a l'estiu, us enviem les fotos de la sortida que varem fer entre finals de Juny i principis de Juliol als Alps Francesos.
Es tractava d'una sortida preparatòria per el projecte "Montblanc" i els membres que varem assistir forem en Joan Roure, la Marta, l'Albert, l'Eva, en Toni i l'Isaac.
Després de varis canvis de plans degut al mal temps que ens persegueix decidim fer cap als Alps Francesos concretament a la Barre des Ecrins per intentar la Dôme de Neige (4015m), un cim força assequible a nivell tècnic i amb un recorregut marcat i fàcil de resseguir.
Els dies previs dediquem el temps a fer una aclimatació progressiva. Ens dirigim a la zona de l'estació d'esquí d'Isola 2000 per fer el Malinvern (2939m).
Cim del Malinvern
Dos dies després i aprofitant una finestra de bon temps que esperem que duri 2 dies mínim, ens dirigim cap al massis dels Ecrins als Hautes Alpes concretament a la localitat d'Ailefroide per intentar l'ascens a la Dôme de Neige.
L'Aproximació fins al refugi dels Ecrins es llarga i costeruda amb un desnivell aproximat de 1600m. A la foto l'Eva encapçalant el grup.
Aviat arribem a l'alçada de la glaçera. La inmensa llengua de gel perpetu ens impressiona tant per les dimensions com per el seu aspecte majestuós. La bordejem per el seu costat dret.
Un cop acaba la morrena ens col·loquem per cordades i ens disposem a avançar per la glaçera.
Arribant al refugi situat a 3175m al peu de la glaçera ens sorpenen les vistes sobre la Barre i divisem a la perfecció la Dôme de Neige objectiu de l'expedició.
El refugi dels Ecrins el trobem plé a vessar. Ens donen de sopar a les 18h i l'hora de diana per llevar-se queda fixada a les 02:30h de la matinada.
Ben llevats i alimentants ens posem en marxa a les 03h de la matinada i després d'aproximadament 2h ens plantem al peu de la gran paret que duu cap a la Barre. Quan els primers raigs de sol de l'alba il·luminen la paret el riu de gent que puja queda dibuixat sobre la inmensa llenga de neu i gel.
Dividits en dues cordades de 3 començem la part "divertida" de l'ascenció mentre el sol comença a aparèixer per les nostres esquenes. Son les 05h del matí. A la foto en Toni encapçalant una de les dues cordades.
El sol despunta per la vall a mesura que anem ascendint. El matí promet, però a la tarda hi ha previstes tempestes així que no podem adormir-nos. Aquí les famoses prediccions d'orages fan tremolar fins i tot al més valent. Millor no trobar-nos-hi.
El ritme d'ascens es lent, tant perque tots guardem forces com per que les cordades que ens precedeixen tampoc ens deixen pas. A la foto la Marta i l'Isaac tancant la segona cordada.
Amb la llum del sol queden al descobert els montrusosos seracs i les esquerdes enormes que trobem al llarg de quasi tota l'ascenció. A la foto en Joan encapçalant la primera cordada seguit de l'Eva.
Conforme anem guanyant alçada ens adonem de la màgia del lloc i de la inmensitat de la Barre. A la foto en Toni fent una parada tècnica. Mirem d'adaptar el ritme d'ascens a tots els components del grup.
Anem creuant fissures i passos mes o menys drets. A la foto l'Eva gaudint de l'espectacle de les vistes.
Al cap d'unes 2h més ja divisem de nou el cim de la Dôme i el riu de gent que s'hi aproxima. Son les 07h del matí i duem 4h de marxa.
Arribats a l'alçada de 3600m una de les cordades decideix tornar cap al refugi per esperar a l'altre cordada en el seu intent de fer cim. La prudència es un variable super important en alta muntanya que ens pot evitar ensurts majors.
Durant l'ascens les parades per reposar i agafar aire son tant continues com curtes. Un màxim de 20segons per no fer-nos perdre massa temps. A la foto en Toni reposant sobre el pont de neu d'una fissura força profunda.
Les fissures que anem atravessant son imponents i el respecte que ens provoquen es màxim.
Quan arribem a la rimaya sembla que haguem fet ja quasi tot el més difícil de la jornada peró...
...evidentment ens queda superar-la. Es tracta d'un pas dret on el trànsit de gent i l'estat de la neu fà que sigui una operació un pèl delicada.
Després de 6h d'ascens la cordada formada per en Toni, l'Albert i l'Isaac arriba a la Dôme de Neige. Son les 09h del matí. Hem aconseguit la meitat del repte...ara toca baixar!! El cim queda dedicat a la segona cordada del grup que ha reculat, al futur fill d'en Toni i la Marta (en Gerard), i al nostre club el CER.
El sol pica fort i a la baixada ens adonem que la neu s'està transformant més ràpid del que pensàvem i els passos de la rimaya que ara ens toca descendre encara son més delicats. L'amenaça de caiguda de seracs i la debilitat dels ponts de la neu ens fa decidir accelerar el pas i baixar el més ràpid que poguem tota paret. En toni desgrimpant el pas de la rimaya.
Amb poc més d'una hora i mitja arribem al peu de la paret contents i "segurs" ara ens toca encarar tota la glaçera per retrobarnos amb l'altre part del grup.
Després de quasi 15h de descens i més de 2100m de desnivell negatiu arribem de nou al parquing d'Ailefroide. Son les 18h de la tarda. L'objectiu ha estat complert amb èxit.
