Llàstima, finalment el temps no ens ha deixat sortir a caminar. Una altre sortida que queda ajornada per quan trobem un forat.
Per cert, a partir d'ara i per evitar situacions com la d'avui al matí en que 5 persones estàveu esperant al CER sense saber si s'anularia la sortida o no, ens comprometem a avisar de l'anulació d'una activitat abans de les 20h del vespre del dia abans de la sortida.
Gràcies i als més matiners disculpeu les molèsties,
Ens veiem a la pròxima
FOTOS: PUJADA AL PUIG d'ARQUES
Bones gent;
El passat dissabte dia 4 varem anar a pujar el Puig d'Arques en BTT, desde la Bisbal d'Empordà. Total uns 30 km de dures pujades per llargues pistes de terra i un desnivell acumulat per tenir en compte.
La tropa que van acudir a la crida del Puig d'Arques, per ordre d'esquerra a dreta: en Joel, en Toni, en Jordi "Poxo", en Jordi Figueras i l'incombustible Marcelo.
En Poxo i en Toni van fer de "tete de la course" marcant un ritme dur i deixant clar qui eren els candidats a guanyar la meta volant de meitat de cursa. Figuraaaas!!!
Parada de rigor passant pel Coll de la Ganga. Les mirades de la penya venen a dir...Al loro que no estamos tan mal!!! En primer plà una de les KTM d'en Jordi, en aquest cas la que no va amb gasofa...llàstima eh Poxo??
En Marcelo confirmant que efectivament el cartell es correcte, ens trobem a Sant Cebrià dels Alls. Que bueno que viniste pibe!!
Finalment, i no abans d'una curta pero dura pujada trencacames, l'observatori meteorològic que s'observa desde pràcticament tot el Baix i part de l'Alt Empordà, marca l'objectiu final de la ruta; el Puig d'Arques.
En Jordi Figueras com si no hagués notat el pas dels quilòmetres esprintant en l'ultim obstacle cap al mirador, te pura FUSTA de campió aquest paio!! (com diria en Montilla de Polonia, chist...es meu!)
La panoràmica de l'Empordà, (i una bona birra fresca si n'hi hagués) es el millor regal que espera als valents a l'arribada al mirador.
Aquí la tropa, tirats pel terra en pose "pavernosmatao", reposant forçes , esperant lo millor del dia...la baixada...kobabungaaaaa!!!
Sempre hi ha algú disposat a escombrar una mica el pas de les roderes que deixen les bicis pel camí, en aquesta ocasió l'encarregat de l'escombrada va ser l'amic Toni, que va voler deixar clar que de caure també se n'ha de saber...que n'aprenguin!!!
I bé, esperant crear adeptes i mes adeptes al gloriós món de la muntanya i les seves múltiples i boges disciplines, seguim i seguirem sortint a pedalar, caminar, escalar, remar...fins a rebentaaaar!!!!
Per CERt, en nom de tots donem la benvinguda als 2 nous fixatges de la secció, els 2 Jordi's; en Poxo i en Figueras, esperem que després d'aquesta "sortideta" no s'arruguin i s'allistin a les nostres files per properes batalles. De nou, benvinguts sigueu companys!!!
Ens veiem pel camí trepasssss
BONUS TRACK: ESCALADA A ROCAMAURA
Bones gent;
La Nandy també hi ha posat un parell i s'ha cascat dues vies en un plis-plas. Futura promesa també aquí on la veieu...pur nervi!!
Només deixar constància que avui pel matí quatre membres de la secció; la Nandy, en Jaumet, la Daisy i l'Isaac, hem anat a tibar una mica a Rocamaura. Com es habitual en aquesta escola tan propera a casa nostra...bona roca, bon canto, bones vistes i un pet de sol.
En Jaume i la Daisy preparant-se per tirar-li a la primera via del dia, un cinquillo per escalfar tendons i refredar la ment.
Aquí la Daisy, nou fixatge de la secció, probant de superar el sostret de la primera via. Deunido aquesta noia quin nivell que porta...d'aquí poc ens passarà la mà per la cara a mes d'un....glups!!!
La Nandy també hi ha posat un parell i s'ha cascat dues vies en un plis-plas. Futura promesa també aquí on la veieu...pur nervi!! Aquella taca vermella d'allà d'alt es una "cosa" grossa i torpe, intentant avançar per una via força mes alta del seu grau assolit...i obviament fracassant en l'intent. Aviam Isaac quan aprendrem a no encigalar-nos en vies "xungues"...si es que...el noi no n'apren!
Un cop més, el vermell de la nostra samarreta ha envaït aquestes parets verticals i afilades que tant ens agraden...que deuen tenir les maleïdes. Aquí la Daisy marcant estil, la noia es fina i apunta maneres, sentireu a parlar d'ella.
Be doncs, aneu encerant les xiruques i omplint les cantimplores, que la pròxima cita es una excursioneta al Puigsacalm apta per a tots els públics, no teniu excusa!!.
Ens veiem pel camí.
FOTOS: VIA FERRATA de les BAUMES CORCADES
Bones gent;
Avui diumenge dia 22 de Març, un grupet de 7 membres format per en Lancha, la Nandy, en Marcelo, la Natalia, en Joan Escat, la Martona i l'Isaac hem quedat ben d'hora al CER per anar a fer la Via Ferrata de les Baumes Corcades que puja des del municipi de Centelles fins al cim del Puigsagordi (920m) a la comarca d'Osona. El dia pintaba bé, la temperatura era òptima i la Ferrata es presentaba com un bon motiu per passar el primer diumenge de primavera.
Al arribar el pàrking estaba a petar, i hem decidit seguir la tàctica de deixar passar a tot déu per no trobar-nos amb altres cordades per davant i per darrera. Equipats i preparats finalment ens posem en marcha a les 11h i amb la calma.
L'aproximació al peu de via es molt curta (15') i es fa per un camí força evident marcat amb senyals de pintura grogues i vermelles. Aquí la Nandy tancant el grup.
A l'arribar a peu de via veiem la marabunta de gent penjada en tot el primer tram. Les Rambles no crec que estiguessin tan plenes avui a aquesta hora del matí....bufff. Es el que hi ha.. demanem "qui es la última" i a esperar.
Després d'aprofitar els minuts explicant una mica les nocions bàsiques de una Ferrata als debutants, per fí ens arriba el torn. Foto de grup a peu de via. Son les 12.00h
Els primer tram no té quasi bé cap dificultat i el passem força ràpid tots d'una tirada. La Marta i en Lancha acabant de sortir del tram.
Ja inmersos en el segon tram, començem empalmant varis flanquejos.
Després d'esperar 1h de rellotge on hem aprofitat per dinar i per deliberar sobre les possibilitats reals de cadascú per creuar aquest "maleït" pont, ens toca el torn i anem creuant un per un. La mitja per persona es de 5' de canguelis per creuar-lo. Només un cop l'hem passat, tots arribem a la conclusió de que tampoc es mereix la mala fama que li han penjat...però si som sincers quan erem just al mig, tots ens hem enrecordat del Nepal i dels seus p.tus ponts!!!
En Marcelo acabant la llarga agonia nepalí.
Per sorpresa de tots, enmig d'un altre flanqueig en el segon tram, ens hem topat amb un "cabron" que cobraba pistachos i madalenes de peatge per deixar-te seguir Ferrata amunt. Sort que en Lancha te "traça" amb els animals i han arribat a un "acord" satisfactori per les dues parts.
Per no faltar a la crida de l'ego masculí, la cordada de "mascles" hem decidit desviar-nos del traçat habitual i anar a buscar una variant catalogada com a "molt difícil"....Posteriorment, i un cop superat el pas chungo, hem entés que "molt difícil" vol dir "molt difícil" i hem pactat de mutu acord, amagar l'ego al fons de motxilla i no tornar-lo a treure fins que haguem acabat...per déu!!!
De mentres que els homes feiem l'orangutan, la cordada femenina ha aprofitat per recarregar les piles, beure i menjar...sàvia elecció.
El tercer tram comença amb un parell de desploms prou dignes d'aquells que fan "pendular les motxilles". La Natalia buscant la manera mes "elegant" d'encarar el pas de la barra metàl·lica.
Un cop superat el famós pas de la barra, hem seguit un caminet que ens ha dut fins al final del tercer tram i pràcticament fins al cim. La Marta, la Nandy i en Marcelo a bon ritme encarant l'esprint final.
A les 18.10h arribàvem al cim del Puigsagordi (920m) i final de la Via Ferrata. Foto de família.
El descens (45') per un caminet equipat amb cordes fixes es fa força bé tot i que hi ha talls que cal anar al lloro i sense presses.
Un cop abaix i com es tradició, hem col·laborat amb l'economia local...una bona birrota freda, unes patatukis i cap a casa!!
En resum, un gran dia amb un grup collonut i el bon rollet al que ja estem acostumats. Fins la pròxima i ens veiem pel camí trepaaas!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)