Bones gent;
El passat dissabte dia 15 un grupet d'escaladors de la secció ens acostàvem a la zona de Montserrat Sud, més concretament al sector del Serrat de la Pastereta, per realitzar plegats l'última escalada d'aquest any 2012 que ja som a punt d'acomiadar.
Varem acudir a la crida en Pere, en Toni, la Nandy, en Rafa, en Joan, l'Enric, la Martona i l'Isaac. Per mostra us ensenyem quatre imatges de la jornada.
El dia s'aixeca ben clar i quan arribem a Collbató el sol fa estona que escalfa la paret.
Ens posem en marxa cap al sector del Serrat de la Pastereta esperant no trobar masses cordades penjades en la mateixa via.
Conforme ens anem apropant veiem que no som ni de bon tros els primers que avui hem tingut la "brillant" idea d'escalfar-nos escalant a la zona de Montserrat sud.
Ens dividim en 2 cordades. Una farà la via "Funcion Clorofílica" i l'altre la "Vilmanbar", ambdues ocupades per dues cordades. Ens toca esperar. Després de quasi bé 1h d'apalanque ens toca el torn i enfilem paret amunt no sense haver d'esperar a que les cordades que ens precedeixen abandonin la reunió.
Tenim temps de sobres i aprofitem per petar la xerrada i repassar projectes aparcats. A l'imatge en Pere i l'Isaac matant el temps a la R1 esperant a que l'Enric es faci un lloc a la R2 amb un parell de collons i mooooolta paciència! Això ens passa per no haver matinat prou...ja ens està bé!!
Al cap de no massa estona la segona cordada formada per en Toni, la Nandy i la Marta enfilen el primer llarg de la "Función Clorofílica".
L'Enric que avui s'estrena de primer en via llarga, està fent un paperas resolent els passos de 6a sobrat i no muntant cap pollastre amb les cordes que ja es tot un repte per a un que s'estreni!!
En Joan que forma cordada amb en Rafa també li toca esperar de valent doncs la caravana no avança tot lo ràpid que nosaltres voldríem.
En Pere seguit per l'Isaac recorren el 3er llarg, un cop l'Enric ja ha aconseguit desfer l'embolic de cordes que tenien la cordada que ens precedia i que encara ens ha fet perdre mes temps.
La cordada mixta liderada per en Toni arriba en breu al cim de l'agulla i comença a preparar el ràpels mentre...
...les cordades que restem a la Vilmanbar encarem el darrer llarg. A la foto en Pere disfrutant de la verticalitat de l'últim llarg.
Un cop la resta de cordades som a cim, ens adonem que ens manquen a tot estirar uns 40 minuts de llum...comencem a desenfundar els frontals!!!
El resultat es evident; acabem rapelant de nits.
Un cop novament al peu de via comentem que hauríem de començar a fer-nos mirar aquesta tendència que tenim últimament a rapelar a les fosques doncs aquest es el segon cop que ens passa en els darrers mesos. A la foto en Joan i l'Enric somrient després de l'anècdota.
Miraculosament aconseguim no perdre'ns tampoc per entremig del bosc en el camí de baixada i...
...feliçment ho celebrem un cop arribem a Collbató amb unes birres i unes braves!!
Aviam si la propera apurem una mica MENYS i ens podem permetre rapelar de dies...apali a reveure i fins la propera companys!!!
