Aquest passat diumenge dia 15 i degut a l'anul·lació del Corredor Vermicelle al Cambredase per mal temps varem anar fins a Can Saliner per practicar tècniques d'encordament, protecció, ràpel i progressió en ensamble.
Les 3 cordades formades per en Joan Roure, en Toni, en Jordi Payeró, en Joan Deulofeu, l'Eva, l'Albert, la Martona i l'Isaac ens vàrem dividir en 2 grups; una cordada va anar a fer la Cresta del Duc d'Ullà de 100m, VI grau i semiequipada i les altres 2 cordades varen anar a fer la via Pamtumata de 2 llargs (70m) tota equipada i V grau.
La cresta del Duc d'Ullà de 100m es força discontinua i permet multitud d'escapes. Es tracta d'una cresta d'iniciació molt senzilla amb un parell de trams d'escalada. Ha estat semiequipada per membres de la secció per treballar específicament tècniques d'autoprotecció. Que ningú s'esperi una cresta molt aèrea.
La cordada formada per l'Eva i l'Albert creuen el pedrigolet que separa el sector d'esportiva de Can Saliner de la Cresta del Duc d'Ullà.
Passades les 10h la primera cordada es posa en marxa. L'Albert comença fort a la canal d'entrada de la Cresta amb uns parell de passos de IV que cal protegir. La roca es bona i amb multitud de fissures que permeten posar friends, tascons, ponts de roca etc...
La canal d'entrada es herbosa pel ben mig però es força tancada i et permet jugar amb les parets de banda i banda. A la foto l'Albert probant l'eficàcia d'un tascó.
En aquest primer tram de cresta hem procurat crear una situació el més semblant possible al que hagués sigut pujar per una canal protegint la progressió d'una cordada. A la foto l'Albert aprofitant un pont de roca per assegura-se.
Aquesta jornada d'entrenament sense presses i sense la pressió de la meteo resulta ideal per iniciar-se en les tècniques de protecció en vies alpines desequipades. A la foto l'Albert munta una reunió de fortuna per assegurar a l'Eva que puja de segona i...
...li toca treure tota la multitiud i varietat de seguros que l'Albert ha anat posant durant el primer tram de canal.
Un cop a la reunió els dos s'organitzen i decideixen seguint les instruccions que varem rebre de l'última jornada d'entrenament a Vallter que a partir d'ara avançaran en ensamble amb l'Eva de primera protegint els passos.
Separats uns 8m entre ells, l'Eva busca i protegeix els passos delicats sempre conduint la corda convenientment per l'aresta i deixant entre ambdós un mínim de 2 seguros.
En els trams més aeris es on cal posar més atenció. Avui el fort vent que bufa a l'Alt Empordà li dona un caire encara més alpí a l'activitat que fem.
A part de la canal d'entrada de la cresta a mig recorregut trobem també una paret amb 2 passos d'escalada de IV+ on cal assegurar de nou al primer. A la foto l'Albert muntant un merlet en el pas central de la placa.
En aquest tram trobem 4 seguros (parabolts) per evitar ensurts. A la foto l'Eva barallant-se amb la fissura per sortir de la placa.
De nou i passat el tram d'escalada la cordada torna a agafar el rol de progressió en ensamble autoprotegint-se.
Un cop a dalt de tot l'Eva assegura amb mitjans de fortuna a l'Albert en els últims metres de cresta. Després de quasi tres hores gaudint de l'art de l'autoprotecció la cordada arriba al cim de la cresta del Duc d'Ullà on...
...evidentment hi trobem el Cau del Duc d'Ullà. Una cova amb entrada i galeria inclosa que degut a la seva peculiar ubicació costa força de trobar inclús a la gent de la zona.
l'Eva i l'Albert recullen els trastos ja cansants després d'una intensa jornada a la cresta. Al fons apreciem les parets de l'escola d'escalada esportiva de Can Saliner.
Fem foto de família a l'entrada del Cau del Duc i...
...enfilem cap a avall per anar a trobar-nos amb les altres dues cordades.
Finalment ens ajuntem amb les altres cordades que baixen eufòrics de la via Pamtumata on han posat en pràctica tècniques com el muntatges de reunions i el ràpel.
La cordada formada per l'Eva i l'Albert creuen el pedrigolet que separa el sector d'esportiva de Can Saliner de la Cresta del Duc d'Ullà.
Passades les 10h la primera cordada es posa en marxa. L'Albert comença fort a la canal d'entrada de la Cresta amb uns parell de passos de IV que cal protegir. La roca es bona i amb multitud de fissures que permeten posar friends, tascons, ponts de roca etc...
La canal d'entrada es herbosa pel ben mig però es força tancada i et permet jugar amb les parets de banda i banda. A la foto l'Albert probant l'eficàcia d'un tascó.
En aquest primer tram de cresta hem procurat crear una situació el més semblant possible al que hagués sigut pujar per una canal protegint la progressió d'una cordada. A la foto l'Albert aprofitant un pont de roca per assegura-se.
Aquesta jornada d'entrenament sense presses i sense la pressió de la meteo resulta ideal per iniciar-se en les tècniques de protecció en vies alpines desequipades. A la foto l'Albert munta una reunió de fortuna per assegurar a l'Eva que puja de segona i...
...li toca treure tota la multitiud i varietat de seguros que l'Albert ha anat posant durant el primer tram de canal.
Un cop a la reunió els dos s'organitzen i decideixen seguint les instruccions que varem rebre de l'última jornada d'entrenament a Vallter que a partir d'ara avançaran en ensamble amb l'Eva de primera protegint els passos.
Separats uns 8m entre ells, l'Eva busca i protegeix els passos delicats sempre conduint la corda convenientment per l'aresta i deixant entre ambdós un mínim de 2 seguros.
En els trams més aeris es on cal posar més atenció. Avui el fort vent que bufa a l'Alt Empordà li dona un caire encara més alpí a l'activitat que fem.
A part de la canal d'entrada de la cresta a mig recorregut trobem també una paret amb 2 passos d'escalada de IV+ on cal assegurar de nou al primer. A la foto l'Albert muntant un merlet en el pas central de la placa.
En aquest tram trobem 4 seguros (parabolts) per evitar ensurts. A la foto l'Eva barallant-se amb la fissura per sortir de la placa.
De nou i passat el tram d'escalada la cordada torna a agafar el rol de progressió en ensamble autoprotegint-se.
Un cop a dalt de tot l'Eva assegura amb mitjans de fortuna a l'Albert en els últims metres de cresta. Després de quasi tres hores gaudint de l'art de l'autoprotecció la cordada arriba al cim de la cresta del Duc d'Ullà on...
...evidentment hi trobem el Cau del Duc d'Ullà. Una cova amb entrada i galeria inclosa que degut a la seva peculiar ubicació costa força de trobar inclús a la gent de la zona.
l'Eva i l'Albert recullen els trastos ja cansants després d'una intensa jornada a la cresta. Al fons apreciem les parets de l'escola d'escalada esportiva de Can Saliner.
Fem foto de família a l'entrada del Cau del Duc i...
...enfilem cap a avall per anar a trobar-nos amb les altres dues cordades.
Finalment ens ajuntem amb les altres cordades que baixen eufòrics de la via Pamtumata on han posat en pràctica tècniques com el muntatges de reunions i el ràpel.Felicitar a tots els integrants del projecte Montblanc que avui s'han donat cita a Can Saliner, que tot i ser un indret ben lluny de qualsevol paratge alpí ens treu el mono quan ens falla la meteo i ens deixa entrenar i disfrutar de valent.
Fins la propera!!!
Fins la propera!!!
3 comentaris:
Crestejant per el Montgrí sembla que no pugui ser, fa molt bona pinta, una molt bona manera d'arribar a la cova. Les fotos molt maques i els integrants també.
hei!!!! va ser molt guai!!! vam gaudir com nens petits i també vam aprendre molt!!! estem molt agraïts per tots aquests coneixements que, com a petits padawans, anem assolint en cada sortida....
...i gràcies, Izzy & Martona, pel vostre tracte 'personalitzat'...(oseases...our personal trainers...jajajjaa)...
Petons i llum de tots dos!!!!
Clar que si Eva d'això es tracta de passar-ho bé i pel camí aprendre alguna coseta. Va ser una jornada intensa però agraïda!!
Publica un comentari a l'entrada