El passat dissabte dia 13 varem anar a escalar a Solius, una de les nostres escoles d'escalada preferides i on acudim sovint a fer jornades d'iniciació. La veritat es que l'assistència va ser tot un èxit i el temps es va portar prou bé, amb sol tot el dia però amb vent ratxejat força molest a estones. A la "crida" escaladora hi van acudir; la Nandy, la Inet, la Magda, en Rafa, en Job, la Leslie, l'Albert, en Xeve, en Joan, en Lluís Tomàs, la Marta, en Lluís Camacho, en Joaquín, en Francisco i l'Isaac.
Sembla que les jornades d'iniciació que fem a la secció van donant el seu fruit i cada vegada més la gent va perdent la por a l'escalada i es va enganxant poc a poc. Aixó afavoreix que anem consolidant i augmentant el grup d'escaladors de la secció que estava un pèl estancat .
La jornada comença amb un repàs dels coneixaments bàsics; revisió del material i la seva funció, petit recordatori de nusos, com encordar-se, com assegurar al company, com progressar segur per una via, etc... A la foto; en Lluís Tomàs assegurant mentre en Job ansiós perdut espera el seu torn per estrenar-se avui. Al fons en Xeve crida algunes instruccions als que trepen mentre en Joan assegura i la Inet observa.
Avui anem més per feina que mai i en menys d'una hora ja tenim muntades unes 6 vies en tope-rope per que la gent pugui "catar" el major nombre de vies possibles durant la jornada. La Inet encordant-se, mentre la Nandy i en Rafa miren d'esbrinar els passos de la via i en Joan es prepara per assegurar. Lo positiu d'aquestes jornades es que tothom apren a escalar alhora que apren a assegurar i per tant sense saber-ho es començen a formar com a escaladors complerts!
En Joaquín celebra exultant l'encadenament d'un V+ mentre la Marta escalfa motors per treure's de segona un V amb un pas de placa força fí. Cada cop que muntem una jornada d'iniciació es veuen de manera molt clara els progressos que ha fet cadascú. Així doncs hi ha des de qui ja comença a anar de primer i obrint la via, a qui escala i assegura per primer cop, a qui va pujant grau paulatinament i perdent-li la por a la verticalitat. Una roda d'engranatge perfecte que deixa content a tothom i que afavoreix que cadascú pogressi al seu ritme i sense estressos.
Es curiós d'observar com sempre en cada jornada que fem, es descobreix algun "diamant en brut", alguna jove promesa que ha restat en l'anonimat fins que li hem donat l'oportunitat de calçar-se un arnés i uns peus de gat i de trepar i trobar-se amb la paret. En aquesta ocasió n'hem tingut més d'un; la Inet, la Magda, en Rafa, i la Leslie (a la foto) que van demostrar que tenen un potencial increïble del que segurament ni ells mateixos en tenien coneixement.
El bon rollet i les ganes de la penya son tals que la paret arriba a estar al límit de l'overbooking. Tres vies paral·leles = tres escaladors progressant alhora. Per ordre d'esquerra a dreta, l'Albert encadenant el V de placa, la Marta arribant a la reunió del V en tope-rope i la Nandy baixant eufòrica del IV+.
Les hores van passant però no s'aprecia el mínim indici de fatiga en el grup així que li fotem gasto a la fiambrera i....
... sant tornem-hi. La Marta, en Joaquín i en Xeve fent la segona ronda a les vies de la zona inferior de l'Agullola de Dalt. Cinquillos però amb algun pas curiós i 30 metres non-stop.
En Joaquín, alias "Cloromiro" amb més de 20 anys d'escalada a l'esquena, escalant sense la preocupació de que allunyin els seguros, ni pensant si trobarem fissures dignes per posar-hi els friends, o si els burils que trobem pel camí son de l'edat mitja, o si s'ens acabarà l'aigua o si... Simplement avui toca disfrutar de l'escalada esportiva i currar-se el grau aquell que tens pendent i no acabes d'assolir mai!
Els de la secció hem "conquerit" literalment el lloc. Pràcticament no deixem espai a d'altres grupillos d'escaladors que es passen per allí, els peus de via estan colapsats i sembla que anem a preu fet, la gent escala, descansa, escala, descansa, escala....que a pinyò!!!!!
El sol està a punt de desaparèixer però la penya segueix mirant enlaire i buscant alguna via que encara no hagi fet...però si portem mes de 7 hores escalant per deu!!!!! Hi ha qui avui acumula més de 10 vies!!!, tot un rècord en una sessió d'escalada maratoniana com en recordem poques! En Rafa memoritzant els passos del que preten ser el seu primer 6a mentre la Magda l'escolta atònita.
Part del grup s'ha anat retirant durant la tarda peró just abans de que es pongui el sol encara resistim alguns. Foto de grup a peu de vies amb el somriure al llavis i l'adrenalina aflorant.
Part del grup s'ha anat retirant durant la tarda peró just abans de que es pongui el sol encara resistim alguns. Foto de grup a peu de vies amb el somriure al llavis i l'adrenalina aflorant.
Finalment i després d'una llaaaaaarga i memorable jornada d'escalada tornem al CER a fer la birra de rigor i compartir l'experiència entre uns riures, unes patatilles i uns festucs. El grup d'escaladors de la secció està en augue i això ens anima a tots a pensar que anem en la bona direcció...felicitats a tots trepas!!!!!!Bé doncs fins la propera, que per cert es diumenge que bé en una altre jornada d'iniciació a l'escalada però aquest cop de via llarga i a Montserrat.
Salut i tàpia!
Salut i tàpia!
